Ara va de bo
Dimarts prolífic: la Unió Europea signa amb Kosovo l’Acord d’Estabilització i Associació, que té com a objectiu millorar les relacions europees amb Pristina i impulsar reformes que l’acostin a Brussel·les tot i que l’Estat espanyol i quatre països més encara no reconeixen la independència proclamada unilateralment el 17 de febrer del 2008. Després d'una dotzena llarga de declaracions de sobirania, amb un alt valor simbòlic, però només amb valor simbòlic, a la fi sembla que el Parlament del Principat de Catalunya en votarà una amb mesures concretes.
Traïció a Manacor
Fins ara, la institució més gran de les Illes Balears que governa el PP, el PP de Bauzá caldria afegir, perquè és d'això del que parlam, és l'Ajuntament de Campos. Ara, però, gràcies a la traïció als seus votants i al conjunt de Mallorca de regidors que s'han presentat sota sigles d'un partit nacionalista/sobiranista, el PP governarà el segon ajuntament més gran de Mallorca.
Estelades, perchè no?
La sanció que la UEFA ha imposat al Barça per la presència de banderes estelades en els partits de Champions del club blaugrana, és només una mostra de l'ofensiva que ha llançat l'aparell de l'Estat espanyol (que mantenim, bàsicament, els ciutadans dels Països Catalans) contra l'independentisme català.
Policia municipal, auctoritas i potestas
Ja se sap de manera pública que els cossos policials municipals de Calvià i Palma estan contaminats per la corrupció. Gravíssims casos de corrupció que impliquen a membres d'aquestes policies han estat mostrats públicament pels mitjans de comunicació.
No apte per a ser espanyol
Fa pocs dies ha entrat en vigor la reforma del Registre Civil que modifica els tràmits per a l'obtenció de la nacionalitat espanyola. La gestió, fins ara gratuïta, podrà arribar a costar als sol·licitants més de 300 euros entre les taxes administratives, la documentació compulsada i les matrícules per als exàmens que caldrà superar.Per adquirir el passaport espanyol serà necessari realitzar un examen d'idioma i un altre de política, cultura i societat. Aquest segon, denominat Prova de coneixements constitucionals i socioculturals d'Espanya, és un examen tipus test de 25 preguntes de les que s'haurà d'encertar 15 per a ser apte.
El Consell Social
Aquest divendres passat va recuperar l'activitat el Consell Social de la Llengua Catalana, que és un magnífic instrument per treballar en favor de la plena recuperació de la nostra llengua.
L'Estat espanyol no ens falla mai
#9NSomTots. El 15 d'octubre de 2015, el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha hagut de declarat davant la justícia espanyola acusat d'haver organitzat el procés participatiu del 9 de novembre de l'any passat, on es demanava als ciutadans del Principat la seva opinió sobre la possibilitat de constituir un Estat català. El 15 d'octubre de 2015 hem recordat que el Lluís Companys va ser afusellat fa 75 anys pel fet d'haver estat elegit president de la Generalitat.
Darder - Companys
Aquest 15 d'octubre fa setanta-cinc anys de l’afusellament del president de la Generalitat republicana, Lluís Companys per part del règim feixista del general Franco. L’assassinat era la darrera etapa de l’indigne tour de la infàmia a que havia estat sotmès el President Companys. Segrestat per la Gestapo alemanya, va ser lliurat a les autoritats feixistes espanyoles al pont d’Hendaia, posteriorment, va ser sotmès a un consell de guerra amb sentència predeterminada. Aquest crim i aquesta persecució feixista contra la llibertat, encarna l’odi racista contra la catalanitat del règim franquista, digne de fer seure a Franco i a Serrano Suñer, al costat dels seus amics Goering i Hess al banc dels acusats dels Tribunals de Nuremberg.
Autonomia?
De tant en tant sentim a dir que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa i que el sistema autonòmic és «gairebé» federal. La veritat és que tot això hauria pogut ser cert, si no fos per l'eterna tradició de fer política de les classes dirigents castellanes, que s'ha basat, des de temps immemorials, en l'engany i l'estafa. Una tradició basada en aquella dita «feta la llei, feta la trampa».
Hispanitat genocida
Aquest 12 d'octubre els espanyolistes celebren el seu dia d'orgull. Primer li deien de la «raza» i ara li diuen festa «nacional». Tot i que no es reconeixen a ells mateixos com a nacionalistes PsoEcialstes (amb Francina Armengol entre ells), membres del PP i del partit Ciudadanos, celebren, conjuntament amb la monarquia i l'exèrcit espanyol, el seu dia de festa, amb exhibicions d'avions de guerra i desfilades militars amb la Legió, la cabra, el cabrum i el cabró.
No me diguis, Areal!
Fernando Areal, extresorer del PP a les Balears i cunyat de l'expresident del Govern Jaume Matas, es va declarar culpable d'un delicte electoral en haver pagat fins a 71.958 euros «en negre» a l'agència de publicitat Nimbus per organitzar part de la campanya electoral del partit de l'any 2007.
Normalització lingüística a cost zero
Ahir mateix, l'STEI-i feia públic un comunicat on demana al Govern de les Illes Balears que modifiqui «amb caràcter d’urgència la Llei de la funció pública de les Illes Balears per tornar a exigir el requisit de llengua catalana a les distintes administracions de les Illes Balears». Té tota la raó l'STEI-i i com diria en Joan Melià, «no passa d'hora, però...»
I l'europea?
Un dels principals espantalls que va exhibir l'Estat espanyol i que repetien com lloros els candidats dels partits contraris a la plena llibertat de Catalunya, va ser que la independència comportaria la sortida immediata de la Unió Europea. La broma va durar fins que Rajoy, en el seu minut d'or va desmuntar el castell de mentides construït minuciosament pels seus «llanterners».
La Revolució dels Somriures
Des de mitjans nacionals, però també des d'alguns internacionals, s'ha denominat el moviment independentista català d'aquests darrers anys com «La Revolució dels Somriures». Allò cert és que el que més ha corprès l'opinió pública internacional ha estat que les mobilitzacions d'aquests anys s'han caracteritzat pel pacifisme, el civisme, l'optimisme, la transversalitat, els somriures, les abraçades, l'emoció i la voluntat integradora.
Temps de Codonys
La tardor és temps de codonys. I la televisió que ens costa un ull de la cara a tots els ciutadans de les Illes Balears, ens ofereix un nou subproducte de la putrefacta factoria dels que la dirigeixen. Emmirallant-se en la pitjor versió dels culebrons veneçolans, prenent exemple dels més xabacans i vergonyants reality shows, la nostra televisió pública ens ofereix l'espectacle deplorable i repulsiu titulat «Temps de Codonys».
Conflicte educatiu
En la modesta opinió d'un servidor, si hi havia un càrrec bo d'exercir durant aquest començament de legislatura, aquest era el de Conseller d'Educació del Govern. No calia ni saber-ne gaire. Només era necessari reunir els representants del sector educatiu i pactar amb ells l'aplicació més o manco ràpida del programa dissenyat durant la passada legislatura per aquests. Aquest era el mandat electoral.
La victòria independentista en quinze dades
Mentre tots els mitjans de comunicació internacional destacaven que l'independentisme havia guanyat clarament a les eleccions catalanes, els mitjans de comunicació espanyols forçaven les dades fins a la manipulació de les mateixes per aparentar que l'independentisme no havia guanyat. Aquí teniu una sèrie de dades que, segurament, no podreu llegir als mitjans espanyols:
El no ja el tenim
Sempre m'ha cridat l'atenció l'expressió mallorquiníssima (per bé que compartida amb la resta de catalanoparlants), «el no ja el tenim». Hi ha tota una filosofia de vida darrere. Davant les eleccions plebiscitàries de diumenge que ve, crec que els que tenen dret a votar haurien d'aplicar l'esperit i la lletra de la frase.
És per sortir del corralito que ens cal la independència
Dins l'estratègia de la por dissenyada per la intel·ligència espanyola, hi era necessari mesclar en la mateixa frase Catalunya independent i corralito. Necessitaven qualque «autoritat econòmica» que s'hi prestàs, després la maquinària mediàtica ja embolicaria fil. L'especulació irresponsable del governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, sobre un possible corralito econòmic a una Catalunya independent és una passa més per atiar la por d'una part de l'electorat català: el de més edat.
Anna Gabriel i Sabaté
Conec n'Anna Gabriel i Sabaté des de fa una vintena d'anys. No posaria una mà al foc per ella. Hi posaria les dues.
Que en parlin (encara que sigui en contra)
Un consell ben habitual entre els assessors d'imatge i, ara, darrerament, entre els community managers, és allò de «que parlin de tu, encara que sigui malament».
Els tres grans èxits de l'independentisme català
L’independentisme català ha aconseguit tres èxits espectaculars aquests darrers dies. El primer aconseguir que les eleccions de diumenge que ve tenguin un caràcter plebiscitari evident i assumit per tothom. Tota la campanya gira a l’entorn de si independència sí o independència no.
Tanta sort que no són unes eleccions plebiscitàries!
El CNI (espionatge espanyol) dobla el seu pressupost i la seva presència a Catalunya. La Guardia Civil entra a la seu central de CDC i se'n duu els documents de l'estratègia electoral de «Junts pel Sí». Pablo Iglesias apel·la al vot ètnic. Pedro Sánchez fa els mitings a Catalunya amb una rojigualda gegant.
Deu anys de Puntcat
Aquests dies el domini .CAT està d'aniversari. S'acaben de complir deu anys de la seva aprovació per part de la Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Nombres (ICANN). Vaig viure d'aprop la intel·ligent i tenaç feina que va desenvolupar l’Associació Puntcat liderada per Quico Gras, Vicent Partal i Amadeu Abril. Va ser una lluita valenta, compromesa i hàbil al mateix temps.
Retorn al Paleolític
A la Península Ibèrica es conserven diverses mostres de l'anomenat «art rupestre». El nom es refereix a les parets rocoses i coves en les quals es realitzaven pintures que representaven animals i escenes de caça.
Mesures positives del nou Govern
Tot i que encara no s'han complit els cent dies de gràcia que se sol atorgar als governs, ja ens hem referit des d'aquest racó de diari a algunes coses que no pinten gaire bé en la gestió del nou Govern. Però, de tant en tant, també cal parlar de les que es fan bé.
Un altre article sobre la Diada
Quan el 1997 el Consell de Mallorca va aprovar la data del 12 de setembre per celebrar la seva Diada institucional, una proposta de Maria Antònia Munar que va comptar amb el vot favorable del PSOE, PP i EU, un servidor ja va advertir que era una Diada que naixia morta i que no aconseguiria el suport popular.
La Via Catalana
La Via Lliure cap a la República Catalana, que es va fer ahir a l'avinguda Meridiana de Barcelona, no va ser només la manisfestació més nombrosa que s'ha fet mai a Europa.
Contra la guerra bruta, la transparència de les urnes
Aquestes darreres setmanes la guerra bruta de les clavegueres de l'Estat espanyol contra el procés independentista català i contra les persones que l'impulsen o l'empenyen s'ha intensificat.
Mallorquins que s'estimen i mallorquins que s'odien
Avui vespre, a les 20 hores a la plaça Major de Palma, la gent que estimam Mallorca, que vol dir que estimam la nostra gent, el nostre territori i les nostres arrels, estam cridats a manifestar-nos per mostrar la nostra solidaritat amb els nostres germans continentals, que aquest mes de setembre han de fer importants passes cap al seu alliberament col·lectiu.
Festes populars (en el bon sentit de la paraula)
El Coso a Felanitx, la festa del Much del Reig a Sineu, l'Embala't a Sencelles, les Clovelles de Petra, la Revolta de Vilafranca, la Xifonfest a Campos, la correguda en roba interior de Bunyola... són neofestes o, fins i tot, neotradicions.
Quan el terrorista és l'Estat
Tot i que ha retornat a l'actualitat, no parlarem avui del cap dels GAL, Felipe X. González sinó d'uns fets que succeïren ara fa trenta anys. El juliol de 1985, agents dels serveis secrets francesos varen protagonitzar una acció terrorista que va acabar amb una persona morta i el vaixell Rainbow Warrior de l'organització ecologista Greenpeace, enfonsat.
Sí senyor, batle!
Segurament per haver posat les expectatives massa altes, sense tenir cap base real, ara que hi pensa fredament, la tendència actual de l'ajuntador de paraules és transitar cap a la decepció amb segons quins polítics i amb algunes polítiques concretes.
Contra les agressions, persistència
Un 2 de setembre, d'ara fa sis anys, un servidor en representació de l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear (sí, ja fa molts anys que existeix una oficina de Drets Lingüístics) va comparèixer davant els mitjans de comunicació acompanyat de n'Iván Cortés.
Antoni Riera Siquier
Només la proverbial gosadia d'un servidor fa que m'atrevesqui a afegir qualque paraula més als magistrals mots arrenglerats en versos de Miquel Àngel Riera i que tan exactes escauen a n'Antoni Riera Siquier, que ens va deixar ahir. Estimava Mallorca.
Ciutadania catalana i la llei del Divorci
La proposta que els ciutadans de les Illes Balears puguin accedir a la ciutadania catalana quan es constitueixi el nou Estat català, ha despertat un intens debat mediàtic i des dels sectors polítics i mediàtics conservadors i psoeconservadors s'han fet grans escarafalls contra tal proposta.
Violència de llengua
Talment com passa en l'anomenada violència de gènere, també en la violència de llengua l'agressió sempre ve de la mateixa part. Si d'una en podem dir violència masclista, de l'altra en podem dir violència espanyolista.
Els Països Catalans es reconecten a Menorca
"És absurd continuar d'esquena a la realitat, sense comunicació i sense sumar esforços amb Catalunya" ha declarat el president del País Valencià, Ximo Puig en la seva visita Menorca. No fa gaire, el preesident dels empresaris valencians reconeixia que la política d'incomunicació amb Catalunya els havia reportat moltes pèrdues econòmiques.
Voldrà ser el nou estat català l'estat que no ha estat l'espanyol?
Fa uns anys, vaig escriure un article titulat “Els ciutadans de Balears necessitam un estat”. Molt resumidament, la tesi que hi defensava era que així com funcionen les coses avui per avui, al nostre entorn més immediat, Europa, i també a la resta del Món...
Grècia, UE i democràcia
Ja hem assenyalat en altres ocasions la paradoxa que significa que la Unió europea no compleixi els mínims de funcionament democràtic que exigeix als estats per esdevenir-ne membres.
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Les comunitats de veïnats ja poden acceptar o vetar nous pisos turístics