algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
23°

Jordi Manent: «Si volem cohesió, no té sentit utilitzar nomenclatures com Països Catalans»

43693

El llibre 'La Nova articulació catalana – valenciana – Balear', que ja és a les llibreries de les Balears.

30-10-2015 | Fotos: M. Gasull i Avellán

Jordi Manent i Tomàs (Barcelona, 1977) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Estudiós de l’obra de Pompeu Fabra i professor de català.

És subdirector de la Revista de Catalunya i ha coordinat el llibre 'La Nova articulació catalana – valenciana – Balear', que ja és a les llibreries de les Balears. El mes d'abril està prevista una presentació a Palma.

                                   

- Edicions de la Revista de Catalunya acaba de publicar 'La nova articulació catalana-valenciana- balear', un llibre col·lectiu coordinat per Jordi Manent. La pretensió és «donar un nou impuls i nous enfocaments» de col·laboració entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i la resta de regions dels territoris de parla catalana. Cap on van aquest nou impuls i nou enfocaments?

- «Vol anar cap a dues línies: revisar allò que s’ha fet malament i fer un nou enfocament treballant, fent coses en comú, deixant de banda nomenclatures, i treballar colze a colze i d’igual a igual. És a dir, que cap territori estigui supeditat a cap altre.

- Un fet molt destacable és que compta, per primera vegada a la història, amb les salutacions dels presidents valencià, balear i català. Degué costar molt, no?

- «No va costar gens recollir les declaracions per dos motius: la gent que col·labora en el llibre són properes als presidents en qüestió i, després, també perquè la voluntat del llibre és una obertura mental important».

- Com diu la contraportada del llibre, «l’enfocament d’aquest assaig col·lectiu és postfusterià, alhora que revisionista i autocrític»... és antifusterià?

- Antifusterià mai, que quedi clar. Postfusterià? Sí, perquè revisa el cànon fusterià.

- Al llibre usau la fórmula composta 'llengua catalanovalenciana' per a referir-se al conjunt de les modalitats lingüístiques que parlam valencians, catalans i balears... això també és revisionisme?

- «Aquesta terminologia hi surt, tot i no ser la que se sol utilitzar. No es tracta de revisar-ho i rebatejar-ho tot. Evidentment, en les terres de parla catalana es parla català. Al País Valencià, anomenat valencià, ja que té suficient demografia i història lligada a la nomenclatura i gentilici de valencià. És a dir, una llengua amb dues denominacions: català i valencià. I en el cas de llengua catalanovalenciana jo els utilitzaria en casos molts concrets per evitar secessionisme lingüístic. Fa molt de mal, que en un banc, et separin català i valencià. És més fàcil posar-ho en una mateixa etiqueta ‘catalanovalenciana’ i després, ja dins de l’opció, decidir la modalitat: la catalana o la valenciana».

- Defugiu de l'expressió 'Països Catalans'...

- «Si aquest assaig hagués estat enfocat a utilitzar Països Catalans (amb la mentalitat de només parlar de llengua, cultura i país) segurament Ximo Puig no s’hi hagués afegit i no sé si Francina Armengol. S’hi parla en un article en concret. Portem 55 anys utilitzant un terme que provoca rebuig al País Valencià i a les Illes, no té lògica apostar per aquesta nomenclatura si volem construir una cohesió entre les tres comunitats. Es proposa deixar d’utilitzar aquest terme i cercar-ne d’altres».

- Les col·laboracions del llibre són de 23 autors catalans, valencians i balears, amb una participació nord-catalana. Quines destacaries?

- «Són vint-i-tres col·laboradors: periodistes, economistes, politòlegs, lingüistes, historiadors i els tres presidents. Tots són destacables. Personalment, alguns que m’han impactat són els articles de: Pere Antoni Pons (a les Illes), Agustí Colomines, Vicenç Villatoro, Esteve Valls...»

«A diferència dels volums fusterians, prenyats d’una ideologia excessiva i sovint embafadora, i on el pes del contingut requeia gairebé sempre en els conceptes de nació, llengua i cultura, La nova articulació catalana-valenciana-balear pretén donar una panoràmica completa de les principals temàtiques i problemàtiques que afecten els ciutadans balears, valencians i catalans».

- Quines són aquestes principals temàtiques?

- «En primer lloc hem d’entrar en una nova etapa de deixar enrere suspicàcies i desconfiances. S’ha de treballar en comú en: l’eix mediterrani, polítiques de comunicació, polítiques culturals, polítiques lingüístiques... Després hi ha un tema més concret: l’Institut Ramon Llull que projecta la llengua catalana al món. Convindria que aquí el govern valencià s’hi acabàs afegint».

- Parla'ns de la salut de la Revista de Catalunya

- «És la revista més antiga en llengua catalana que es publica. És una revista que, actualment, té 400 subscriptors. L’única ambició que té és poder influir en lectors corrents i elits culturals, socials, empresarials, polítiques...».

- Com afecta el procés independentista a l' articulació catalana – valenciana – Balear?

- «En el llibre dic: ‘Amb la independència de Catalunya a banda, nosaltres hem de seguir col·laborant entre tots nosaltres. El procés: hi ha hagut encerts i errors. Ara estam en un standby però això no ha acabat. La independència de Catalunya la veig a mig termini».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per De Salses a Guardamar, fa 3 mesos

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoración:-3menosmas
Per Mallorquí i, per tant, nacional de Catalunya, fa 3 mesos

Un altre principatí que es vol apropiar el gentilici "català" per als habitants de les quatre províncies de la comunitat autònoma que els espanyols anomenen "Cataluña". I, ensems, ens nega a la resta de catalans que puguem usar per a tot el país tant el bell nom nacional de Catalunya com el gentilici que li escau més bé, això és, "català".

Valoración:-3menosmas
Per Visca la Catalunya completa!, fa 3 mesos

Torna "Rosalbacàvia". Estantissos!

Valoración:-3menosmas
Per "Castella mos roba", fa 3 mesos

Millor seria donar noms genèrics a las llenguas de la península (Hispania).

Llengua galo-romànica: portugués, gallec, bable, asturià, catuo, etc. També si li pot dir celta-romana, celta-latina (area Portugal, Galicia, Asturias, Lleó, Zamora, Salamanca, Extremadura i Huelva, part occidental de la península).

Llengua uascona y llenguas gasco-latinas com castellà, andalús, etc. (area la part central de la península). Els que parlan castellà no són més que uascons o gascons llatinats.

Llengua ibero-latina o ibero-romana a la part oriental de la península.

Valoración:-1menosmas
Per manoletin, fa 3 mesos

De hecho mr. T tiene razón: lo de países catalanes es algo transitorio mientras la población de los territorios que se pretende anexionar asimilan su catalanidad poco a poco dando la sensación de que cada uno conserva su identidad (de ahí lo de países) porque lo que se pretende al final es que el nombre de todos los territorios una vez unidos sea Cataluña (no me lo invento, está documentado) y convertirlos en provincias.

Valoración:-1menosmas
Per t, fa 3 mesos

DIGUEU-LI CATALUNYA.Sencera.

Valoración:1menosmas
Per unaperaqui, fa 3 mesos

Si el problema rau només en el nom, sigui benvingut el canvi de nom!

Una rosa és una rosa, és igual quin nom li donis.

Valoración:3menosmas
Per Això ja és ranci, fa 3 mesos

No els faria tan de rebuig si els hi posassin Paisos Castellans, o Països Murcians, o Països Extremenys.
El rebuig els ho provoca tot el que sona a Catala.

Valoración:6menosmas
Per Ferran, fa 3 mesos

Sí. Jo en diria Occitània. I faria un nou estàndard comú qu e agrupés tots els dialectes catalanooccitans, de manera similar al que van fer els alemanys o els bascos. I sí, després crearia una República Federal que ens agrupés i ens protegís de la ingerència espanyola i francesa. De Niça a Guardamar, de Bordeus a Maó.

Valoración:4menosmas
Per Pau, fa 3 mesos

No entenc tan de rebuig per el mot " Païssos catalans".Mai s´hauria pensat el valencià Benvingut Oller i Estaller que al "inventar-se" aquestes dues paraules per referir-se a les terres de parla catalana portés amb el temps rebuig i incomprensió barrejant lo cultural amb lo politic.

Valoración:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris