A la plaça de Cort molts dels participants portaven banderes republicanes. | T. Ayuga

TW
22

Prop d'un centenar de persones participaren ahir, a la plaça de Cort, en l'homenatge a la proclamació de la República i a les víctimes del feixisme. Organitzat per l'associació Memòria de Mallorca (MdM) i la Unitat Cívica per la República (UCXR), fou un acte de record, però també de denúncia i de reivindicació.

A Palma l'actriu Rosa Serra va ser l'encarregada de llegir el manifest, que contenia articles de la Constitució republicana sobre igualtat, ensenyament i treball. I la lectura del text es va repetir a Binissalem, Calvià, Capdepera, Esporles, Manacor, Pollença, sa Pobla i a tants d'altres pobles que durant tot el cap de setmana han recordat l'efemèride.

Durant la intervenció, la presidenta de Memòria de Mallorca, Antònia Oliver, recordà que el 12 d'abril de 1931 els ciutadans de Mallorca varen participar en unes eleccions municipals que suposaren, dos dies després, la proclamació de la II República "de manera democràtica i pacífica". A més a més, va posar èmfasi que l'acte d'ahir no sols volia ser un record "nostàlgic" de la República, sinó també un homenatge a les víctimes i una manera de reclamar justícia. Ara bé, anà més enllà: "Més que commemorar" també va reivindicar la forma de govern de la República. "La República va ser assassinada i no va ser enderrocada per les urnes, sinó amb la força de les armes", va criticar Oliver, qui va apuntar que associacions com Memòria de Mallorca, i d'altres, reivindiquen els valors que representava.

A la plaça de Cort assistiren a la commemoració el diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà; els parlamentaris de MÉS Biel Barceló, Fina Santiago i David Abril; el president d'Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó, i el socialista Jaume Carbonero, entre d'altres.

A Manacor, mentrestant, el cementeri de Son Coletes fou també escenari de commemoració. Amb una bandera republicana presidint l'acte, Francesca Vadell, en representació del comitè organitzador de l'acte, va llegir un manifest en el qual es va tornar a reclamar a l'Ajuntament de Manacor que s'instal·li el mural d'Andreu Frau i dissenyat per Jaume Ramis", en reconeixement a totes les persones que varen patir la barbàrie feixista.

Seguidament, Tania Vicente Caldentey -neboda del darrer batle republicà de Manacor, Antoni Amer Garanya- i Francisca Alomar -filla del matrimoni de rellotgers de Llubí residents a la ciutat que també varen ser assassinats-, varen dipositar sobre la fossa comuna una corona de llorer. L'emoció presidí l'acte i, després de les actuacions musicals i lectures de poemes, va arribar el torn dels testimonis. Alguns veïns les famílies dels quals varen patir la repressió relataren l'experiència, mentre que d'altres aprofitaren l'ocasió per reflexionar en veu alta sobre els valors republicans i sobre la situació política i socioeconòmica del moment. Un cop finalitzat l'acte, els assistents dipositaren clavells vermells a la fossa comuna.

A Santa Maria, també hi hagué commemoració, organitzada per la Comissió 14 d'abril.