Un servidor, com la resta de mallorquins, té una certa animadversió a les estructures estatals fruit de l'ancestral desconfiança cap a l'Administració en general que hem anat desenvolupant els que habitam aquesta terra. Més enllà de llibertarismes antropològics (n'hi ha que els defineixen com a liberalismes) avui més que mai, els pobles i els individus que aspirin a viure amb plenitud ho han de fer -ho fan- amb el suport d'un estat.
Així com funcionen les coses ara com ara, al nostre entorn més immediat, Europa, i també a la resta del món, si els ciutadans volen veure respectats els seus drets de manera individual i també de manera col·lectiva han de menester l'aixopluc d'un estat.
Els estats són interlocutors de primera línia en l'ordre mundial actual i són els subjectes polítics de molts dels drets col·lectius. Recordem que, per exemple, l'anomenada Organització de Nacions Unides és, en realitat, una assemblea d'estats més aviat separats.
La pervivència d'una col·lectivitat, així com el respecte als drets d'un individu estan, avui, directament vinculats a tenir l'esquena coberta per un estat. No es tracta aquí de dir si això ens agrada més o menys, es tracta de constatar un fet, des del meu modest punt de vista, prou evident i indiscutible.
I la realitat és que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers (també els germans del Principat de Catalunya i del País Valencià) hem viscut els darrers 300 anys orfes d'estat. Fins ara no ha estat cap meravella, però hem anat trampejant i fins i tot en alguns moments històrics hem tengut allò que jo anomenaria "estructures d'estat" fruit del règim autonòmic. Però si en el passat era necessari disposar d'un estat, en el present i en el futur immediat això serà imprescindible per garantir la nostra pervivència.
Ep! I que no tenguem estat, no vol dir que no en paguem un. De fet, a la pràctica en mantenim un d'estat: l'espanyol, del qual allò més dolç que podem dir és que no ens va a favor. És a dir, no compleix la funció de protegir i defensar els nostres interessos. De fet, objectivament es pot dir que ens va en contra. En general no defensa els nostres drets i en moltes ocasions és l'estat espanyol mateix el que els trepitja.
Encara hi ha molts illencs que pensen que el seu estat és l'espanyol, però si hi pensen una mica, si repassen el tracte que té aquest amb la nostra llengua, les nostres expressions culturals, les nostres indústries, el nostre territori, els nostres imposts, les nostres infraestructures, els nostres serveis, veuran que l'estat espanyol no es comporta com una Administració al nostre servei, sinó que més aviat es comporta com una metròpoli explotadora, espoliadora i colonial.
Descartada l'opció que l'estat espanyol assumesqui el paper de ser l'estat que necessitam els ciutadans de les Illes Balears, caldrà explorar altres opcions.
No falta gaire perquè neixi una alternativa.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En tomeu Marti te rao, ni Espanya (constucto social fraudulent desde els seus origens), i molt meins le seva administracio grollera trasladada a aquesta Terra en forma de autonomia, poden fer res bo per Mallorca i el seus ciutadans.
Muy gracioso.
Au venga, Tomeu, que amb un president com en Bauzá i na Marieta aquesta de España comandant un Estat, ens esfonsarien l'Illa. En Zapatero, que és del seu pelatge, quasi quasi ho aconseguí amb Espanya, i mira que és grossa.
Tenim pressa, perquè si no fem via ja no quedarà res de noltros.
Els somnis eròtics de Martí: Un estat català amb Mas de president. Corrupció a la catalana (minim 3%), repressió a la catalana (mossos mossegadors també a les illes) i en Tomeu Martí de Vicepresident.