“És el decret de l'equilibri entre el gallec i el castellà”

El conseller d'Educació i Ordenació Universitària de Galícia, Jesús Vázquez, està convençut de la bondat del Decret del plurilingüisme, que el Govern del PP ha aplicat aquest curs escolar per primera vegada. Manté que, malgrat les manifestacions multitudinàries, és allò que vol la societat.

Què cercàveu amb el Decret del plurilingüisme?
Volíem promoure i garantir la nostra llengua pròpia, però respectant la cooficial. Cercar la perfecta convivència a l'aula, tal com passa al carrer, allò que nosaltres anomenam el bilingüisme harmònic. També volíem promoure l'ensenyament de llengües estrangeres. I tot respectant la llengua materna, com recull la Llei de normalització lingüística. Cal donar veu als pares, perquè ningú millor que ells sap quina és la llengua materna dels fills.

Però la classe es fa en una sola llengua.
En Educació Infantil, en la predominant, la que han marcat la majoria de pares com a materna. Després, a Primària i a Secundària tractam de cercar aquest equilibri en les dues llengües. Les matèries troncals a Primària són matemàtiques i coneixement del medi i es fan la primera en castellà i la segona en gallec. I a partir d'aquí el claustre i els organismes responsables aproven el projecte lingüístic del centre i redistribueixen les altres assignatures, però sempre en equilibri.

Per què les matemàtiques just poden ser en castellà i coneixement del medi, en gallec?
Bàsicament per una qüestió històrica, però també es contribueix a afavorir les competències lingüístiques en gallec. Sempre s'havia fet així, va ser amb el Govern bipartit quan es passaren les dues al gallec i es deixà la resta d'assignatures gairebé a la lliure elecció del professorat. I ara, quan passen a Secundària, es mantenen tres assignatures en gallec i tres en castellà. Per a la resta es fa un projecte lingüístic. És el decret de l'equilibri entre el gallec i el castellà.

Com funcionen els centres plurilingües?
La base és fer que llengües estrangeres siguin l'idioma vehicular de matèries no lingüístiques. Les assignatures en llengües estrangeres mai non poden superar un terç de les hores de classe, poden ser manco, però mai més. De manera que el gallec i el castellà mai no poden quedar per sota del 33% d'hores de classe cada un.

Com valorau l'aplicació del decret en aquest curs?
Doncs, com ho ha valorat la societat. No hi ha hagut problemes en les comunitats educatives. De fet s'ha vist que ha estat l'any de més tranquil·litat en el sistema educatiu. L'inici del curs 2010/2011 és el que ha tingut manco incidències en molts anys. Pel que jo tract amb els centres, la situació és d'absoluta normalitat.

Les associacions estudiantils, les associacions de pares manco una, els sindicats majoritaris i el Consell Escolar s'han declarat contra del decret.
No és correcta aquesta qüestió. Pel que fa als sindicats, quatre es s'hi varen manifestar en contra i quatre no. Pel que fa a les famílies, hi ha associacions que sí que s'hi han manifestat i d'altres que no. Aquest és un tema que s'ha intentat polititzar per dos partits polítics. Però si en traiem la part política...

El PSOE i el BNG han instigat les protestes?
No és instigar, vull dir que han participat de tots aquests moviments i han tractat de fomentar aquesta imatge que tothom hi està en contra. Però la societat no hi està en contra. Un polític ha de governar per a la societat per evitar situacions com la que ara vivim amb un grup que demanda un altre model de democràcia.

Així doncs, no tenen en compte les queixes de la major part del sector per respecte a la societat?
No... vegem-ho, jo he de respectar les opinions divergents i les crítiques. Però entenc que la societat demanava un nou model i em centr en qüestions com que quan vàrem posar en marxa el pla de potenciació de llengües estrangeres, la comunitat educativa hi va respondre molt bé. Més de noranta centres varen demanar ser plurilingües i només varen aconseguir-ho 58 al primer any. Centenars de professors hi participen... Si hi ha tantes queixes, com és que responen tan bé en certes qüestions i les valoren de manera positiva?

Aquest model es pot exportar a d'altres comunitats, com ara les Illes Balears?
Això ho haurà de valorar cada comunitat. A Galícia està funcionant i València ho ha assumit adaptant-hi certes circumstàncies perquè tenim lleis diferents. Però no m'atreviria a fer una recomanació a d'altres comunitats.

Per aprovar aquest decret es va derogar el decret del gallec a l'ensenyament.
Sempre l'anomenaven el decret del gallec a l'ensenyament, però el que passa és que el decret del 2007 és el que va dur al màxim l'ús del gallec com a llengua vehicular en pràcticament la totalitat de les assignatures.

Marcava un mínim del 50%.
Sí, però quan tens un mínim, però tens les dues assignatures troncals més la classe de llengua gallega... Molts centres arribaven al 60% o el 80% de classes en gallec, i a d'altres gairebé al 100%.

El castellà és majoritari als mitjans de comunicació, al cinema... Tot i això els estudiants no sabien prou castellà?
Els nostres al·lumnes han de millorar les competències en les dues llengües. I així ho diuen els informes i els resultats. I per descomptat, també en com a mínim una tercera llengua. Va ser una política decidida que la societat gallega estava demanant. Tothom ho va veure excepte alguns partits que continuen tancats entorn a una defensa a ultrança que fins i tot genera rebuig en una part de la societat. Tenim molta feina per fer, però el gallec està molt present al carrer. Galícia és la comunitat on el bilingüisme és més real.

La Mesa per la normalització lingüística ha denunciat que a les ciutats un 40% dels pares digueren llengua materna gallec però als centres d'infantil només un 10% de les classes són en gallec.
No ho sé. No entraré en declaracions d'altres grups i institucions. Les dades exactes les donarem abans que acabi el curs.

I els professors fan la classe en l'idioma que toca?
Normalment, independentment que a vegades no t'agradin algunes qüestions, les acates. Pot ser que alguns pares i membres de la comunitat educativa tinguin idees diferents, però la comunitat educativa és exemplar.

Però sabeu el percentatge de classes en cada idioma?
No, entenem que el còmput respon al propi decret. La situació és de total normalitat.

El gallec podria arribar a ser un mur per al futur?
És una riquesa. Però supòs que igual que el balear, no? Vosaltres li deis català o balear?

És la mateixa llengua, l'anomenam català.
Li deis català, bé, és que a València, per exemple, és valencià...

L'acadèmia coincideix en el fet que és el mateix idioma.
La base, bé. Tenir una segona llengua sempre és una riquesa. La manca de coneixement de llengües és un mur, el coneixement d'una llengua, mai.

Segons la premsa, vàreu dir el 19 de gener de 2010 que el gallec no pot ser un mur per al futur.
En quin context ho devia dir, déu meu... El que està clar és que tal com m'has fet la pregunta, mai. Si em preguntes si el gallec pot ser un mur per a l'alumne, no.

Supòs que us referíeu a l'ensenyament just en gallec.
Ah, si es refereix a això, sí. Ja saps que una frase treta de context es pot convertir en una animalada. Tots els models monolingüistes són erronis avui en dia. Això ho mantinc, no ajuden la joventut i obstaculitzen el seu futur.

Us referiu al model d'immersió de Catalunya? Allà els nivells de castellà són equivalents a la resta de l'Estat.
(Sospir). Si m'ho permets, no vull entrar a valorar-ho. Cada comunitat té circumstàncies diferents. De la mateixa manera que dic que la societat gallega va tenir una resposta molt forta al decret del 2007 i que cap administració pot governar en contra de la societat.

No hi ha hagut una resposta igual de forta contra el decret del plurilingüisme?
No.

Hi ha hagut manifestacions multitudinàries. Però manteniu que la societat majoritàriament n'està a favor.
Sí. N'està a favor. No del decret en sí, sinó d'un sistema molt més plural, democràtic i obert. No m'agradaria que semblàs que el conseller es tanca en banda. La meva ambició és que els alumnes siguin capaços de dominar el gallec i el castellà, i els han de millorar tots dos. I fer passes decidides en una tercera llengua. Ara hi ha hagut unes eleccions municipals, que és cert que no són extrapolables, però en què el partit majoritari -que ha crescut molt- és el PP. La societat hi ha respost bé. Sempre hi ha gent que es queixa. Però també n'hi ha molts que et diuen que els agrada. I cada vegada n'hi ha més. La immensa majoria de la societat hi està conforme.