Així ho va dir a Madrid amb motiu de la seva intervenció en els Berenars Autonòmics del diari La Razón, on li féu costat una delegació balear integrada per la presidenta del Consell, Maria Salom; el batle de Palma, Mateu Isern; el secretari general del PP balear, Miquel Vidal; i el portaveu de la formació i diputat Miquel Ramis.
Bauzá explicà que l'aposta independentista de Mas és un "teló" que ha corregut per "tapar la seva gestió", si bé reconegué que ens trobam en un moment "molt seriós i molt delicat" per a Espanya perquè, a més, els observadors internacionals estan atents a tot el que passa a l'Estat.
Dos problemes
"No podem contribuir a desestabilitzar el que passa a Espanya", exigí el president balear abans d'apuntar que "el país té dos problemes": la crisi econòmica a curt termini i els nacionalismes "a mitjan i llarg termini".
Per això, insistí en la necessitat de "tallar sense cap tipus d'ambigüitat" el nacionalisme, una vegada que aquests "s'han llevat la careta" i s'ha vist "el rerefons independentista". No obstant això, garantí que aquesta situació no afectarà Balears i es mostrà ferm en la pertinença de la Comunitat Autònoma a Espanya. "Puc assegurar que mentre jo sigui president de les Balears, mai no formaran part dels Països Catalans", deixà clar. Durant el seu discurs, el president abordà l'actual model de finançament autonòmic, que considera "injust, opac, interpretable i mancat de transparència", i exigí que, si les comunitats compleixen amb l'Estat, l'Estat també compleixi amb les autonomies. Bauzá revelà que Balears perd 400 milions anuals, tot i que assegurà que el problema deriva del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Davant aquesta situació, insistí que la solució és millorar el sistema de finançament autonòmic "entre tots" al Consell de Política Fiscal i Financera. Bauzá afirmà que Balears "no vol ser més que ningú, però tampoc menys que ningú", i apuntà que una de les possibles solucions al sistema de finançament seria establir una inversió per càpita i després habilitar determinats fons de compensació o cooperació.
Així mateix, demanà que s'estableixi una cartera homogènia de prestació bàsica dels serveis. "Hem de deixar de pensar en 17 regnes de taifes", defensà, per explicar que una homogeneïtzació dels criteris permetrà que totes les comunitats estiguin en les mateixes condicions i tinguin les mateixes característiques.
Promeses electorals
Bauzá es referí a la llengua i explicà que Balears té "la gran oportunitat" de tenir dues llengües que suposen una "riquesa" per als seus ciutadans. Davant d'això, assegurà estar complint el seu compromís electoral de la lliure elecció de llengua als centres i, a més, el català ha deixat de ser un requisit en l'Administració pública.
132 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
AINA: No et deus referir a en Sion? Perquè ell escriu en la llengua cooficial distinta del català. O no te n'has temut?
Aquí, en mallorquí !, Que no ens imposin es català de Barcelona també en aquest fòrum deixem sense respondre ni valorar els comentaris en català de Barcelona. Demostrem, amb fets, que aquí es català de Barcelona. no és útil ni necessari. Arruuuuuuixx !!!
es catalanufos tienes toda toda toda toda la razon. Pienso completamente igual. Nos quieren catalanizar si o sí. Yo no me dejaré.
ES RIDICULS CATALANUFOS No es que m’agradi xerrà molt d’es catalans però ses darreres passes qu’el Sr. Mas i sa seva tropa han fet son de pinyol vermei. No se pot permetre que amb sa situaçió que petim tots es espanyols, ells també enmerden sa societat amb absurdes reivindicaçions reclamant una independençi ridícula i traidora. No vui entrar a fé cap análisis d’aquets pollos, però si d’es curts de gambals d’es catalanufos balears que están defenssant s’indpendençi catalana. ¿ Que coño els importa a ells si Catalunya se separa d’Espanya ò no? ¿ Que esperen, que ses Illes se sepereran, també? ¿ I Valencia? ¿ i tots juntets ferem es GRAN PAIS CATALA?. Idò, merda, ni mós juntarem ni m ài ferem es Gran país catalá ni mós sepererem d’Espanya. No se constituirán mài es Paissos Catalans perque mài han existit, es una asquerossa inventada d’es nacionalistes catalans de priçipis d’es segle passt que lo que volien era anexioná Valencia i Ses Illes, donat sa majó força mediatica de Catalunya i posteriorment impossá ses seves regles i zas, crec que m’enteneu. ¿ Còm poren dir que son un estat si mài han estat una nació? No varen passá mài de Condads, inclús el Rey no es més que Compte de Barcelona. Mentides, senyors, mentides formulades i alimentades per interessos económics. Si feim referenci a Ses Illes ò a Valencia pot canvià un poquet, ells si que a un momento de sa seva historia varen esser reines independents, amb rei , moneda propi, exercit propi i lleis propis. Per aquesta raó, ¿ Hem de demaná s’independenci?. Ojala heu fossim independents, però no crec que avui sigui factible aquest camí. No hem de esser ridiculs ni traidors a san ostra terra. Quant vaig voure aquella banda ( 4 rates) de catalanufos balears a sa manifestaçió d’en Mas, me vá pujar es sopar de dilluns passat. Increible que no mós bastin es nostros problemas aquí perque haguim de anar a fé es capullo a una feste que no es nostra. Ridicul, senyors, ridicul. Es ben vere que sa gent jà no fá càs a n’aquets individuos, venguts amenos desde que es riu de subvençions s’han acabat, però no deixa de esser preocupant lo que passa a n’aquesta terra amb aquets pinpollos. No se si lo que els hi passa a nes catalanufos sigui un virus que els transforme en zombis catalanufos a ses ordes d’en Mas ò del “ President de presidents” ( Sr. Pujol), segons deia un amic d’es meu fii s’altra día a n’es Facebook: “ Hem de anar a vèure al nostre estimat Pujol, el nostre president de presidents”. Aquest tio no es més beneit perque no a n’hi ha més. Si aixó no es curtó. Es preocupant, senyors, que es nostros joves pensin amb Catalunya i es seus interessos, politics, etc i creguin que defenssant aquels buitres están defenssant Ses Illes. ¿ Amb que pensen?¿ No esterem tornat lòcos?. Noltros, es balears tenim aquí molta feina més important que fer que anar a fer,lis es llit a n’es catalans. Tenim una llengo que defenssá, una histori que explicà a n’es catalanufos ( a qui le mós han cambiada), tenim una cultura que s’eatá aufegant davant unes tradiçions importades i que no son nostres ( Castells, falles, etc). No porem permetre que aquets catalanufos traidors seguesquin impossant i envenenant ses nostres rèls. A n’es politics que avui comanden els vui dir que no están cumplint lo que varen prometre i que si no fan lo que es poble els hi reclamen, còm vá quedar ben clar a ses eleccions passades, cualqú els hi demaneran prendes.
Un dels mites i mentides “number one” del nacional-catalanisme. El territori de Catalunya ha compartit sempre, des de l’Antiguitat, el destí polític i cultural de la resta de la Península Ibèrica. Catalunya i Espanya no són dues realitats que es poden posar cara a cara, una enfront l’altre, sinó que Catalunya forma part d’Espanya. No es poden pas enfrontar. Els nacionalistes acostumen a posar la data de 1714 com l’origen d’aquesta opressió: Quan Felip V abolí les institucions catalanes, després de la caiguda de Barcelona en front les tropes borbòniques. En aquell moment, Catalunya ja formava part de la Corona Hispànica, des del segle XV, fruit d’un procés de re-unificació peninsular. Aquest procés de re-unificació arrenca ja des del moment dels comptats de la Marca Hispànica (nom significatiu) com ara Ribagorça, Urgell, Cerdanya, etc., els quals s’uniren sota el cabdillatge del Compte de Barcelona. Després, trobem la integració d’aquest a la Corona d’Aragó. Finalment, la unió personal d’aquesta amb la Corona de Castella primer, i la de Navarra després. Aquesta reunificació va fer tornar una altre vegada a la unitat política i cultural que gaudia la Península des de l’Antiguitat Romana, i el regne visigot després. Per tant, el 1714, Catalunya no era pas un país independent que fou conquerit per un país estranger (Espanya), sinó que ja formava part, des de feia 2 segles, de la Corona hispànica, i des de l’Antiguitat Romana, d’una mateixa unitat político-cultural. Per altra banda, el 1714, els catalans que lluitaven contra els borbons (no pas contra els castellans) no volien pas la independència, sinó que lluitaven perquè el candidat austríac esdevingués titular de la corona espanyola, i no pas el pretendent francès, que era Felip d’Anjou. En efecte, tant el Conseller en Cap, Rafel Casanova, com el general Villarroel,que manava la tropa, van manifestar sempre clarament que lluitaven pels nostres furs i per la corona d’Espanya. No hi havia, per tant, al 1714, cap reivindicació sobiranista. Els fets de 1700-1714 es poden resumir així: Abans de 1700 Catalunya no era independent, sinó que era un territori amb institucions pròpies integrat dins de la Corona Espanyola des de feia segles. Aquell any, el rei Carles II (d’Espanya, inclosa Catalunya) morí sense descendència i s’inicià una guerra de Successió al tron (no pas de Secessió sobiranista) entre dos candidats: Felip d’Anjou –francès- i Carles d’Habsburg –alemany-. A tots els territoris de la Corona hi hagué seguidors d’un i d’altre candidat. Les institucions catalanes primer van jurar fidelitat a Felip d’Anjou (Corts de 14 de gener de 1702, a Barcelona), però després una flota anglo-holandesa a favor de Carles va desembarcar al riu Besós (el 25 d’agost de 1705) i va conquerir Barcelona davant la indiferència de la població. El 16 d’octubre les institucions catalanes van reconèixer a Carles com a rei d’Espanya. Finalment, la guerra va acabar amb la renúncia de Carles al tron (perquè havia estat anomenat Emperador del Sacre Imperi) i Felip V no tingué oposició: va amnistiar els dirigents de la revolta austracista, però va abolir les institucions catalanes, tot creant un estat centralista a imitació de la França d’aquell moment. Les institucions del s.XVIII eren estamentals, pròpies del feudalisme: representaven a l’aristocràcia, la burgesia i l’alt clergat. Defensaven, per tant, els interessos d’aquells. No hi havia pas un Parlament com el que coneixem avui dia, ja què sobirania nacional i popular són conceptes posteriors, no coneguts en el moment del fets. En conclusió: Més mites nacionalistes. Només trobem mites i mentides, per tal de modelar la Història als interessos dels nacionalistes. Ni conquesta ni res.
Millor dir: "Mâ ferma contra els corruptes", culpables de tots els mals que ara patim.
Els Mallorquins/Balears no som ni serem mai de sa gran intencionada / interessada mentida des rollo des pastïssos catalans.. ¡¡ barco manipuladors de sa nostra història-- Arruuuuuuix de Ca Nostra !!!
Aquest "Foner Vermell" es deu pensar que té un títol de propietat o què... el cascall val més deixar-lo fer! Qualsevol pensa que arruixa els estrangers d'allò que en diu ca nostra =-O
esta Monica debe ser pitonisa, dentro de dos años seremos de los paises catalanes. Realmente entrar en estos foros es echarse unas risas de buena mañana. si reina, seremos de los paises catalanes, comeremos solo calsots, y bailaremos sardanas, cambiaremos la bandera balear y todos tendremos trabajo, que le den a las comunidades que no ingresan porque son pobres... Este espiritu insolidario se te va a devolver, ya veras.
Ahir em vaig comprar el diari i vaig llegir un article d'opinió que em va agradar molt. Resumint deia: ''sóc optimista. Bauzá, dius que no formam part dels Països Catalans, que no formarem part d'ells mentre tu governis. Però no gobernaràs sempre. D'aquí dos anys les Balears també formaràn part dels Països Catalans''. Això si no hi ha eleccions anticipades, que no sé per què trob que l'any que ve ens durà moltes sorpreses, amb el presupost ridícul que ens dóna en Bauzá, les retallades, i més coses que segur sorgiran.