Carlos Callón: “La matemàtica es pot fer en anglès, però mai en gallec”

Carlos Callón presideix a Mesa pola normalización lingüística, una plataforma que aplega devers 600 entitats i que es dedica a defensar el gallec. Sorgí pocs mesos després que el PP assumís el Govern de la Xunta. Callón és especialment crític amb el Decret del plurilingüisme, perquè el veu com un atac a la llengua pròpia.

Com ha evolucionat la situació del gallec en l'educació?
D'entrada, podem parlar d'una política lingüística basada en la farsa, perquè es reconeixen drets lingüístics als gallecs amb la condició que no es puguin exercir. Va ser a partir de la pressió social que es va aconseguir als anys 80 un decret que parlàs del 25%, al 1995 un mínim de tres hores en gallec i als darrers anys del Govern Fraga alguns acords parlamentaris unànimes que parlaven de com a mínim un 50% d'hores en gallec. Tanmateix, no fou fins al 2007 que es va aprovar en un decret.

El PP també hi donava suport, a aquella norma?
Sí, fins que va rebre la telefonada de Madrid. En dos mesos passaren de dir que era positiu i donar-hi suport a afirmar que era l'apocalipsi lingüística, la imposició del gallec. Llavors, varen prendre la línia d'ara. Això demostra que volen aplicar models que no estan pensats des de Galícia.

Quina quantitat d'hores de classe es fan en gallec?
Les lleis no es compleixen: calculam que just un 25% de l'ensenyament no universitari és en gallec.

No s'haurien de fer les mateixes hores en castellà i en gallec?
Sí, però això també és un frau, perquè es tracta en igualtat de condicions dues llengües que no estan en la mateixa situació. És com dir que un nin de dotze anys s'enfronti al ring amb un pes pesant, en igualtat de condicions. Això no és igualtat. El castellà té força i el gallec ha estat discriminat històricament i continua perdent parlants. A més, les matèries que en teoria s'haurien de fer en gallec -i l'incompliment és notori- no tenen material auxiliar, per exemple. Hi ha un sol atles en gallec i cap globus terraqüi en la nostra llengua. A la pràctica, la classe acaba sent en castellà. En canvi, de les matèries que s'han de fer obligatòriament en castellà ja no hi ha llibres en gallec. Les editorials no imprimiran llibres de text prohibits.

Què us semblen els centres plurilingües?
Tan sols hi ha 58 centres que es declarin plurilingües a tot Galícia. És un percentatge ridícul. N'hi ha alguns que en el projecte educatiu indiquen que enguany només fan classe en gallec a religió, llengua i literatura gallega i educació física. Això no és plurilingüisme, això és diglòssia.

Però ajuden a millorar el coneixement d'un tercer idioma?
Si vols ensenyar matemàtiques en anglès has de tenir la garantia que els infants t'entendran i que els professors tenen el nivell B2. Si no es fa així, es transmeten errors d'anglès: perden les matemàtiques i perd l'anglès. També hi ha una cosa curiosa: la matemàtica es pot impartir en anglès, mai en gallec. Quan li preguntaren al conselleiro per què es prohibien les matemàtiques va dir que per tradició. Quina tradició, la tradició del 1936? És la primera vegada d'ençà que hi ha autonomies que es prohibeix l'ús d'una llengua pròpia.

Com valorau l'elecció d'idioma?
A Educació Infantil diuen que les famílies escullen. Però el que fan és demanar-los a la matrícula quina és la llengua materna del nin, sense indicar-los les conseqüències de la resposta. Volien impedir que hi haguessin projectes d'immersió lingüística a les ciutats. Amb el bipartit, se n'havien començat a fer alguns amb pares que volien participar-hi. Així i tot, els va sortir el tret per la culata. El 40% dels pares i mares de les set ciutats gallegues varen respondre gallec. Amb tot, just el 10% dels centres d'Infantil de les ciutats declaren que fan les classes en gallec.

Per què aquesta diferència?
Quan li ho preguntaren al president de la Xunta, va respondre que les minories manen sobre les majories.

Però els alumnes es poden dirigir al professor amb la llengua que volen, no?
Sí, però algú s'imagina que infants de sis anys o manco responguin un examen de matemàtiques en gallec si el professor els fa classe en castellà i té totes les assignatures en castellà? Fa rialles aquesta llibertat lingüística.

Quina serà la pròxima passa?
Ara volen fer una reforma legal anomenada llei de la convivència educativa. El nom és un eufemisme, perquè només volen fer que els pares puguin votar en tots els trams educatius. Segons l'esborrany, a Primària, els pares votaran cada quatre anys si el gallec ha d'estar prohibit en humanitats o en les matèries científicotècniques. Com que la votació és cada quatre anys, votes per als fills dels altres, els que entraran els tres anys següents a Primària.