1.881 milions d'euros per a la rehabilitació d'habitatges i hotels

Dels 3.000 milions d'euros que s'han pressupostat per al Pla d'acció integral per la revaloració de la Platja de Palma, la gran majoria es dedicaran a la "rehabilitació integral" dels habitatges i a "l'edificació d'allotjament turístic". En concret, es destinaran a aquest concepte 1.881 milions d'euros entre la inversió privada i la pública. Amb tot, segons declarà ahir a dBalears la comissionada del Consorci Urbanístic de la Platja de Palma, Margarita Nájera, per a la remodelació de la planta hotelera el 100% de la inversió serà privada. En canvi, Nájera digué que, pel que fa als edificis residencials, dos terços del cost de la rehabilitació els pagaran les administracions.
De fet, en alguns casos, la participació pública en la renovació de finques de pisos destinats a l'habitatge podria ser encara superior. Segons fonts del Consorci, les administracions podrien arribar a pagar el 75% del cost de rebabilitació dels 18 edificis que formen part del programa pilot que començarà aquest mateix setembre. Amb tot, això encara es negocia amb els veïns i la xifra no és definitiva.

Dels doblers que es dedicaran a la rehabilitació, la partida més gran és per als edificis residencials. Seran 956.588.248 euros que s'invertiran en una progressió creixent. Segons el Pla, es preveu que el 2012 s'hi hagin invertit 38 milions, que fins al 2015 se n'hi dediquin 62 més, que entre el 2015 i el 2020 siguin 234 milions i que més enllà del 2020 s'hi destinin gairebé 622 milions d'euros més. Així doncs, tot i que el pla fa comptes arribar a la reducció de places hoteleres i a duplicar la despesa de cada turista per dia d'estada l'any 2020, la major part de la inversió d'alguns dels conceptes principals es farà més enllà d'aquesta data. De fet, pel que fa a la rehabilitació de la planta hotelera, el Pla també preveu que 462 milions d'euros dels 924 que s'hi destinaran s'inverteixin després de l'any 2020. A banda d'això, per dissenyar els plans directors per rehabilitar els habitatges s'hi adjudicaran 192.500 euros, una quantitat idèntica a la que es reserva per dissenyar la rehabilitació dels edificis turístics.

Les 'catedrals'

Un altre dels conceptes als quals es dedicaran més doblers seran les anomenades 'catedrals', "espais o peces simbòliques i generadores d'activitats que, a mode de 'catedrals', operin en la revaloració de la zona", segons les defineix el Pla d'acció. Entre aquestes s'inclou un "gran centre de la Mediterrània" anomenat Mare Nostrum, que ha de ser un museu de referència sobre la Mediterrània que aplegui oci, educació i interacció. Així mateix, però, s'hi compta un centre d'alt rendiment per a esportistes; l'hotel "més Bio", que ha de ser el més biosostenible del món; un complex de salut i balneari a l'estil Caldea (Andorra); un centre d'art i un hotel de sis estrelles al cap Enderrocat.

Doncs bé, per fer aquestes 'catedrals' caldran més de 500 milions d'euros. 376,9 seran, pròpiament, per dissenyar i fer les construccions -i 18,8 milions d'aquests seran de doblers públics-. Això no obstant, també cal comptar els doblers que s'hauran de menester per arreglar la zona on es col·locaran la majoria de les 'catedrals', la de la Porciúncula i les Pedreres. En concret, es dedicaran 172,8 milions d'euros (17,7 de diners públics) "a dur a terme les operacions de sòl necessàries" per reconvertir l'àrea en un "àmbit singular" on situar els edificis emblemàtics. Així mateix, s'invertiran doblers a alliberar sòl de la Porciúncula per connectar-la amb la mar. A més a més, hi ha altres partides relacionades amb aquests edificis que han de ser la cara més vistosa de la futura Platja de Palma.