Margalida Capellà: «El consens no ha significat rebaixar cap article de la llei de persones desaparegudes»

- Parlem de la Llei de fosses... Com li hem de dir a la llei?

Aquesta llei la varem plantejar com a Llei de Fosses, però es va aprovar un nou títol que és Llei de recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. Jo li diria, Llei de persones desaparegudes si es vol abreujar.

- En què consisteix aquesta Llei?

Es tracta d’una llei que va partir d’un buit jurídic, ja que com hem pogut denunciar les famílies de desapareguts i associacions de persones desaparegudes no existia fins fa unes setmanes una institució competent en matèria de localització i exhumació de fosses comunes i també de localització de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, aleshores el que passava era un cercle viciós. Els ajuntaments enviaven a les famílies en els Consells i els Consells les enviaven als Ajuntaments. Les famílies demanaven una subvenció per tal d’exhumar les fosses i el resultat de tot això és que el Govern espanyol ha delegat en les famílies i en les associacions una obligació que té Espanya a l’hora de complir. Es tracta d’una qüestió de Drets Humans i el que hem fet amb aquesta Llei ha estat que el Govern assumeix aquesta competència i ha de coordinar tot un pla de localització i exhumació de fosses comunes i també un cens de persones desaparegudes per tal de donar una resposta a totes aquestes famílies que fa anys que estan demanant on són els seus desapareguts.

-Es tracta d’una llei que existeix en termes semblants a Catalunya...

Sí, el que passa és que a Catalunya no es varen plantejar exhumar totes les fosses comunes. El territori és molt més gran que el nostre. Hi ha moltes més fosses i nosaltres varem pensar que es tracta d’un objectiu assumible, estam parlant d’unes cinquanta fosses que hi ha a tot el territori balear, sobretot a Mallorca, després n’hi ha també a Eivissa i Formentera. El que passa és que de totes aquestes, malauradament, no totes es poden exhumar. Com a mínim el que s’ha de fer és localitzar-les i protegir-les jurídicament per evitar que un Ajuntament pugui destrossar aquesta fossa.

- A partir d’aquí, se suposa que les famílies que tenen desapareguts, com a mínim, poden aspirar a saber on són els seus familiars...

De fet, això no és una feina que no comença de zero ja hi ha dues associacions (Associació de Memòria de Mallorca i el Fòrum d’Eivissa i Formentera) que ja fa anys que han estat investigant i el que passava era que els familiars es dirigien a aquestes associacions per demanar un informació que l’hauria d’haver donat no el Govern Balear, sinó el Ministeri de Justícia. El que passa és que no hi ha hagut mai aquesta voluntat de donar aquesta resposta. La idea es que s’obri una oficina o una finestreta o que com a mínim hi hagi un programa informàtic amb tota la informació que ha anat recopilant Memòria de Mallorca i Fòrum i que estigui a l’abast de totes aquestes famílies. Evidentment s’ha de fer un conveni amb aquestes associacions, però el que no pot ser és que l’any 2016 hi hagi famílies que encara no tenguin una resposta a aquesta pregunta que fa tants d’anys que estan fent, sobretot quan hi ha una tasca d’historiadors que permet que ja es pugui donar aquesta resposta. És una qüestió de coordinació, eficàcia i de gestió de la informació que nosaltres pensàvem que havia de fer el Govern.

Una llei que ha tengut el suport de les associacions memorialistes amb la qual cosa és molt destacable...

Jo ho diria a l’inrevés: la llei no ha tengut el suport de les associacions, sinó que els partits polítics han donat el seu suport a les associacions i a les famílies. Tots els partits polítics i això no havia passat mai. S’ha aconseguit un consens. Aquest consens no ha significat rebaixar cap article, és a dir, és bàsicament el mateix que preteníem però jo he fet una feina que al principi no es va entendre, que era parlar amb els grups de l’oposició. Pensava que en tema de fosses i desapareguts podia haver-hi un consens sobre la necessitat d’afrontar aquesta tasca de localització i investigació i vaig estar treballant amb els partits que donen suport al Govern i també amb els grups de l’oposició i això em va permetre descobrir les reticències que hi podia haver des del principi i assumir-les i explicar que és una fossa un desaparegut.

- Quines eren aquestes reticències?

En el cas del PP era que no tenien clar una llei que digues que només s’havien d’exhumar les fosses dels republicans, per dir-ho resumit, la feina va ser explicar primer que a Balears només hi havia fosses de republicans i segon que aquesta llei tenia un objectiu amb independència de l’origen de la repressió i que si aquesta llei s’hagués fet a Catalunya no hauria comprés només les fosses dels republicans, al final hi va haver convenciment que això era un problema que s’havia d’afrontar a qualsevol banda d’Espanya i qualsevol banda del món i s’havia de fer aquesta llei. I per part del partit Ciudadanos també va ser interessant la feina perquè, com el portaveu de C’s ha dit públicament, el seu padrí va ser assassinat durant la Guerra Civil i des del primer moment ell va entendre el que és tenir un padrí o un familiar represaliat. El que m’ha agradat molt de tot aquest procés és la delicadesa en què s’ha enfrontat aquesta tasca legislativa des de tots els partits. Me'n record quan varem convocar els familiars dels desapareguts i hi va haver una senyora que té el seu padrí i el seu pare desaparegut que em va dir: ‘Si vos heu de tornar a barallar no vendré’. I la idea era aquesta. Amb aquest tema no hem de vèncer, també hem de convèncer. Guanyar una votació per majoria és relativament fàcil en aquests moments i no era això el que cercàvem, era convèncer. El que no ens podem permetre és que hi hagi un canvi de Govern a Balears i una fossa quedi oberta en procés d’exhumació, d’alguna manera s’ha de convèncer que això tengui una continuïtat

- I no els podríeu passar la fórmula a l’Ajutament de Palma o al Consell per la qüestió del monument de la Feixina... 

Crec que s’han topat amb un problema que jo també he tengut, en part, que és la burocràcia. Aquesta llei de desapareguts la varem presentar la primera setmana d’octubre i s’ha aprovat el mes de maig. I en el cas de l’Ajuntament, si es volen fer les coses bé i no com altres vegades, fa falta un projecte de demolició, una exposició pública del projecte, que es presentin al·legacions, terminis, contestar les al·legacions... és molt llarg. Durant tot aquest procés la dreta, unes associacions de veïnats i també ARCA, han estat treballant per tal de crear un clima social favorable a la protecció d’aquest monument que és perfectament legítim i en aquest moment ens trobam en mans d’aquesta burocràcia. Jo esper que es pugui tomar aquest monument. A diferència d’altres monuments que hi ha a altres ciutats hi ha hagut processos judicials que es basaven en què l’Ajuntament no volia tomar un monument franquista i ara aquí ens trobam al inrevés. Un Ajuntament democràtic que vol tomar un monument feixista i pot acabar en un procés judicial per part dels veïns. Crec que l’any 2010 hi va haver una errada política, que es optar per la via de la contextualització d’aquest monument però no va bastar. Va ser una acció ineficaç.