Els metges repten Salut a ajornar el trasllat al 22 de maig
El Sindicat Mèdic ha reptat la Conselleria de Salut a ajornar el trasllat a Son Espases "fins al 22 de maig, just després de les eleccions". Miguel Lázaro, psiquiatre i portaveu de l'esmentat sindicat, alertà que "el debat sobre el trasllat està absolutament polititzat". Segons Lázaro, "respon a tempos polítics i no assistencials". Per això, s'adreçà en veu alta al conseller Vicenç Thomàs per reptar-lo a deixar la mudança just per a l'endemà dels comicis autonòmics (21 de maig).
Antich presumeix de ser qui més ha invertit mai en salut
El Govern balear ha decidit treure pit per la seva actuació al capdavant de la salut pública. Així s'entén que el president, Francesc Antich, i el conseller Vicenç Thomàs fessin ahir una valoració de totes les inversions econòmiques de la legislatura davant els mitjans de comunicació. El president Antich, de fet, es mostrà orgullós que el període entre els anys 2007 i 2011 sigui el més generós amb el pressupost de la Conselleria de Salut. D'aquesta manera, recalcà que l'Executiu ha sufragat 656 milions d'euros en inversions per a la sanitat pública. En concret, 475 d'aquests milions han recaigut en la construcció i la reforma d'infraestructures sanitàries. De fet, les grans apostes econòmiques de la legislatura són els hospitals de Son Espases i Can Misses (que substitueixen, respectivament, Son Dureta i el vell Can Misses). La construcció del centre mallorquí ha costat 235 milions d'euros (als quals s'han d'afegir 85 milions més en tecnologia mèdica). L'hospital eivissenc, en canvi, n'ha costat 111 (ja que és de dimensions menors).
Dins el pou negre de la depressió
Prop de 4 milions d'espanyols sofreixen depressió, una malaltia que podria convertir-se en la segona amb major càrrega social amb vista a l'any 2020. Però el més greu és que la meitat dels afectats abandona el tractament abans que ho indiqui el metge. Aquest és l'avís que llancen els especialistes quan fa un mes escàs que s'ha celebrat el Dia Europeu de la Depressió.
L'OMS demana ajuda per aturar la tuberculosi
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha calculat que es necessiten 33.745 milions d'euros fins a 2015 per evitar que més de deu milions de persones morin a causa de la tuberculosi. "Si no es produeixen espectaculars avanços en la recaptació i en el compromís polític en els pròxims cinc anys, es perdran massa vides a causa d'aquesta malaltia", subratlla l'organització en el seu darrer informe.
Sud-àfrica, pendent de Mandela
L'expresident sud-africà Nelson Mandela, de 92 anys, està hospitalitzat per sotmetre's a proves mèdiques de rutina, fet que ha revifat la preocupació sobre la salut del fràgil símbol de la lluita contra l'apartheid.Mandela ingressà dimecres vespre en un hospital de Johannesburg per sotmetre's, segons la seva fundació, a "proves de rutina". Tot i així, l'emissora Talk Radio 702 informà que l'exmandatari havia estat examinat per un especialista pulmonar. El president Jacob Zuma i el governant partit Congrés Nacional Africà (CNA) apel·laren ahir a la calma, després que la notícia de l'hospitalització desencadenàs moltes especulacions en mitjans locals sobre la salut de Mandela. De fet, els rumors s'havien reproduït els darrers dies. Dimarts mateix, el també premi Nobel de la pau i arquebisbe emèrit de Ciutat del Cap, Desmond Tutu, va dir que el trobà "bé, però fràgil". El portaveu del CNA, Jackson Mthembu, va destacar, per part seva, que Mandela "té 92 anys i deu tenir malalties associades amb la seva edat. El fet que passàs la nit en un hospital no hauria de suggerir el pitjor".
Criden a fer caure un mite: els additius no són dolents
Trontolla el paradigma que el millor aliment és el més natural. Tot i que el ciutadà d'avui vol llevar additius i química als productes que menja, aquesta naturalitat desmesurada no sempre és saludable. Tal com explica Carme Rosselló, catedràtica de química per la UIB, "la gent pensa que tot producte processat és una porqueria. I això no és ver". Podem trobar, de fet, dos tipus d'additius: els naturals i els químics. D'ambdós es poden extreure beneficis sense que suposin un llastre per a la salut humana. Entre els additius naturals, hi trobam la sal, que ha estat un mètode bàsic per conservar la carn i altres aliments durant la història de la humanitat. Encara s'usa en el pernil i en altres embotits, com en la xulla. També el fum ha estat utilitzat com a mètode per conservar els aliments. El salmó fumat o el formatge fumat en són dos exemples de la història contemporània i del passat, respectivament. A les Illes de sempre s'han envinagrat aliments, com ara les olives i el fonoll marí. Així mateix, afegir sucre a productes derivats de la fruita fa que una confitura pugui aguantar tot un any, en comptes de les dues setmanes de vida que tindria una peça de fruita fresca.
El PP exigeix les llistes d'espera de Son Espases
El grup parlamentari popular ha exigit avui al conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, que faci públics les dades de les llistes d'espera dels hospitals de Son Dureta i Son Espases i li ha acusat d'incomplir l'acord del Parlament pel qual ha de lliurar els esmentats llistats cada 3 mesos. El PP ha assegurat en un comunicat que Thomàs oculta les esmentades dades i ha reclamat que li lliuri els llistats de les llistes d'espera de tot el sistema sanitari en la pròxima comissió de sanitat del Parlament.
Malalts crònics, mentals i vells al nou Son Dureta
El nou Son Dureta serà un macrocentre sociosanitari en el qual hi haurà unitats de diferents àrees. La novetat més important serà la creació d'un hospital sociosanitari, amb una capacitat d'entre 230 i 260 llits, en el qual s'assistiran malalts crònics. També hi haurà una unitat de cures pal·liatives. D'altra banda, també s'inclourà al macrocentre una unitat de salut mental amb uns 90 llits. No es tractarà de malalts aguts, que tenen la ubicació en altres indrets, sinó subaguts (manco greus o estabilitzats). Així mateix, el nou Son Dureta acollirà una residència assistida amb capacitat per unes 150 persones. Castillo censura l'ús electoralista que fa el Govern sobre l'antic hospital de Son Dureta
Balears registra cada any uns 360 nous casos de càncer de mama
Balears registra cada any entre 340 i 360 nous casos de càncer de mama, segons ha assenyalat la presidenta de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) a les illes, Teresa Martorell, qui ha apuntat així mateix que unes cent dones moren anualment com a conseqüència d'aquesta malaltia, tal com ha especificat amb motiu del Dia contra el càncer de mama que se celebra aquest dimecres. En roda de premsa, Martorell ha apuntat que la incidència d'aquesta afecció s'ha duplicat en les últimes tres dècades, amb un increment del 3,1 per cent cada any, degut principalment al major envelliment de la població, si bé ha manifestat que la malaltia es diagnostica abans.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?