El retrocés d'Euskal Herritarrok en les recents eleccions basques del passat 13 de maig, en les quals va perdre la meitat dels escons que havia aconseguit en els comicis de 1998, ha provocat una profunda decepció entre la majoria dels presos de la banda terrorista ETA empresonats a Espanya, segons informaren fonts penitenciàries.
En aquests comicis, en els quals tots els partits han tingut increments tant en el nombre de vots, com en el percentatge, EH ha perdut més de 80.000 vots i ha passat del 17'91 per cent al 10'12 per cent dels sufragis. Segons les mateixes fonts, el cop electoral no només ha agafat per sorpresa la coalició i la resta de formacions polítiques, sinó també la majoria dels presos etarres, que consideren que els comicis han estat una contrarietat important tant per a la coalició com per a ETA.
Així mateix, molts dels etarres empresonats s'agafen les explicacions donades per EH i pel seu portaveu, Arnaldo Otegui, en el sentit que s'ha produït un transvasament de vots des de la coalició al PNB, de manera que els vots esdevenen vots prestats i que el partit de Xabier Arzalluz ha d'interpretar aquests sufragis en clau sobiranista.
Tanmateix, les mateixes fonts precisen que la confiança en els avenços que en aquesta direcció pot donar el PNB és escassa, i precisen que els presos etarres han desconfiat històricament del partit de Xabier Arzalluz. A l'actualitat, les presons espanyoles tenen empresonats un total de 456 activistes, 319 dels quals són penats (és a dir, amb condemna en ferm) i 137 es troben en situació de preventius. Per sexes, 403 són homes i 53 dones.
