cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín:

Entre la democràcia plena i les clavegueres de l’estat

Per si hi havia dubtes de si una nació és una nació, a Catalunya tenen, i guanyen, partits endèmics, com passa també al País Basc. Fins i tot, aferreu-vos, Ciudadanos va néixer com a partit endèmic contra Catalunya. Podria haver estat el Vox català però ja l’han espifiada. Va esser en una segona etapa, a partir de la degradació del PP pels escàndols de corrupció, i per altra banda la irrupció espectacular de Podemos, quan banquers i altres poders fàctics es varen espantar i digueren les paraules màgiques: “Hay que hacer un Podemos de derechas”. Et voilà. Aquestes eleccions han tingut una altra característica marca España: han estat convocades pels jutges.

Com ha estat un altre jutge qui ha fet obrir els bars al País Basc en contra del criteri del parlament Basc, això després de menysprear els metges epidemiòlegs. I és que com més s’enfonsa el PP més comanden els jutges. Mentre Bárcenas es debat en si ha de cantar “La Intemerata” en vers o en B, altres jutges han amollat Rato, absolt Cifuentes mentre empresonen Hasél i continuen de quinta columna política contra els CDR i altres catalanistes rebecs.

Mentre es prohibeix als periodistes dir ‘presos polítics’, els presos polítics surten en tercer grau i entren directament en campanya electoral, acabada la qual la fiscalia del Partido Español en torna a recórrer el tercer grau. Si això no són presos polítics que ho expliqui un catedràtic de presos polítics.

També ha estat notícia l’affaire Borrell: una mena de ministre d’exteriors europeu que no pot anar enlloc, ja que està hipotecat per esser català i consentir que companys “de classe” siguin a la presó. I és una bona desgràcia, perquè que Rússia empresoni els opositors és més greu que el nostre cas, la diferència rau en que Rússia no forma part del l’Europa comunitària i mai no se l’ha considerada una democràcia homologable.

Aquesta setmana ha estat petada de notícies que si Berlanga no fos mort pensaríem que es tracta d’una seqüela de “La escopeta nacional”. Els casos contra el PP s’allarguen als jutjats esperant que prescriguin o que ja ningú recordi que podria voler dir “M. Rajoy” a la llista de Bárcenas, qui per cert resulta que estava en converses amb el misser del PP, qui li prometia que sa dona no entraria en presó, amb la intermediació d’Enrique López, jutge del PP qui va condemnar Valtònyc, que feia voltes pel poder judicial fins que el recusaren i ara assessora la pallassa Ayuso. Casado va tornar a mentir en negar les converses que després López ha admès.

A Espanya diuen “policia patriòtica” a les clavegueres de l’estat. Per empresonar els catalans els jutges es reuneixen en diumenge, mentre per a la corrupció del PP allarguen sine die. Del cas Gürtel els dos primers condemnats foren els dos primers jutges que els va tocar el cas. La corrupció ja havia començat amb un tal cas Naseiro, fa dècades, però el judici es va anular perquè les gravacions que la demostraven no s’havien fet seguint el protocol que volien aquells jutges. Així el PP es veié intocable i es rigueren del sant i de qui balla fins ahir.

A Porreres a la fi reparam un poquet de la nostra història amb 45, o 85, anys de retard, tot i que els PP de per aquí, per variar, en començar les exhumacions protestaven dient que “ara no és hora de reobrir ferides”. Alhora fan el colló amb les manifestacions feixistes com la de dissabte passat a Madrid, que recordava massa la Falange d’infausta memòria.

A tot això, a Madrid continuen exultants amb les seves pallasses en primera fila i pegant coces al govern espanyol. Com que odien les autonomies usen la seva per rebentar la festa. Ara podran recobrar la Cifuentes (és aquella famosa pel vídeo “No me voy, me quedo...”) potser ja sabia que l’absoldrien, o creia que mai no arribaria a judici, com havia passat sempre amb l’esperpenta Aguirre. De fet recordem que a Cifuentes no la dimitiren per obtenir un màster fals (això sí s’ha provat i n’han condemnat una intermediària a tres anys de presó), sinó per robar uns potets al súper.

A més de Hasél i Valtònyc hi ha altres 13 artistes, o que en fan, condemnats, més que a Turquia i a alguns estats considerats no democràtics, mentre exmilitars parlen de afusellar 26 milions d’espanyols i a España no passa res. L’estat té un bon problema: és urgent posar les bases per a eliminar el substrat feixista de les institucions i canviar el sistema judicial, o els jutges, o totes les lleis que ho permeten. Si per pujar a un cotxe per demanar dissoldre una manifestació es pot interpretar com a sedició (cas Jordis), la llei que permet això ja s’hauria d’haver canviat.

Si almenys fos de Berlanga, deia, encara riuríem, però és ben real: l’exrei a Abu Dabi, l’exreina a Londres, l’exinfanta a Ginebra, l’exduc a la presó, els néts fent polissonades per tot. Casualment ara podríem afegir la Princesa a Gal·les, però no és ben bé la mateixa pel·lícula. El problema real és que si la de Ginebra va a visitar el d’Abu Dabi, o a Can Saridakis, qui paga l’avió, escortes i extres? Per coses molt més serioses els jutges que condemnen Hasél ja han dit que no investigaran l’exrei, i a més, com tothom sap, si és ex no és rei, per tant tampoc no és exactament família reial, idò tampoc no està sotmès a la famosa “transparència” que de fa poc obliga la família aquesta. O sigui que sí que és ex (allò d’emèrit ja no té gràcia), però continua intocable fins a la mort. Idò la justícia és desigual per a molts.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per deep state, fa mes de 3 anys

En aquest pas que anam ni ho serà mai de sa vida. Quan socialistes i dretans mamen de sa mateixa font, no hi ha esperances ràpides de canviar.
Anam vers es deep state més pregon.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente