La rehabilitació de Can Bissó començarà després de quatre mesos de retard
Les obres de rehabilitació del Casal Can Bissó, actual seu de l'Ajuntament de Binissalem, s'iniciaran les pròximes setmanes després d'haver acumulat un retard de quatre mesos. En un primer moment, era previst que la reforma integral de l'edifici començàs el gener, tal com el Ministeri d'Habitatge (qui es fa càrrec de la inversió) ho comunicà al Consistori el mes de setembre, però la lentitud en l'adjudicació de les obres n'ha demorat l'inici.
Inca descobreix el seu passat
El Consistori inquer cerca finançament per rehabilitar i fer visitable el refugi antiaeri que s'ha mantingut amagat durant quasi vuitanta anys sota la plaça d'Espanya i els carrers adjacents. Es tracta d'una galeria amb forma de ziga-zaga que s'estén des de l'extrem septentrional de la plaça de l'Ajuntament (molt a prop de la farmàcia Cabrer) al carrer de Miquel Duran. En total, la longitud de les galeries -construïdes durant la Guerra Civil- podria superar els 200 metres. El refugi va ser localitzat ara fa un mes pels operaris que treballaven en la remodelació de la plaça d'Espanya. Dimarts (amb les obres ja acabades) els bombers n'extragueren l'aigua.
El PP diu que la reforma de la Platja de Palma no s'ha de fer a costa dels veïns
El president de la Junta Territorial del PP de Palma, José María Rodríguez, ha subratllat que la reforma de la Platja de Palma no s'ha de realitzar "a costa d'uns veïns", per la qual cosa ha indicat que els residents en aquesta zona poden estar "tranquils" ja que el seu grup rebutja crear un bulevard a Can Pastilla. Així s'ha referit en declaracions als periodistes a la possibilitat que immobles es facin que se'ls caigui amb el projecte de reforma i ha explicat que una cosa és la llei per procedir a la remodelació de la zona i una altra aquesta proposta, que encara està en informació pública i que ha de ser aprovada mitjançant un informe vinculant de l'Ajuntament de Palma. Nájera preveu esbucar 300 habitatges a la Platja de Palma
476 milions d'euros públics per rehabilitar pisos privats
El Pla de reconversió integral de la Platja de Palma dedicarà 476,8 milions d'euros dels comptes públics a rehabilitar habitatges. Les institucions, doncs, aportaran gairebé la meitat del cost de la remodelació -que té un pressupost total de 956,5 milions-, mentre que els propietaris pagaran els 479,7 milions que mancaran per tal de "dissenyar i implantar la rehabilitació integral de la planta residencial en clau de sostenibilitat".
Habitatge promou la rehabilitació de 14 BIC
Un total de catorze projectes de rehabilitació i conservació d'edificis catalogats com a Béns d'Interès Cultural de Mallorca i Menorca es repartiran fins a 2,3 milions d'euros en ajudes de la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques. Aquests doblers permetran sufragar fins un 61,7 per cent de l'import total de les obres subvencionades, la inversió prevista de les quals ascendeix a 3,9 milions d'euros. La Conselleria preveu, a més a més, que es generin 257 llocs de feina associats a aquestes feines.
1.881 milions d'euros per a la rehabilitació d'habitatges i hotels
Dels 3.000 milions d'euros que s'han pressupostat per al Pla d'acció integral per la revaloració de la Platja de Palma, la gran majoria es dedicaran a la "rehabilitació integral" dels habitatges i a "l'edificació d'allotjament turístic". En concret, es destinaran a aquest concepte 1.881 milions d'euros entre la inversió privada i la pública. Amb tot, segons declarà ahir a dBalears la comissionada del Consorci Urbanístic de la Platja de Palma, Margarita Nájera, per a la remodelació de la planta hotelera el 100% de la inversió serà privada. En canvi, Nájera digué que, pel que fa als edificis residencials, dos terços del cost de la rehabilitació els pagaran les administracions. De fet, en alguns casos, la participació pública en la renovació de finques de pisos destinats a l'habitatge podria ser encara superior.
L'art torna als jardins de la Torre Cega
Els jardins de la Torre Cega de Cala Rajada, propietat de la família March, tornaran a recobrar el seu art i lluiran en tota l'esplendor després que el fort temporal que va assolir el Llevant el mes de novembre de 2001 fes malbé part de les escultures reunides en el jardí i arrabassàs centenars d'arbres del jardí.
S'Illot vol reconvertir-se
Avui és un dia molt important per al nucli turístic de s'Illot (Sant Llorenç des Cardassar), perquè s'inauguren les obres del pla de reconversió turística de s'Illot, que ha suposat la rehabilitació d'alguns carrers del nucli, la creació d'un itinerari en el jaciment i d'un centre de visitants del poblat talaiòtic.
Cort aprova el projecte bàsic de renovació del primer bloc de Corea
Vista de la zona coneguda com a Corea, a Palma. Foto: A. Mateu. La junta de govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat el projecte bàsic de renovació del primer bloc dels habitatges socials de Camp Redó, conegudes com "Corea", i, en concret el relatiu al bloc XII, situat entre els carrers General Riera i Felip II, les obres del qual començaran l'octubre. L'elecció de l'esmentat bloc per començar la rehabilitació s'ha a causa del seu estat de conservació i els seus valors arquitectònics i urbanístics, segons ha informat en un comunicat el Consorci de Rehabilitació Integral de Barris (RIBA) l'entitat pública dependent de la Regidoria d'Habitatge de Palma i del Govern que coordina la rehabilitació de les zones degradades de la ciutat.
La Fundació Pilar i Joan Miró recupera el blanc de Moneo
La Fundació Pilar i Joan Miró ha obert la primavera amb una nova selecció d'obra titulada D'un roig intens (amb referència a la cançó que Raimon dedicà el pintor). I tot i que la majoria de quadres tenen el vermell com a protagonista, la veritat és que el color que més s'hauria de destacar en l'espai estrella és el blanc recuperat de les seves parets. Des que a principi dels 90 Moneo inaugurà el centre, una mala filtració de les aigües pluvials ha provocat que, a poc a poc, l'edifici, amb serioses goteres a l'interior, s'anàs ennegrint pels fongs i la humitat. Les darreres obres realitzades a la Fundació, valorades en devers 500.000 euros, han netejat la façana i les sales de l'edifici i l'han dotat d'un nou sistema d'impermeabilització que n'hauria d'evitar una nova deterioració. "Són obres que s'enduen molt de pressupost però que no són visibles pel que fa al ciutadà", afegí Nanda Ramon, regidora de Cultura i presidenta del patronat de la Fundació. "Una de les gràcies de l'edifici que ideà Moneo era el formigó blanc i va arribar un punt que tot era negre", digué Ramon, "li feia realment molta falta".
Es restaurarà la tafona del Galatzó documentada des del segle XVI
Imatge de la tafona de la possessió del Galatzó. Foto: Consell de Mallorca. El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Calvià han signat avui un conveni de col·laboració per restaurar la tafona de la finca del Galatzó i la seva botiga d'oli, del segle XVI, en uns treballs que es preveu que comencin el juliol i acabin a final d'any i als quals es destinaran 90.600 euros. La consellera insular de Medi Ambient, Maria Magdalena Tugores, i el batle de Calvià, Carlos Delgado, han signat aquest matí a la finca pública Galatzó el conveni mitjançant el qual s'efectuarà la restauració del trull, segons han informat el Consell de Mallorca i l'Ajuntament en comunicats.
Recta final a les obres d'urgència del Balaguer
La reforma al Casal conclourà en poc més d'un mes. Després de més de deu anys de goteres i humitats, el Casal Balaguer tindrà llesta la primera reforma a mitjan mes de maig. La reparació de la coberta i el reforç de les estructures han estat les principals tasques que s'han realitzat d'ençà que el maig de l'any passat les grues i els obrers entraren a l'emblemàtic edifici ciutadà. La feina, assegura el director de l'obra, Antonio Llorente, no ha estat senzilla, perquè "les estructures estaven molt danyades i s'han hagut de consolidar". Després d'anys de penúries i d'estira-i-arronses entre el Cercle de Belles Arts i Cort, sembla que el Balaguer torna a recuperar l'estabilitat perduda.
Quan estarà tot llest?
El castell d’Alaró, és, sens dubte, una icona i un símbol d’identitat per a tots els alaroners i les alaroneres. No obstant això, la seva gestió i la seva rehabilitació han provocat més d’una queixa i d’un maldecap de la classe política dirigent.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula