Aquesta pel·lícula, ves per on, la majoria no la voldrà ni veure. Ja no s’hi val continuar fent el colló, ha arribat l’hora de decidir-se. Ser o no ser? Estar a l’altura del moment o no estar-hi? L’emergència climàtica és un problema real, o era un eslògan?

El temporal mal anomenat Glòria ha apallissat bona part del llevant de les Illes i de la Península provocant modificacions naturals: el delta de l’Ebre desapareix i moltes destrosses en construccions artificials de molts milions d’euros. Una lectura de tot plegat és que la Natura reclama el que és seu. Què hi feim aferrats a la mar? A part de robar espai públic per a benefici personal, naturalment. Hi ha altres lectures, i amb molt més èxit, que són les que els mitjans de comunicació més comercials han remenat fins ara, idò bé: com més punts de vista millor podrem triar.

Si els bisbes es volguessin reconciliar amb la Natura podrien haver aclarit que Déu ho vol així. Ho han dit per coses molt més lamentables i pontifiquen de temes que ningú no ha trobat als evangelis, per exemple de sexologia o beneir dictadors. Idò posats a triar, les religions animistes varen esser primer i havien entès que la Natura comanda.

Si a cala Màrmols l’arena apareix i desapareix segons els temporals és que les dinàmiques naturals funcionen així. Si a les platges les ones hi depositen alga (les fulles de posidònia mortes) ídem: els caramullets d’alga són la primera barrera natural (com una primera barra dunar) que reté l’arena i fa que la platja es mantengui i es recuperi en cas de temporal. Quan es lleva l’alga artificialment eliminam la retenció natural de l’arena, i l’arena, naturalment, se’n va. Així de senzill.

Abans de la balearització hom deia que la zona marítima era fins on els més vells del lloc havien vist arribar els esquitxos de les ones, i naturalment a ningú no se li acudia de fer-s’hi una casa, a part d’alcoves i algunes casetes de pescadors annexes. Això era quan els terrenys ran de mar (la marina) no valien res. Però es clar, en ensumar negoci turístic, o benestar personal, estiuejar com un senyor, especular... Ja poden dir missa.

Els batles dels partits que més han boicotejat l’ecotaxa ja estant fent la llista dels desperfectes naturals per a què es paguin amb l’ecotaxa, naturalment, i si no d’on sigui, no voldreu que els que s’han instal·lat en primera línia ho paguin de la seva butxaca. I els hotels aquells que podien pescar des de la finestra, tant de prestigi que ens han donat... Els hotels que poden oferir als turistes platja privada, els haurem de recompensar. Els xalets dels espavilats que tenien l’escala per anar al seu caló “particular”, els haurem d’ajudar a recuperar “el seu” caló. Caldrà actualitzar les formes de robar espai públic.

Així mateix cal celebrar que alguna cosa es mou, per exemple protestar contra l’ampliació de l’aeroport, que efectivament ja és immens. Aquí ja no hi cabem i els guanys tanmateix es quedaran a Madrid, de la mateixa manera que ja ens han robat les plusvàlues (amb l’ajut inestimable dels renegats) d’urbanitzar ran de mar, i de l’IVA, mentre ens fan pagar l’AVE i ens posen pegues amb l’avió i... També cal felicitar el recent decret llei contra el turisme extrem. És un bon punt de partida. Ara cal que això es materialitzi amb fets i continuar amb altres normes de reducció de turisme de bestiar.

Aquell nou Far West que pareixíem al primer boom turístic s’ha acabat, ara l’augment de turistes requereix noves inversions a preus astronòmics, mentre ells venen amb preus irrisoris, i el territori disponible s’ha acabat. Aquest turisme que pareix subvencionat, i que si calculàvem tota la petjada ecològica i tot el que consumeix en infraestructures ja no ho pareixeria, no ens surt a compte. No hi cabem (ja ho ne dit?) i la sobreexplotació turística no ha solucionat l’atur estructural que impedeix dignificar la societat, encara produeix treballadors pobres. Tenim una societat desestructurada, ja hem foragitat i inutilitzat la generació que ens havia de rellevar. Què més ha de passar? Per a això calia urbanitzar, saturar i desgraciar tota la costa?

El resum de tot plegat és que els darrers booms turístics s’han carregat el territori, la cultura i el benestar social d’una majoria. Vegem Andratx (foto de capçalera) o el Port de Sóller: tot el paisatge desgraciat mentre els ajuntaments tot el dia ploren que no poden fer front a les infraestructures corresponents. Idò el programa tradicional ja no funciona, passa d’hora de canviar-lo. De les crisis econòmiques hom sol dir que són una oportunitat per depurar les rèmores del sistema, idò de les crisis naturals en podem aprendre igual: A Madrid el que és de Madrid i a la Natura el que és natural.

...I una temporada sense parlar del “problema” de cala Varques, també ens ho podem agafar com un descans esquizofrènic.

Ja m’ho deia mon pare: això és la comedia de madò Coloma...'