El nou primer ministre de Grècia serà Lucas Papademos, economista i exvicepresident del Banc Central Europeu (BCE), de 64 anys i molt respectat als passadissos comunitaris. Papademos, a qui encara encara no s'ha confirmat de manera definitiva el nomenament, tindrà com a repte liderar el nou Govern de coalició sorgit del PASOK i de Nova democràcia. Papandreu, fins ara primer ministre i líder dels socialistes, ja havia demanat ahir als ministres que tinguessin la seva carta de dimissió a la mà.

La imminent suspensió de pagaments i la falta de confiança dels inversors i dels socis europeus -que arribà de bracet0 amb l'ocurrència del referèndum després d'haver promès que aplicaria les retallades que li reclamaven a canvi del rescat- l'obligaren a prendre la decisió. Ara, Grècia es prepara per rebre un nou Executiu de coalició , un equip que lluitarà per la supervivència i que liderarà Lucas Papademos. El futur cap del gabinet s'enfronta amb el desafiament de treure el país del pou i ho fa amb el respecte dels altres estats membres, que valoren la seva feina al capdavant del BCE.

La primera aturada del nou camí de Papademos serà el suport de la Unió Europea (UE), que va interpretar l'anunci unilateral del referèndum com "una ruptura de confiança per part d'Atenes amb els socis de Brussel·les", afirmà Olli Rehn, comissari d'Assumptes Econòmics. El pròxim primer ministre considera que, "per protegir l'economia grega i l'euro, l'aplicació dels acords del 26 d'octubre és inevitable", de manera que el successor de Papandreu hauria de fer una parada en el capítol de retallades. Són les "condicions" de la UE prèvies al pagament de l'ajuda d'emergència de 8.000 milions d'euros, el sisè tram del primer rescat de la nació hel·lena. Sense aquests doblers, el fantasma de la fallida s'acabarà de materialitzar.