Diumenge, dia 17 de maig, és designat en l’àmbit mundial com el Dia de la societat de la informació i, per tant, d’internet. És ben segur que alguns dels qui llegeixen aquestes línies s’assabenten ara de l’existència de l’efemèride. I és que a les nostres contrades no es tracta d’un esdeveniment gaire conegut. N’és la mostra més clara l’escassa organització d’actes que es registren a les Balears, tret d’honroses excepcions, com veurem més endavant. Tot i això, cal dir que en l’àmbit estatal sí que es tracta d’una jornada amb força seguiment, i més en casos puntuals com el de Madrid i el de Saragossa. Així mateix, s’han previst activitats en una gran quantitat de països de tot el món. A les Balears però, el ressó de la jornada internacional dedicada a internet és escàs. En molts de consistoris fins i tot es desconeixia que aquest dia existís, fet que demostra que la globalitat no arriba a tot arreu. No obstant això, sí que podem veure alguns exemples d’impulsos compromesos amb la promoció de la festa de la xarxa. Així, la institució del nostre entorn que sembla apostar-hi més és el Consell de Mallorca.

Segons el director insular d’Innovació, Pere J. Pons, el programa d’aquest 2009 va un poc en la línia dels presentats els darrers anys. Per una banda, avui divendres es durà a terme una jornada més aviat professional, amb l’acte central de la xerrada prevista a les deu del matí a la seu de la Cambra de Comerç, a càrrec d’Antoni Gutiérrez-Rubí, un reputat consultor en temes de comunicació digital i política. En aquesta activitat, oberta a tothom, es parlarà dels principals reptes per a l’empresa derivats de la immersió en el món d’internet . A la vegada, i des d’un punt de vista més aviat lúdic, el Consell recomana un concert força especial. Serà demà dissabte, a les 21.30 hores al teatre de Lloseta, i inclourà l’actuació conjunta de Ginferno, ERRORvideo i Evil Moisture. Aquests grups comparteixen l’afany de fer confluir diferents tecnologies audiovisuals per demostrar que internet i la música conviuen i s’ajuden mútuament.

Tanmateix, l’Ajuntament de Palma serà present en aquesta cita internauta en la mesura de la seva participació al Consorci Riba. Aquest òrgan, que treballa per a la rehabilitació integral dels barris de la capital, ha organitzat una exposició de devers cinquanta minuts de durada, dirigida a joves d’ESO i de Batxiller de la barriada del Camp Redó. S’hi mostraran els conceptes clau de la societat de la informació amb el suport de vídeos i fragments de pel·lícules.

Promoció de la diada

Una gran quantitat d’organitzadors i promotors d’aquesta jornada a l’Estat es troben conglomerats en una mateixa plana web, que funciona bé com a guia d’aquesta cita. Es tracta d’http://diadeinternet.org, un portal amb tradició i que dóna suport a la iniciativa des del començament. A l’Estat, aquesta data commemorativa s’originà per l’impuls de l’Associació d’Usuaris per a Internet (AUI), que recollí l’essència de la resolució de la cimera mundial de la societat de la informació. Del que es tractava, en definitiva, era de dedicar un espai a la promoció dels avantatges que el fet tecnològic comporta en la vida de les persones. I així, en les cinc edicions que fa que estan al capdavant de l’organització, ha estat progressiva l’acceptació de la data i s’hi han multiplicat els actes prevists, també fora de les fronteres espanyoles, per iniciativa d’una quinzena de països iberoamericans que participen de ple en la diada i en la web que la vertebra. Ja en la presentació de les propostes d’enguany, el president de l’AUI, Miguel Pérez, volgué remarcar el caràcter ciutadà del Dia d’internet. Segons ell, enguany s’ha produït una retallada del pressupost, però això no impedirà que es realitzin actes festius, amb una especial presència al carrer.

“L’empresa necessita una estratègia digital”

La conferència estrella dels actes del Dia de la societat de la informació a les Balears és en bones mans. Antoni Gutiérrez-Rubí ha dedicat un grapat d’anys a participar en congressos i cursos especialitzats en tecnologia, comunicació i política. A més, és coordinador de la iniciativa eDemocràcia, un espai virtual de referència política i mediàtica sobre democràcia digital. La seva pàgina web (http://www.gutierrez-rubi.es/) és un referent endels qui s’interessen per la immersió social de les noves tecnologies.

