Avui he passejat pel centre, el de les botigues de marca, per l'eixample i pels barris marginals de la ciutat. És tal com recórrer tres països dins un mateix continent en miniatura. L'opulència, o el que en queda, la normalitat empobrida i, directament, la misèria més evident i palpable.
Tot dins el perímetre d'una mateixa ciutat, la nostra. Algunes mirades, passejant pels barris perifèrics, feien sentir calfreds, tristor i, en alguns casos, fins i tot por. Una por compassiva, valgui dir-ho. Una por, ben pensat, amb un cert component de mala consciència. Pel que fa als que viuen i passegen pels carrers amples amb voravies amples, se'ls veu visiblement preocupats. Les barres dels bars són buides, els comerços, també i, a més a més, van tancant, o caient, com un joc de fitxes de dominó posades en fila.
Pertot arreu ha canviat, fins i tot, el renou dels carrers: ara tot és més silenciós, més apagat. I quant als opulents, se'ls veu anant i venint, com si haguessin perdut el seu destí, potser no entenen el que està passant i tampoc no saben el paper que els toca jugar entretant. Quelcom està canviant també al cim de la piràmide. Pot ser perquè els que estan a dalt estiguin sentint el primers tremolors d'una base que ja fa algun temps que es mou.
I el que un acaba pensant és que el nostre món, començant per la nostra ciutat, és manifestament injust i estúpidament insolidari. Si després de recórrer la ciutat ens passegem, pacientment, per les notícies del món, podria ser que ens adonéssim que hi ha indicis clars que la solidesa del sistema polític, social i econòmic és solament aparent i que per sota estan començant a sentir-se els primers senyals, com si es tractés de vibracions infrasòniques, aquelles que els éssers humans som incapaços de percebre i que són les que solen anticipar els terratrèmols.
En el cas dels terratrèmols, els primers que se n'adonen solen ser alguns animals, perquè ells conserven aquestes sensibilitats que els éssers humans hem perdut, com ara s'està fent evident. Tot i que pot ser que algun recurs ens quedi. Segons llegia fa uns quants dies, algunes tribus remotes, conscients de la seves limitacions, el que fan és observar, precisament, el comportament dels animals del poblat per tal d'anticipar futures calamitats i decidir com protegir-se'n. Jo ja fa algun temps que ho faig amb els moixos i els cans del nostre poble, però, malauradament, no acabo de veure com evitar la tragèdia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.