A vegades hi ha coses que hom no li agrada escriure. M'estimaria més fer-ho dels ametlers en flor o de les cuculles de les muntanyes nevades. Encara que soni a resclosit. O de com fer un exquisit plat de llengua amb tàperes Però hem d'envestir amb el tema de l'altra llengua – cada dia hi ha més brou i més s'emputa- , aquesta que volem fer servir per conversar cada dia.

Contaré uns fets- malauradament no són casos aïllats- que evidencien en quina direcció van les coses. A Bellreguard, al costat de Gandia – la Safor- , l'autoritat competent ha obligat a retolar en bilingüe els senyals de trànsit. Curiós. Qualsevol ciutadà pot deixar de pagar una multa si el senyal du escrit, per exemple, gual permanent. Encara que la icona, gran i lluenta, sigui la universalment coneguda. Però du dues paraules escrites en català i el recurrent pot guanyar el plet – fins que la jurisprudència no digui que allò que compta  per evident és la imatge gràfica- perquè no està obligat, constitucionalment, de saber què volen les dues paraules en català.  Ja ho havia observat. A Sueca es poden trobar tres tipus de senyals davant les cotxeres. Unes escrites en castellà, unes altres en català i les més noves en bilingüe. Les primeres són de fa anys i panys, les segones de quan el Bloc – ara Compromís- participava en el govern local però a la Generalitat manava el PP; les terceres són recents mana Compromís però no mana el PP a la Generalitat, per tant ha d'usar la llengua per fer vots. I amb l'aliança entre ràbia i jurisprudència la cosa va com va ara. No cal dir que a Bellreguard, amb el batle al front, han esperonejat fort però ja sabem  com va d'envalentonada l'”autoridad competente”

També al País Valencià ha passat un fet lamentable. Una regidora de Compromís de Burjassot – pàtria d'Estellés-  va voler anar a esmorzar a un bar i va demanar unes torrades de pa amb tomaca, la cambrera posà cara d'espant i ella, educadament i posant-li-ho més fàcil, pa torrat amb tomaca. La cambrera li va respondre en un to poc adequat “En què me hablas” cosa que motivà que la senyora, després d'haver-li donat les gràcies, digués que se n'anava a un altre establiment. Va fer una foto i va explicar la història al twitter amb una foto de l'establiment. El PP local va esbombar el tuit i li van ploure, a la regidora, insults de tot color – ja sabeu com incita al civisme lingüístic la caverna mediàtica- i de tot pelatge. És curiós que bona part provinguessin de l'Espanya profunda. On el PP ha de mirar de no perdre vots, per això ha d'alimentar-los amb carnassa, encara que provengui de les més espúries metodologies. La cosa té més arròs, que tot era una mentida que s'havia inventat la regidora perquè li havien contestat en castellà, etc., etc.

A Mallorca, una persona va telefonar i acudir a una entitat bancària – el Santander, aquest diari se'n va fer ressò- per realitzar uns tràmits administratius i va topar amb l'obturació lingüística hispànica. Qui l'havia d'atendre no li va saber dir esperi un moment l'atendrà una altra persona que la pugui entendre o cosa semblant. Vist que per telèfon no li ho aclarien hi va fer acte de presència i la directora de l'oficina, en comptes de posar-se de part del client – sempre té raó- es posà a defensar el seu operari i mansiulà verbalment la clienta. Com feien els nazis amb el jueus, els havien d'oprimir, fer-los no res, acoquinar-los, despullar-los de persona per poder-los infringir els càstigs ja sabuts.

Malauradament això sembla que no té aturall, de moment, sinó que la cosa pot prendre més volada. Saben que maltractar qualsevol cosa que tengui a veure en el fet diferencial català – la llengua n'és un símbol molt evident- és la manera de guanyar vots a Espanya – i també als Països Catalans- I s'hi esforcen. Reprimir-ho és la manera que tenen de fer-ho evident. Ara en Rajoy es vol carregar el català a l'escola. Es tracta d'alimentar la incultura espanyola, en comptes de fer pedagogia. Aquests dies s'ha publicat una anècdota que passà al jugador basc Sanjosé – de l'Athètic-  , quan va anar a una concentració de la selecció, amb devers 16 anys, algú li va demanar si en els col·legis als bascos els ensenyaven a posar bombes. Eloqüent. La visceralitat que alimenten és tal que no ha d'estranyar que passin com aquestes i la que  ara els diré. Una companya de facultat, de Barcelona, va anar a Canàries no fa gaire i a un aeroport va demanar un producte de la carta en anglès – devien parlar català entre ells- la cambrera va sortir com un pinyol de cirera i els va dir que si li ho demanaven en català no ho entendria. L'amiga li assenyala la carta i li ho tornà a dir en anglès, tal com ho tenia escrit. Aquesta bèstia carronyaire que han criat, i que fa anys que sadollen, necessita molta carnassa. El n'oferiran a balquena. La seva voracitat, emparada per les seves lleis, no té límits.