Aquest Putin en té cada una. El pobre Rajoy, -gris i mediocre, què us he d'explicar!- ni amb pífies, ni amb idees d'en Jaimito - “idea de bomber” deu ser gairebé igual de castellanista- iguala aquests dos gegants que té el costat: el rus i l'americà. No els cansaré amb una documentació exhaustiva de les banalitats d'un i de l'altre. Ara, l'intocable rus resulta que no té dies dolents perquè és un home. Hem d'entendre que no té canvis hormonals. Vaja, tot un fora de sèrie. Jo, que crec que també ho som, un home, en tenc, de dies dolents. Diria, si les feministes i tota la lliga... no s'haguessin d'enfadar, que tenc molts de dies a l'any que vaig menstrual. Però deixem-ho córrer que si no hi haurà pols i era. I som aquí per parlar d'en Putin i les putinades.
Una de les darreres que s'ha desengavatxat ha estat sancionar el meteoròlegs russos si erren en les seves prediccions. Vaja, que a partir d'ara fer de l'home de temps deixarà de ser aquesta professió simpàtica i envejable que fan cinc minuts de feina cada dia, són coneguts per molta gent i, a més a més, cobren un sou adient a la seva categoria professional. Com a mínim a Rússia serà sinònim de professió de risc. O, per dir-ho en termes més ajustats d'inestabilitats i gotes fredes. Jo no crec que els professionals siguin tan babaus que vulguin equivocar-se a posta. Ni tampoc que tenguin tan mala preparació tècnica que els faci ser uns inútils perfectes. És difícil saber com funcionen les connexions neuronals del mandatari rus – molt més difícil que no fer una predicció meteorològica- però tot fa pensar que és una manera de carregar el feix damunt els dèbils. A vegades passa amb els que tenen poder – que consti que no he escrit polítics a posta- ; per fer veure que fan coses s'acarnissen amb els febles. Ara ha tocat als simpàtics homes/dones dels temps/de les tempestes.
No m'imagín que els podria passar, per exemple, a la companyia Vueling si en Rajoy tengués debilitats putinesques. Dic Vueling perquè el cap de setmana passat va deixar tirat tot un passatge, entre el qual hi havia 80 menors, - potser algun l'endemà tenia un examen- a l'aeroport de Manises. Quin càstig putinià els podria caure als responsables de la supressió, hora per hora, del vol?
O quina purga mereixerien els màxims dignataris del Banc Popular – el Crèdit Balear nostre en formava part- per haver duit l'entitat bancària a la fallida total? Posaria la mà al foc – ni que fos de al foc de la llengua de l'Esperit Sant, ara que hem passat la Pentecosta- que els accionistes grossos, els de missa diària, rosari i falòrnies de l'Opus deuen haver tengut la inspiració divina. O el que és el mateix la delació per part de la Providència – encara que sigui en una mundanal forma- per no perdre-hi tant com hi han perdut els petits accionistes, que ho han perdut tot. Les pedregades solen ser més justicieres que no les fallides dels bancs: afecten tothom. Potser, per això, Putin hi vol posar remei perquè no afectin els grossos i els poderosos.
No sabem si aquest foc exterminador putinià també afectaria al món de la pseudofilologia i dels pseudofilòlegs. Ho dic perquè l'altre dia vaig llegir a un diari digital – de l'Altiplà, òbviament- que es feia ressò del comiat de Raimon. I això que van de progres, que no sempre és sinònim de progrés. La notícia la podeu trobar a la secció de cultura, d'aquest mitjà. L'autora, una tal Vasco, pondera el caràcter d'himne antifranquista que assolí la cançó i de l'ampli ressò que va tenir arreu de les espanyes. Però arriba el moment sublim de l'article. Diu, a to de lament, que tal monument antifranquista no va ser escrit en castellà; vaja... quina llàstima! “no utilizó el castellano para escribir su canción más popular” - com si l'hagués usat per escriure-hi les no populars! I llavors afegeix: “Aunque el cantautor nació en la localidad valenciana de Xátiva (sic), “Al Vent” está redactada en catalán”. No sé com no se'ls va ocórrer posar l'article a la secció de rareses. Bé, com diria el nostre Putin imaginari: cosa de la meteorologia i els meteoròlegs.
