El temor dels mercats del contagi de la crisi irlandesa tornà a arrossegar ahir la borsa espanyola, que registrà la major caiguda des d'agost, elevà fins a un màxim històric la prima de risc del deute i duplicà el cost de la subhasta de lletres del Tresor. Tanmateix, el Govern de Rodríguez Zapatero inisití que la situació d'Espanya no és comparable a la d'Irlanda i que el diferencial entre el deute espanyol i l'alemany tornarà a nivells normals. Els analistes, però, sostenen que els mercats estan demanant a l'Executiu que aprofundeixi en les reformes, entre les quals hi ha la de les pensions.

Enmig d'aquest context d'incertesa, les borses europees tancaren de nou amb descensos. El selectiu espanyol Íbex 35 registrà una caiguda del 3,05%, la major des d'agost, arrossegat sobretot pels grans bancs. La prima de risc per invertir en bons espanyols a deu anys marcà ahir un nou màxim històric, per sobre de 236 punts, diferència de rendibilitat entre el deute espanyol i l'alemany, considerat el més segur.

En aquesta situació de nerviosisme extrem dels mercats, el Tresor espanyol adjudicà ahir 3.256 milions d'euros en lletres a tres i a sis mesos. L'interès pujà gairebé un punt percentual: fins a l'1,870%, en el primer cas, i fins al 2,260%, en el segon, nivells als quals no s'arribava des de final de 2008.

Segons els analistes, encara que és cert que l'economia espanyola no té res a veure amb la irlandesa, també ho és que presenta problemes seriosos, com l'atur, el més elevat de la UE, i l'alt dèficit públic. Pel director general d'Atles Capital, Guillermo Aranda, "els mercats estan posant el focus a Espanya" i li exigeixen que demostri que s'agafa seriosament la situació amb més reformes i més profunda. Per part seva, durant la compareixença en la Comissió de Pressuposts del Senat, el governador del Banc d'Espanya, Miguel Angel Fernández Ordóñez, considerà que els efectes de la crisi irlandesa s'"han estès" de manera "ràpida" sobre els països perifèrics i subratllà que "s'han deixat sentir" sobre el deute espanyol, si bé matisà que "en menor mesura" que sobre la solvència de Grècia i Portugal. Per dissipar qualsevol risc de contagi davant la persistent persecució dels mercats contra els països més febles de l'euro, advocà per aprovar de manera urgent la reforma de les pensions i limitar el dèficit.

El ministre de Treball , Valeriano Gómez, recalcà que "no hi ha cap raó" per pensar que l'Estat resulti afectat per la situació d'Irlanda, perquè l'economia espanyola i el sistema bancari espanyols "són molt més sòlids". Més crític es mostrà el PP. La seva secretària general, María Dolores de Cospedal, admeté que Espanya "no té una situació financera com la irlandesa", però advertí el Govern que "ha de demostrar-ho".

El Govern d'Irlanda, enlaire

L'FMI, que juntament amb la UE i el Govern de Dublín negocia el restcat, recomanà al país celta que redueixi de manera progressiva els subsidis d'atur i rebaixi el salari mínim per evitar la "persistència" de l'elevada taxa actual de desocupació. A aquesta situació, s'hi afegeix la urgència afegida d'haver de ratificar el "procés pressupostari" per convocar després eleccions generals, enmig d'una revolta interna en el partit del cap de l'Executiu, Brian Cowen. Un grup de diputats del governant Fianna Fail va anunciar que estudia la possibilitat de presentar una moció de censura contra el primer ministre, la qual cosa va afegir incertesa política a la greu situació econòmica d'aquest país.