Aquests dies commemoram el Dia d’internet. Segons la vostra visió, què hi celebram?
Hi celebram el naixement d’un canvi: de la manera de comunicar-nos, de la manera de trobar informació, de la manera de compartir coneixement i de la manera com tot això afecta la nostra vida, tant personalment com des del punt de vista empresarial.

Amb l’aplicació de les TIC, què ha canviat a les empreses?
Crec que s’ha produït un canvi en la manera que tenen les empreses de veure la xarxa. Abans, la veien com un mitjà més per donar-se a conèixer, però no era més que un nou canal de comunicació, com ara la televisió o la ràdio. Amb el temps han començat a veure que no és tan sols això, sinó que el que es diu a la xarxa, el que s’hi comparteix, pot tenir molt a veure amb la venda d’un producte, amb el fet d’anar a un hotel o a l’altre, de triar un servei de la teva empresa o de la competència. La informació es comparteix a la xarxa i s’hi difon ràpidament i cal estar preparat per ser i estar en aquesta nova societat digital, adaptant-nos als canvis que defineixen aquest nou món.

Algunes empreses ho han entès i han actuat per redefinir la manera de ser presents a internet. Altres companyies veuen ara com la seva identitat a la xarxa no l’han poguda crear des de la pròpia empresa, sinó que la hi han definida els ciutadans mateixos (que es connecten en xarxa i generen opinió que influeix de manera decisiva en els nous eConsumidors). I sovint aquesta identitat no és bona. Cal tenir present que la reputació es construeix on i off line i que és necessari tenir una estratègia digital.

Amb la crisi econòmica i amb les característiques del mercat productiu espanyol, aquesta interacció està prou estesa i entesa per aprofitar-la?
Les empreses (com els polítics) han d’anar on es troba la gent. I la gent actua, es comunica i comparteix informació per la xarxa. En xinès s’utilitza la mateixa paraula per definir crisi i oportunitat. Les empreses han de tenir aquest esperit de superar les adversitats i d’aprofitar els canvis per adaptar-se als nous mitjans i a les transformacions que es produeixen en la societat. Les noves tecnologies, internet, les eines 2.0, obren un nou ventall de possibilitats que cal incorporar i aprofitar. Cal ser conscients que la nostra reputació (individual i empresarial) es construeix també a la xarxa. Cal ser-hi presents d’una manera decidida per tal de donar resposta a una nova ciutadania, activa i connectada, i als nous mercats 2.0 am l’adaptació dels nostres productes i serveis, passant de “sortir” a la xarxa a “ser-hi” i actuar-hi.

I en la política? Amb l’adveniment d’Obama ja es va veure un canvi, per la introducció d’internet en la campanya. Com pensau que es respondrà a la força del boca a boca internauta a Espanya?
La tendència ja és a prop, encara que aquí i allà no parlam del mateix escenari. Els Estats Units i Espanya són molt diferents, especialment en la cultura política i en el sistema electoral, cosa que fa que el que allà ha tingut èxit no es pugui copiar literalment aquí. També és important la diferència en els preus i la qualitat de la banda ampla i de tenir internet a casa, cosa que augmenta l’escletxa digital. Tot i això, i com ha passat sempre, és el boca a boca el que fa guanyar unes eleccions. Si la gent parla actualment a la xarxa amb els seus amics i coneguts, és obvi que és a la xarxa on tindran aquestes converses i on s’aconseguirà que creixi la tendència de fer política per internet.

Què veis de positiu i de negatiu a la relació política-internet?
El millor és l’apropament de la política a la ciutadania. El problema més gran, però, arriba en època d’eleccions. Els polítics entren a la xarxa en bloc i hi creen un caramull d’eines que abandonen un cop acaba la jornada electoral. Això resta moltíssima credibilitat al polític, perquè s’apropa intensament al ciutadà durant aquest període, però el deixa de banda un cop han passat els comicis.

La responsabilitat de formar ciutadans competents en les tecnologies és exclusiva de les administracions?
No és exclusiva de les administracions: hi ha molta gent que n’aprèn sola o que va a cursets, o bé n’hi ensenyen els seus fills o amics. Tot i això, la responsabilitat última sí que ha de ser de l’Administració. Una població connectada a la xarxa significa una població que té armes per opinar, per crear coneixement, per difondre missatges, per connectar-se amb altra gent que potser li seria impossible conèixer, per generar comunitats, projectes comuns... És això el que pot generar riquesa al país, la innovació constant.