L’horror que ens causa l’atemptat a Moscou, més de cent cinquanta morts, no sé quants de ferits. Incendi devastador a l’edifici. No podem ni volem obviar, ni mirar cap a l’altra banda, ni desatendre'ns del dolor, dels plors, del patiment de tantes i tantes persones que han perdut éssers estimats.

No volem ni podem ser insensibles davant la irracionalitat d’aquest fet, independentment de qui l’ha causat, no es pot entendre la mentalitat de qui l’ha pensat, l’ha ordenat, l’ha finançat, l’ha executat. No es pot entendre i és comprensible la ràbia, la indignació que motiva tanta violència gratuïta, que lleva la vida a tantes persones d’un país llunyà i proper per la seva història revolucionària del segle vint.

No volem ni podem ser insensibles, ni desatendre’ns de tant patiment, tant de dolor a un altre lloc del món més pròxim geogràficament. Gaza, a l’altra banda de la nostra mar Mediterrània. No volem mirar cap a l’altra banda davant les imatges de tants infants, dones, joves, homes, que pateixen fam, que no veuen arribar els centenars de camions d’aliments, d’ajut humanitari i ambulàncies, paralitzats a la frontera amb Egipte com va veure el Secretari General de Nacions Unides en la seva visita d’aquest passat cap de setmana. Volem un alto el foc efectiu, que l’exèrcit israelià es retiri, finalitzi els atacs als hospitals, a la població civil.

No volem ni podem ser insensibles a la destrucció dels pobles i ciutats d’Ucraïna, volem una treva per una taula de negociació per la pau a aquest indret europeu.

Igualment no volem ni podem obviar l’horror que ens causen les imatges dels conflictes armats al Sudan, al Iemen, ara la incertesa al Senegal... països llunyans que pateixen el desgavell de la manca d’Estat, de continuïtat en les institucions, de la corrupció. La ciutadania d’aquests països tenen dret a una estabilitat, a una economia d’acord amb els seus recursos i amb l’ajut dels països que els colonitzaren i furtaren la seva manera de viure i entendre el món.

No volem ni podem obviar l’horror, no volem mirar cap a una altra banda en veure els països empobrits com Haití que a més de desastres naturals pateix la violència de les màfies, altra vegada sense Estat, sense autoritats reconegudes que permetin l’arribada de la solidaritat de països veïnats.

Tantes morts, tanta violència, tanta injustícia, tanta irracionalitat, tanta inhumanitat, a vegades ens fan perdre l’esperança en un món millor, que superi el capitalisme depredador, el sistema del negoci armamentístic que provoca morts injustes, sense cap raó.

No la volem perdre l’esperança ni la voluntat del compromís per transformar aquest sistema, no volem caure en l’individualisme que provoca frustració i infelicitat, malgrat que ens diguin que ser consumidores i consumistes ens solucionarà la vida.

No la perdrem, segur, continuarem en el camí cap a la transformació d’aquesta societat, ara, això sí amb consciència ferma que hem d’acabar amb tanta violència, tantes morts, tantes guerres absurdes i injustes.