“Tenim una llengua romànica amb les mateixes arrels”

Nasqué fa 31 anys a Ploiesti, ciutat d'uns 250.000 habitants, a 60 quilòmetres al nord de Bucarest, coneguda amb el malnom de "capital de l'or negre" a causa de les refineries petrolíferes.

Tota la seva família directa viu a Madrid: el pare, que és enginyer; la mare, pirotècnica; hi té també una germana estudiant i una altra que és advocada. Ella diu que es tracta d'una família normal, que sovint enyora la terra de les planeres romaneses, a prop dels Alps de Transilvània, amb les seves prades verdes i esponeroses, on tots ells varen passar la infància i créixer. Abans d'acabar els estudis universitaris va fer feina en una empresa de vaixells de creuer i en un dels viatges va conèixer Xavier, el mallorquí que la dugué fa quatre anys a l'Illa i amb qui ha engendrat Andrei, que ara té quasi set mesos. Poc després d'arribar es va fer monitora de pilates. Actualment vol tenir una carrera professional i per això estudia turisme a la UNED. Li agrada molt la música i el cinema, sobretot els films inspirats en fets reals.

Com valorau la Unió Europea? Ha resultat bona per a Romania?
Fa cinc anys que no hi vaig, però crec que els polítics d'allà només es dediquen a omplir-se les butxaques. Hi ha molta de corrupció, no crec que es prenguin el seu deure amb seriositat i per això les coses estan malament, i més ara a causa de la crisi. Però el fet d'entrar a la UE, que és com un trampolí, ens podria haver ajudat molt.

Pel que es veu, la corrupció és un dels denominadors comuns de quasi tots els països.
Bé, aquí a Espanya també n'hi ha, però quan va ingressar a la Unió els polítics varen saber aixecar el país, que aleshores no era modern, com França o Alemanya. I sí, els d'aquí degueren robar, però feren infraestructures, mentre que allà no han fet res de res. No es nota cap millora, només l'obertura de les fronteres dins el territori comunitari.

La caiguda de Ceaucescu va quedar tacada per l'execució sumaríssima del dictador i la seva dona, mesura que -per cert- tots els països democràtics aplaudiren. Com ho varen viure els vostres compatriotes?
Els mataren com animals. Hi va haver un judici, però encara no sabem si fou amb jutges de veritat, si va ser un circ televisat; és mala de destriar, la ficció de la realitat, en tot això. Va succeir tot tan aviat! En un dia els jutjaren, mataren i enterraren.

Quan es parla de romanesos, la gent té tendència a pensar tot d'una en trilers i atracadors. Us fa mal aquesta generalització?
El que passa és que els gitanos arribaren aquí abans que la gent normal i crearen mala fama per als romanesos que vingueren després. Em fa molta ràbia que passi això i fins i tot de vegades em fa vergonya dir que som romanesa.

Hi ha cap factor que ens uneixi, als romanesos i als mallorquins?
Potser que tots dos som de cultura llatina, així que segurament hi haurà semblances de caràcter; i tenim també una llengua romànica amb les mateixes arrels. El "mallorquí", per exemple, té moltes paraules com el romanès.

Vinguéreu pensant que aquí només existia el castellà i us trobàreu amb una altra llengua.
Ho vaig descobrir al vaixell, en un viatge amb mallorquins, però no pensava que el català tingués aquí tanta magnitud. Realment, vaig quedar molt sorpresa.

I què us sembla aquesta situació?
Un poc exagerada. Tenc amics metges a qui els exigiren el català per poder fer feina i jo em deman si en realitat a l'hospital han de menester bons metges o més aviat professors de "mallorquí".

El vostre home què en diu?
De vegades tenim conflicte, troba que sembla mentida que jo, que som tan oberta, no entengui la situació.

Pensau aprendre català?
En vaig fer un curs, però no al cent per cent, així que no l'acab d'entendre. Però quan em faci falta per a alguna cosa, l'aprendré.

Quin lloc ocupen els doblers en la vostra vida?
He de reconèixer que m'agraden, però no per tenir-los, sinó per gastar-los! Hi ha qui viu "per" i "per als" doblers, però en el meu cas se'n van molt aviat.