Gloria Lago: “Ni és el que havien promès ni funciona”

Gloria Lago és fundadora i presidenta de Galicia Bilingüe, una organització que pretén aconseguir que els pares puguin triar la llengua en què s'han d'educar els fills. Ella, personalment, voldria que els seus fills s'educassin just en castellà. És professora d'anglès en un institut de Vigo i critica la Política Lingüística de Feijóo per massa tova.

Com valorau el Decret del plurilingüisme?
No és suficient i aquest nom li han posat com li'n podrien haver posat qualsevol altre. És un decret que ni és el que havien promès ni funciona. Com pot ser equilibrat privar un nin d'estudiar la meitat dels continguts en la seva llengua? A qui pot beneficiar això? Aquí no hi ha lliure elecció de llengua, ni 100% ni 0%. No n'hi ha.

Us havien promès que els pares escollirien l'idioma de l'educació dels infants?
El senyor Feijóo deia que les peticions que fèiem calaven a la societat i va decidir prometre-ho molt clarament. Va prometre deixar-nos escollir als pares l'idioma de les assignatures troncals, les complicades, vaja.

Pregunten als pares quina és la llengua materna dels fills.
Ho demanen en el primer cicle d'Infantil, però això no vol dir que se'ls ensenyi en aquesta llengua, tot i que seria ben senzill, a les ciutats, separar-los en classes diferents.

La llei prohibeix separar-los.
Bé, la Llei de normalització diu que no es poden separar els nins per raó de llengua, però que s'ha de garantir la primera ensenyança en la llengua materna, de manera que la llei té un problema. A més que el senyor Feijóo té majoria absoluta i podria canviar aquesta llei. Ara es fa la classe en la llengua majoritària de cada aula. Els altres estudiants s'han d'aguantar i rebre la classe en aquest idioma.

Tampoc no us agrada el sistema de Primària i Secundària?
El decret determina un repartiment al 50%, però és l'Administració la que marca les matèries que es fan en cada idioma. Han escollit per al gallec les assignatures que tenen més text, com coneixement del medi. Hi aprenen història, geografia... És la matèria en què s'ha de memoritzar més.

Preferiríeu que fos a l'inrevés, que les matemàtiqes fossin les que es fessin en gallec?
Sí. Jo crec que la majoria dels pares ho prefererien. De fet, el conseller d'Educació ha declarat que ho han fet així perquè si fos al revés els nacionalistes s'haurien enfadat molt més. A més, resulta que hi ha llibres de matemàtiques en gallec, però cap de coneixement del medi en espanyol.

Si ja no se n'editen, de llibres de matemàtiques en gallec.
Bé, en tenen de l'any passat. A nosaltres ens sembla un problema que no s'editin, perquè no n'hi hauria de deixar d'haver. Però allò que és curiós és que no es persegueix que els nins facin servir llibres de matemàtiques en gallec i sí que es persegueix que facin servir llibres de coneixement del medi en espanyol. Hi ha un problema afegit: 4.500 professors que s'han declarat insubmisos i que han dit que no faran classe en castellà. I la Conselleria d'Educació no hi ha fet res.

No pot ser que també hi hagi assignatures que s'haurien de fer en gallec i es facin en castellà?
Em sembla que n'hi ha algun cas en centres de ciutat. Això ja passava en l'època de Fraga. És possible que hi hagi casos, però en el cas contrari en tenim constància per excrit i no passa res.

Un 50% d'assignatures en gallec us sembla massa.
Ni massa ni poc, això no és ni el promès ni és bo per als nins. Hi ha infants a Madrid i a altres llocs que estudien en centres bilingües en anglès, per exemple, però ho han escollit i estan motivats. Aquí no ho han triat. Nosaltres proposam el mateix que el Círculo Balear, exactament igual. Coincidim plenament.

A Balears consideraríeu una millora un decret com el del plurilingüisme?
Pensar això seria perdre l'esperança. Si el PP no ho arregla, a Balears, qui ho arreglarà? I això no és arreglar-ho, perquè els estudiants fan exàmens d'assignatures en llengües que no són la seva. Volem que puguin estudiar en un sistema monolingüe, com tots els altres al·lotes d'Espanya i del món. No deixarien d'aprendre res, aprendrien l'altra llengua bé i es formarien de la millor manera possible: en el seu idioma.

Què pensau del sistema d'immersió de Catalunya?
Em sembla, senzillament, una aberració. Atípic en una democràcia.

Què us semblen els centres plurilingües?
Els polítics fan servir molt el màrqueting, però no funcionen tan bé com diuen. El benefici millor per als nens seria ajudar els professors que fem la classe d'anglès, aconseguir que estudiïn bé l'assignatura d'anglès. I més tenint en compte com treballam i els pocs mitjans que hi ha. No veig interès real a millorar l'aprenentatge d'anglès. Això és prendre el pèl a persones que, com que no treballen directament d'això, no entenen bé com va.

El gallec no corre el risc de desaparèixer?
Una llengua parlada per un nombre limitat de persones, evidentment, corre risc de desaparèixer. Però el que no es pot fer és intentar conservar-la restant llibertats als altres i perjudicant l'educació dels infants. No creim que perquè els nins tinguin més assignatures en gallec hi hagi d'haver més parlants en gallec. Obligar no és una manera efectiva de promoure una llengua.