El president del Govern, José María Aznar, confirmà ahir, en el discurs amb què ha obert el Debat sobre l'estat de la nació al Congrés dels Diputats, que l'any que ve l'Executiu proposarà una nova rebaixa de l'IRPF per a tots els espanyols, «que el simplifiqui i que millori el tractament fiscal de les famílies amb fills». Aquesta rebaixa, avançà, es veurà acompanyada d'altres mesures, com la reforma de l'impost de Societats i la supressió de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) per a pimes i autònoms. En el seu discurs, Aznar repassà la situació econòmica d'Espanya i llançà una sèrie de propostes en aquest àmbit per a Legislatura vinent "per exemple, proposà pactar amb els agents socials el foment als plans i fons de pensions d'empresa", amb els objectius de plena ocupació, el control de la inflació i la modernització d'Espanya a l'horitzó, segons explicà.
En matèria fiscal, el cap de l'Executiu és felicitat pels «nous i inesperats» suports amb què comptarà en el futur per seguir la seva política de baixar els impostos i reduir els trams. «Fa tres anys vam baixar l'impost sobre la renda. L'oposició a aquesta reforma va ser frontal i va arribar fins al Tribunal Constitucional. Els signants d'aquell recurs van dir llavors que establir un mínim familiar i rebaixar trams reduïa la progressivitat de l'impost. Ara, la meitat d'ells sosté exactament el contrari. A aquests els elogii el seu canvi d'opinió. A l'altra meitat, li elogii la seva coherència», ironitzà, entre els aplaudiments dels diputats populars.
Aznar emmarcà la seva proposta de rebaixa d'impostos en un moment de desacceleració mundial de l'economia, però en el qual Espanya segueix «en un camí de creixement», amb un increment del PIB del 3'4 per cent en el primer trimestre de l'any. Així, va dir, el país manté un creixement sostingut des de fa cinc anys, amb una expansió per sobre de la mitjana europea, cosa que s'està traduint en llocs de treball, «més de 325.000 durant aquest any». Com a principal obstacle a aquestra tendència, es referí a la inflació els darrers mesos, que va retreure a la crisi alimentària (vaques boges), als preus del petroli i a la cotització de l'euro.
«Encara que l'evolució està sent negativa a tot Europa, això ni ens ha de dur a menystenir el problema. Ni tampoc a improvisar mesures a ritme de publicació de l'IPC», apuntà. Segons ell, els preus s'han de controlar «perseverant en el rigor, a mitjan termini, de la política econòmica», i continuant amb les liberalitzacions, privatitzacions i el foment de la competència. En aquest punt, subratllà l'esforç realitzat pel Govern en la recerca de l'equilibri pressupostari, que s'aconseguirà enguany, reduint tant la despesa pública del 46 al 40 per cent del PIB com el deute de l'Estat "serà del 49 por cent el 2004", el que ja ha permès major despesa per a pensions, sanitat i educació, i obre la via a la baixada d'imposts, va dir.
