El BCE millora substancialment les expectatives de creixement per a l'euro zona
El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean Claude Trichet, ha anunciat una substancial millora de les expectatives de creixement de la zona euro el 2010 i 2011 arran del creixement més fort del previst registrat pel bloc de l'euro a la primera meitat de l'any. En concret, les noves projeccions dels economistes del BCE preveuen una expansió del PIB de la zona euro d'entre l'1,4% i l'1,8% aquest any, davant del rang passat previst d'entre el 0,7% i l'1,3%, mentre que per a 2011 les expectatives de creixement oscil·len entre el 0,5% i el 2,3%, davant de les previsions del juny d'un creixement d'entre el 0,2% i l'1,2%.
Salgado descarta que Espanya necessiti algun tipus d'ajuda financera
La ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, descarta que Espanya necessiti algun tipus d'ajuda financera, i expressa el seu suport a la reforma dels paquets d'ajuda de Grècia i Irlanda i a les propostes d'Alemanya de millorar la competitivitat de les economies més febles de la zona de l'euro.
L'FMI millora en 2 dècimes el creixement espanyol previst per a 2011, fins el 0,8%
Espanya creixerà un 0,8% enguany, dues dècimes més que l'avançat el gener pel Fons Monetari Internacional (FMI), que millora també en una dècima la seva previsió per a 2012, fins a l'1,6%.
El BCE relaxa els mercats
Els rumors de compra de deute de països europeus per part del Banc Central Europeu (BCE) i els missatges tranquil·litzadors sobre un acord per al rescat de Grècia van actuar de bàlsam a la borsa i el deute espanyol, que van aconseguir superar el pànic registrat el matí. La prima de risc dels bons espanyols a 10 anys, que va arribar a assolir ahir els 375,7 punts bàsics, es va relaxar al tancament de la sessió fins als 314 punts bàsics, que no obstant això és la seva segona cota més alta des de la creació de l'euro després dels 335 punts bàsics marcats dilluns. L'estrenyiment de la prima de risc es va produir perquè el rendiment dels títols espanyols a 10 anys va caure fins al 5,854 per cent, després d'haver assolit el màxim diari en el 6,233 per cent.
L'FMI alerta d'un contagi global si no se soluciona aviat la crisi a la zona euro
El Fons Monetari Internacional alerta de què la crisi de deute a la zona euro amenaça a Europa i a la recuperació global, i ha demanat esforços més "sistemàtics" per restaurar la confiança dels mercats.
La banca aportarà 50.000 milions al pla de rescat grec
Els caps d'Estat i de Govern de l'Eurogrup van acordar ahir un segon rescat de 159.000 milions d'euros per a Grècia, que inclourà nous préstecs de la UE i del Fons Monetari Internacional (FMI) per valor de 109.000 milions d'euros i una contribució de la banca privada, que podria arribar fins als 50.000 milions d'euros.
Sarkozy i Merkel aposten per un govern econòmic “real” a l'Eurozona
El president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van apostar ahir per una major integració de la zona euro a través de la instauració d'un "govern econòmic real". A més, advocaren pel rigor en la despesa pública com a fórmula per recuperar la confiança dels mercats davant la crisi actual. En la cimera que van mantenir a París, els dos mandataris van proposar que l'eix francoalemany sigui la "punta de llança" d'una Eurozona més integrada, amb un nou govern que coordini les polítiques de cadascun dels 17 estats membres. Per això, enviaran al president de la UE, Herman van Rompuy, un conjunt de mesures destinades a integrar l'Eurozona i a instaurar el rigor pressupostari a les constitucions dels distints estats. Sarkozy i Merkel opinen que els països que comparteixen l'euro també han de tenir institucions econòmiques comunes, per la qual cosa sotmetran a la resta dels socis la creació d'un organisme format pels caps d'estat i de Govern, que es reuneixi dos cops a l'any o en cas de crisis puntuals.
El BCE augura un creixement “modest” a tota la zona euro
Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu (BCE), va reconèixer ahir que preveu un creixement "modest" del Producte Interior Brut (PIB) a tota la zona euro. Trichet explicà, durant una intervenció davant de la comissió d'Economia i Afers Monetaris del Parlament Europeu, que aquest creixement es deu a la fragilitat pressupostària que viu "un gran nombre de països" dins i fora de la UE i a les "incerteses" que es deriven per als mercats. El president del BCE es referí en particular a la "fèrria lluita" pressupostària viscuda als EUA el darrer mes.Al respecte, el premi Nobel d'economia nord-americà Joseph Stiglitz exigí ahir al BCE que corregeixi el seu curs i redueixi els seus tipus per sincronitzar les polítiques financeres de la UE i EUA. A l'eurozona, "la inflació ha estat capaç de mantenir-se en nivells moderats", destacà Trichet, qui indicà que "així es mantindrà durant el pròxim mes".
Grècia genera dubtes i provoca un descens generalitzat a les borses europees
Les borses europees registraven a mitja sessió (11.00 GMT) fortes pèrdues, arrossegades pel temor a què Grècia pugui entrar en fallida, la qual cosa ha acabat per enfonsar els bancs de la zona de l'euro.
Els rumors d'una pujada dels tipus impulsen les borses
Imatge d'una anterior reunió dels titulars de Finances dels Estats més poderosos del món. Les borses europees van tancar ahir en positiu, encoratjades pels rumors d'una possible intervenció del Banc Central Europeu (BCE) per retallar els tipus d'interès a la zona euro. Els majors beneficiats d'aquest optimisme borsari van ser els bancs, que van impulsar les borses europees al terreny positiu després de les elevades pèrdues que van sofrir el dia anterior pel temor d'una segona recessió mundial.
L'IPC harmonitzat es redueix tres dècimes el setembre i se situa en el 4,6%
La inflació harmonitzada interanual ha caigut tres dècimes el setembre com conseqüència de la moderació del preu del cru, i s'ha situat en el 4,6 per cent, segons l'Índex de Preus de Consum Armonitzat (IPCA) difós avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán