No, no hi cerqueu brins de triomfalisme. Ni tampoc una gregalada d'optimisme. A més, aquests estats no són inherents a la cosa. A l'essència, si voleu. Però he fet aquesta advertència tan admonitòria com innecessària no fóra cosa que el títol menàs a l'engany a algú. Coses dels oxímorons!
Sí, assistim, encara que sembli un contrasentit, a la victòria de la derrota. Ho ha demostrat gent molt més experta que no jo, que l'aplicació del famós 155 ha estat possible gràcies a una lectura inconstitucional de la Constitució. Ja ho saben: han implantat la doctrina que Aliança Popular volia introduir-hi i que va ser, en aquell temps d'il·lusions de fragàncies ben democràtiques, àmpliament derrotada pels constitucionalistes d'aquell temps. I ho han aplicat amb tots els beneplàcits del món. Començant per la Corona -ara diuen que va tristona, jo ho val!- i seguint per aquells hereus que l'any 82, encara els tenc frescs en la memòria, havien tintat les fosques parades de metro barceloní d'uns horitzons de blaus lluminosos, com qui espargeix una alenada d'esperança. És cert, que aquell mateix Felipe González ara ens apareix com una figura decrèpita, les mans brutes de calç i un futur alegre gràcies a unes portes giratòries que C'S havia de desengalfonar i, ja el veieu al reietó postís, no només les manté sinó que empeny el govern – gobierno- i els socialistes cap al retrogradisme més ranci i estantís.
També és cert que abans del 82 el ball ja havia començat i, aprofitant la solfa del coronell Tejero, els dos partits majoritaris del moment UCD i PSOE havien aprovat la LOHAPA, una restricció de les expectatives autonòmiques no fos cosa algun tricorni il·luminat hi tornàs.
Ara s'ha vist que l'intervencionisme de l'autonomia, sigui autonòmica o municipal, és a l'ordre del dia. Montoro – que té una amnistia fiscal per afavorir deudos i afligidos (deixeu-m'ho dir en castellà) declarada anticonstitucional- té la mà prou llarga per intervenir els comptes de la ciutat de Madrid. I també han amenaçat d'intervenir el govern del País Valencià. Allà on tenen enemics polítics hi arriba la mà negra i bruta del ministre d'hisenda. El mateix que salva banques a preu de canari jove o que ens demanà austeritat i honestedat tributària mentre els seus entraven a sac a les finances públiques i pagaven la reforma de la seu del PP en diners negres.
Són més els casos afectats per la mà montoroniana. A Marratxí, el meu municipi, tenen 19 milions d'€ immobilitzats i no els poden invertir en millores per a la ciutadania. Es veu que es castiga les administracions que fan bé la seva feina.
Ara, però no només volen intervenir les finances sinó que alenats pels de C`S volen intervenir l'escola. Sobretot l'escola dels Països Catalans – la d'Euskadi, com que la necessiten per aprovar els pressuposts no cal-. I jo els proposaria que si han d'intervenir res que tenguessin el coratge d'aprovar la gran assignatura pendent que tenen d'ençà de la transició: la pedagogia. Des de fa 40 anys s'han fet propagandes institucionals del gobierno d'Espanya de tot color i pelatge. Des del “póntelo, pónselo” fins a una que fan ara incitant a la no ingesta alcohòlica entre els joves. Però mai no han fet cap campanya, constitucionalment necessària, de propaganda de l'article 3.3 de la carta magna, una campanya que posàs de relleu quin és el tresor lingüístic de l'estat. Vaig conèixer no fa gaires anys una metgessa, crec que era de Lleó o Astúries, titulada superior, havent estudiat en la democràcia. La dona se'n feia creus de com havia vengut a Mallorca i es va trobar que aquí parlàvem una llengua diferent del castellà. A ella bé li havia arribat que a Catalunya parlaven català -evidentment no pels llibres- però quedà tota astorada que això pogués passar a les Illes Balears. Una mica de pedagogia lingüística no els aniria molt malament. Però, clar, han de dedicar tots els seus esforços a adoctrinar – allò que tant detesten- coses semblants a Una, Grande i Libre. Com deia aquella propaganda d'antany: convé fermar-se bé el cinturó que vénen revolts i no, precisament, carregats d'adrenalina gustosa.
