Les Cooperatives Agroalimentàries han lamentat la pèrdua del 3,1% de superfície agrària des del 2023 a les Balears, quan la mitjana estatal se situa en una disminució del 0,5%.
Les Cooperatives Agroalimentàries de les Balears han informat que, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació relatius a les hectàrees declarades de cultiu de les sol·licituds Úniques de la Política Agrària Comuna (PAC) 2024, les Balears han passat de tenir 144.725 hectàrees agràries en 2023 a 140.176 en aquest 2024.

En concret, en les sol·licituds realitzades per a terres de cultiu (rotació i sembra directa) s'ha experimentat un lleuger augment en comparació amb l'any anterior, passant de 58.256 hectàrees a 58.790 hectàrees en 2024, cosa que significa un modest augment del 0,9%.

En cultius llenyosos i altres cultius permanents, durant 2023, les Balears comptaven amb una superfície total de 31.129 hectàrees, i han passat a 29.881 hectàrees en aquest 2024, la qual cosa representa una disminució del 4%. Aquesta pèrdua de superfície té a veure amb l'augment dels efectes de la sequera i la proliferació del bacteri Xylella fastidiosa en el cultiu de l'ametler, han detallat des de les Cooperatives Agroalimentàries de les Balears.

Davant la disminució de la superfície de fruita seca a les illes, Cooperatives Agroalimentàries de les Balears, juntament amb Cooperatives Agroalimentàries Espanya han traslladat tant al Govern i al Ministeri espanyol, la necessitat d'estudiar una modificació de la densitat mínima de plantació de fruita seca i han plantejat, també, la necessitat de desenvolupar totes les polítiques previstes en el pla de reestructuració de fruita seca.

Quant a pastures permanents i pastures temporals (pasturatge i sega sostenible), la Comunitat ha perdut un 6,8% de la seva superfície, passant de 51.338 hectàrees en 2023 a 47.862 hectàrees en 2024, atribuït a la disminució de la cabanya ramadera.

Ecorrègim

D'altra banda, en relació a l'acollida que han tengut a les Balears les ajudes destinades a fomentar pràctiques agrícoles beneficioses per al medi ambient, els anomenats ecorrègims, la comunitat ha experimentat una considerable pujada, passant del 45% al 66,6%.

La directora gerent de Cooperatives Agroalimentàries, Maria Francisca Parets, ha destacat que «és una bona notícia aquesta notable pujada, si bé encara queda molt lluny de la mitjana estatal que se situa en un 87,8%».

Quant a l'evolució entre 2023 i 2024, en terres de cultiu (rotació i sembra directa) s'observa un augment important de l'acollida a les Balears, del 36% al 54%.

En cultius llenyosos i cultius permanents (cobertes), les Balears lideren la pujada quant a evolució amb respecte les dades del 2023, del 26% al 39%.

Tenint en compte l'evolució de les dades en pastures (pasturatge i sega), l'acollida en la comunitat ha patit un important augment passant del 58% a un 78%.

El total d'hectàrees acollides a l'ecorregim d'espais de biodiversitat en el conjunt del territori espanyol ha passat de 3.066.542 hectàrees a 3.280.662 hectàrees, un augment del 7%.

Amb tot, des de Cooperatives Agroalimentàries de les Balears han reclamat que s'adoptin les mesures necessàries per al manteniment de la cabanya ramadera extensiva, que tant està patint les conseqüències de la sequera i el canvi climàtic.