algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
21°

En Joan petit quan balla...

Quan em pos a escriure aquest paper – dijous horabaixa-  he de reconèixer que no és el millor moment per a solfes ni ballets. Si és mira en clau nacional, és clar! Com va escriure Foix: tot és confús, Senyor Déu. No sé com estarà el panorama quan el benèvol lector els llegeixi. Però optaré per una postura còmoda i posaré per escrit dues idees que em ballaven pel cap des de feia dies.

Ja saben que la cançoneta infantil del títol s'ha fet això que en diuen viral gràcies a qui la va penjar a la xarxa – Messi- i de l'al·lotó que la cantussejava, el seu fill. Aquest fet, d'una aparent innocència, ha coincidit en el temps amb una campanya de reiteració de l'argumentari unionista on s'acusa a tot déu que no és de la seva corda de ser un adoctrinador en potència o un pobre i indefens alienat adoctrinat: (l'escola, TV3, ...) Va coincidir el vídeo – prova irrefutable de la capacitat abductiva dels mètodes d'aprenentatge catalans-  amb les declaracions – una de tantes- del delegat del Govern a l'Aragó, el senyor Gustavo Alcalde, que en el dia assenyalat dels Àngels Custodis, patrons de la policia, va envergar una arenga contra el suposat adoctrinament on proclamava el cantussol que ja coneixen però – l'ocasió imperava- amb molta més virulència i marcialitat, potser ells en dirien amb més sentiment patriòtic.  

Ja vaig parlar en un anterior article de les xifres d'audiència de TV3. És veu que hi deu haver com una mena de multiplicació de pans i peixos que fa que un 10% en converteixi un 60% - amb xifres rodones- . De totes maneres, si l'adoctrinament és tan fàcil i evident com diuen, en comptes d'acarnissar-s'hi tant allò que els convendria és, també com va dir el poeta medieval, prendre'n enseny.

I com ho han de fer? Exportant-ne la fórmula. L'adoctrinament, si es fa cas de les seves arengues – i de les orengues també- deu tenir uns instruments. No es deu fer per art de màgia o per inspiració divina. Hi deu haver uns cervells pensants que posen, com aquell qui diu, en boca dels comunicadors les estratègies a seguir perquè, segons diuen ells – i ja en fa estona- se “consiga el efecto” i no “ se note el cuidado”. Es tracta, doncs, d'aplicar la fórmula tan catalana – ara sí- de pagant sant Pere canta i fitxar-los, com ho feren amb en Figo. Dur-los al seu terreny. Ben mirat, si aquest mètode que ells suposen que s'aplica amb tant d'èxit, l'aplicassin, per exemple, a lluitar contra el fracàs escolar, és a dir, a adoctrinar els adolescents perquè en comptes d'anar de torts per la vida siguin persones acabades i condretes, ja tendríem un bon biaix guanyat. O tendrien, que això de segons quins plurals aixeca susceptibilitats.

Posats a emparar-se i guiar-se per els efectes benèfics de l'adoctrinament podrien, els del PP, sotmetre's a una mena de retir espiritual – el Valle de los Caídos en podria ser un lloc adient- i auto inhumar-se una sessió abductiva severa que els alliberàs de posar la mà directament a la caixa, de parar la mà als amiguets a canvi d'allò que tots sabem i, posats a ser eficients, que els desapareguin per sempre més els mals pensament d'afavorir els amics de sempre: rescat de la banca, amnisties fiscals als poderosos – encara que no siguin a dreta i sagrada llei, el reverenciat Constitucional hi va dir alguna cosa que sembla que no han sentit- , Càstors i altres bestioles.

Si aquests efectes s'aconseguissin amb la satisfacció que tots els desitjam i ho fessin seguint els mètodes infaliblement adoctrinadors que s'empren a Catalunya i, segons l'escolanet Rivera, al País València i a les Illes Balears, llavors podrien i podríem donar per provada l'efectivitat del mètode i, de passada, com que malbaratarien menys, tendrien menys necessitat d'espoliar-nos. Que ho provin veurem com els va. Tots, potser, seríem un poc més feliços.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris