Criden a fer caure un mite: els additius no són dolents
Trontolla el paradigma que el millor aliment és el més natural. Tot i que el ciutadà d'avui vol llevar additius i química als productes que menja, aquesta naturalitat desmesurada no sempre és saludable. Tal com explica Carme Rosselló, catedràtica de química per la UIB, "la gent pensa que tot producte processat és una porqueria. I això no és ver". Podem trobar, de fet, dos tipus d'additius: els naturals i els químics. D'ambdós es poden extreure beneficis sense que suposin un llastre per a la salut humana. Entre els additius naturals, hi trobam la sal, que ha estat un mètode bàsic per conservar la carn i altres aliments durant la història de la humanitat. Encara s'usa en el pernil i en altres embotits, com en la xulla. També el fum ha estat utilitzat com a mètode per conservar els aliments. El salmó fumat o el formatge fumat en són dos exemples de la història contemporània i del passat, respectivament. A les Illes de sempre s'han envinagrat aliments, com ara les olives i el fonoll marí. Així mateix, afegir sucre a productes derivats de la fruita fa que una confitura pugui aguantar tot un any, en comptes de les dues setmanes de vida que tindria una peça de fruita fresca.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina