cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín:

Febre fusionista o aïllament?

Directius de Sa Nostra, la Caixa, Colonya Caixa Pollença i Caixa Rural de les Balears varen debatre ahir, a la Facultat d'Economia (UIB), les conseqüències de la reordenació del sistema de caixes

No hi ha cap fórmula mestra per tots els protagonistes. Aquesta és la clau per entendre la reordenació del sistema financer espanyol. Així ho explicaren els directius de les quatre principals caixes que operen a les Illes (Sa Nostra, la Caixa, Colonya Caixa Pollença i Caixa Rural), en un debat organitzat a la Facultat d'Economia de la UIB.
Abans de res, una data: l'any 2007, funcionaven a l'Estat 45 caixes d'estalvi. Amb data d'avui, el procés de fusions tan sols ha deixat 18 entitats sobre el mapa. Però, era la fusió l'única alternativa?

Cada una de les quatre caixes té una resposta diferent. El director general de Sa Nostra, Pau Dols, fou qui encetà el debat. "Nosaltres considerarem, per les nostres dimensions com a caixa, que una SYP era l'estratègia adequada". De fet, Sa Nostra pren part de la fusió freda Mare Nostrum, al costat de CajaGranada, Caja Murcia i Caixa del Penedès. Hi compartirà els centres de decisió i reserves de doblers, però no perdrà el seu nom històric.
Antoni de Parellada, director general de Caixa Rural Balears, defensà, en canvi, el seu procés de fusió total amb el grup de caixes rurals del sud de l'Estat, Caja Mar. "Fou un procés frenètic: el 17 de maig, feia un cafè amb un dels seus directius, per juliol ja teníem signat l'acord i per agost era ratificat en assemblea".

Parellada explicà què la figura de la SYP, paradoxalment, havia estat creada pel Banc d'Espanya amb l'objectiu de fusionar les caixes rurals. "I finalment, han estat les caixes no agràries les que ho han aprofitat".
En contraposició amb el vehement discurs fusionista de Parellada, arribà el torn de la caixa més petita de l'Estat espanyol: el de Colonya Caixa Pollença. El director general, Gabriel Bauzà Manresa, garantí la supervivència de l'entitat fundada per Guillem Cifre. "Podem continuar tots sols: no ens cal fusionar-nos". Per què? "Els nostres fons provenen dels dipòsits dels clients i no dels mercats majoristes, de manera que quan començà la crisi, no ens afectà tant". Per una vegada, idò, una mida petita ha estat la seva salvació.

I de la caixa més petita de l'Estat a la més gran, la Caixa. Gabriel Mir, director de l'àrea de banca privada per a les Balears, assegurà que a l'entitat catalana no li calia, ni de lluny, dur a terme cap fusió. "Ara bé, per proximitat, vàrem integrar Caixa Girona. I ens consta que l'empresariat gironès n'està molt content". No existeix, idò, una veritat absoluta ni l'estratègia definitiva. Tan sols cal cercar el millor camí per a les sabates que duguem posades.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.