ETA ha de passar «de les paraules als fets» perquè s'obrin noves expectatives respecte a la seva declaració de treva. Així de rotund va ser el president del Govern, José María Aznar, que ahir respongué en el Congrés el candidat del PSOE a la Moncloa, Josep Borrell, sobre l'abast que atribueix l'alto el foc. En unes intervencions que evitaren la confrontació, Aznar apostà per la vigència del «cabal constitucional» i la conservació dels Pactes de Madrid i Ajuria Enea, mentre que Borrell, molt més crític, envestí contra els firmants de l'Acord d'Estella, acusant-los de cercar avantatges electorals.

Aznar, que insistí que s'ha de fer tot el possible per evitar que recerques inútils de «protagonismes personals o declaracions estridents» ultrapassin el principi de responsabilitat compartida, destacà que la pau sincera i seriosa no és qüestió de dies ni tampoc no està subjecta a l'intent d'obtenir rèdits electorals o dividir els demòcrates.

El cap de l'Executiu, davant la polèmica desfermada entorn dels nacionalistes, primer amb la Declaració de Barcelona i després amb l'Estella i l'Acord de Vitòria, subratllà que els demòcrates tenen «un cabal més que suficient per apostar per una Constitució jove i innovadora».

En la seva defensa de la Carta Magna i com avís a navegants, Aznar manifestà que la pau sincera no pot estar subjecta a l'intent de cap tipus de reorganització. Així, apostà tant per l'estat de dret, que «funciona», com una democràcia que reuneix drets individuals i reconeix drets territorials. El president del Govern conclogué la defensa de l'actual marc institucional emplaçant a la preservació tant del Pacte de Madrid com del d'Ajuria Enea.

En la seva intervenció, Borrell va ser molt més directe i envestí contra els firmants de l'Acord d'Estella (PNB, EA, HB, IU-EB i altres denou organitzacions). El candidat a la Moncloa assenyalà que no resulta fàcil saber si aquestes formacions «es limitaren a prestar cobertura política a una decisió prèvia d'ETA o estam davant un fet de més importància que pugui repartir avantatges electorals al preu de fracturar de manera irresponsable la unitat dels demòcrates».

Atacs  

Borrell va anar més enllà en els seus atacs i apuntà que l'anunci d'ETA es planteja, «mediàticament i política», com subsegüent al text de Lizarra. Segons el candidat, si s'atén a la literalitat del mateix suposaria un trencament de la unitat dels demòcrates i l'aparent assumpció dels nacionalismes democràtics bascs de «bona part dels postulats sostinguts pels violents».

En aquesta línia, insistí que la pau a qualsevol preu no és pau i que el respecte a les regles de joc democràtic, incloses les quals regulen la seva modificació, són la base única d'una pau digna.

Borrell tornà de nou a emplaçar el Govern que assumeixi la iniciativa per reconstruir la unitat dels demòcrates i no defraudi les legítimes expectatives de la societat. Per això, oferí com a contrapartida la col·laboració i consens lleial del PSOE.

El to de la intervenció de Borrell propicià que posteriorment Aznar es reunís amb el secretari general dels socialistes, Joaquín Almunia, durant cinc minuts a la sala de Govern del Congrés. Fonts parlamentàries indicaren que Aznar, després d'assenyalar que encara tenien moltes coses per parlar, agraí Almunia el tarannà de Borrell, i l'explicà algun dels detalls de l'entrevista amb el coordinador general d'IU, Julio Anguita.