Bosch explicarà poble per poble l’elecció de llengua a l’escola
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, pretén explicar poble per poble la seva política lingüística. Té la intenció d'acudir a totes i cada una de les agrupacions del Partit Popular per informar-los com funcionarà la lliure elecció de llengua el curs escolar vinent. Bosch és conscient que la qüestió lingüística aixeca polèmica en el seu propi partit i està disposat que, com a mínim, tots els militants populars puguin estar informats de les decisions adoptades i de com s'aplicaran.
Educació donarà tres opcions per triar llengua
Alumnes del CEIP Aina Moll de Palma, el primer dia de curs, entrant a classe. Foto: Arxiu. La Conselleria d'Educació donarà tres opcions per triar llengua als pares o tutors que hagin d'escolaritzar els fills al segon cicle d'Educació Infantil i al primer cicle de Primària el curs 2012-2013. En el full de preinscripció, caldrà posar una creu en funció de quina llengua volen que vehiculi l'ensenyament primerenc de l'infant. Educació donarà tres opcions a triar: el català, el castellà o la llengua que fixa el projecte lingüístic del centre. Finalment, el Govern ha decidit substituir una tercera opció que havia de ser la "d'indiferent".
Els ciutadans poden dir la seva a la llei que rebaixa el català a l’Administració
Els ciutadans de les Balears poden fer aportacions a la modificació de la Llei de funció pública, que farà innecessari conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració. El nou reglament del Parlament preveu aquesta mena d'al·legacions i dóna 15 dies per fer-les un pic publicat el projecte de llei al BOIB.
Bauzá supera Feijóo en els atacs a la llengua pròpia
El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, amb el de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Foto: Arxiu. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ja ha superat el seu mestre, el líder gallec Alberto Núñez Feijóo, en allò que fa referència als atacs a la llengua pròpia. I ho ha fet com a mínim en dues qüestions: la presència del català als mitjans de comunicació públics i l'exigència de saber-ne per ser funcionari. A Galícia, malgrat que Feijóo hi governa des de l'any 2009, el PP no ha anat tan enllà com Bauzá en els atacs al gallec a la televisió pública. Ni tan sols ho va fer quan governava Manuel Fraga. Així, per exemple, el gruix de la programació de les dues televisions públiques -TVG i G2- continua sent en gallec. El president d'A Mesa pola Normalización Lingüística, Carlos Callón, admet que, a part d'algunes pel·lícules en versió original i alguna sèrie programada de matinada que s'emeten pel segon canal, tota la ficció es dobla al gallec. La Mesa és la principal plataforma en defensa del gallec i agrupa devers 600 entitats i col·lectius.
Bosch diu ara que hi ha centres on no deixen fer fotocòpies en castellà
Bosch denuncià al Parlament casos de suposada persecució sense concretar ni on es produeixen ni quants pics. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, intentà vestir una mena de ‘persecució' de la llengua castellana en centres educatius de les Balears. Dos dies després de la massiva manifestació en defensa del català, el responsable autonòmic denuncià al Parlament que "hi ha centres educatius a les Illes que no deixen fer fotocòpies en castellà al professor de llengua castellana" o que "hi ha centres a les Balears que als infants, als passadissos, els diuen que per favor no parlin en castellà entre ells". La denúncia de Bosch, que no concretà a quins centres educatius es referia ni va aclarir quantes vegades s'haurien repetit aquestes situacions, es produïa en una resposta parlamentària.
Bauzá no ha pogut complir el seu compromís per l'“aflorament de deute als calaixos”
El president del PP de les Balears i cap de l'Executiu balear, José Ramón Bauzá, ha admès aquest dimarts que no ha pogut mantenir el seu compromís de no augmentar els impostos a la comunitat i ha justificat aquest fet en l'"aflorament" de deutes "als calaixos", així com que el canvi del creixement econòmic marcat pel país, "ens obligava a prendre decisions". Així s'ha expressat durant la seva intervenció després de la Junta Directiva Regional que el PP balear ha celebrat avui horabaixa a l'Hotel Melià Palas Atenea. El líder dels 'populars' ha remarcat que la situació econòmica actual continua sent "difícil" per la qual cosa "continua exigint-nos mesures d'ajustament, que seran difícils però que hem d'adoptar".
José Ramón Bauzá: el nét del "barber Botó"
Tornant a casa després de la manifestació per la llengua, vàrem veure, damunt un contenidor de la plaça del Mercat, un cartellet que algú degué deixar allà per fer més ampla la ressonància del seu crit.
Educació insisteix a llevar el llaç a l’Institut de Marratxí
La Conselleria d'Educació insistí ahir a la direcció de l'IES Marratxí que retiri el llaç quadribarrat de la façana del centre. El gerent de l'Institut d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals comunicà verbalment al director, Jaume March, el malestar de la Conselleria. El director explicà que "la solució legal que hem cercat per trobar una nova ubicació al llaç sembla que no ha agradat". March explicà que, segons l'IBISEC, "si els llaços són dins el centre no molesten tant, el problema és si són a la façana". Però en el cas de l'institut marratxiner optaren per "la solució màgica", tal com ells la qualificaren.
L’informe jurídic sobre els llaços admet que hi ha un buit legal
Un operari de l’IBISEC, dijous enretirant el llaç de l’IES Marratxí. Foto: Arxiu L'informe emès pel Departament de Serveis Jurídics del Govern de les Illes Balears admet en la segona conclusió que hi ha un buit legal en la normativa que regula les "senyeres" col·locades a les façanes dels centres educatius públics. Concretament, el text diu: "No queda clar que el principi d'autonomia dels centres, i les competències que la normativa atribueix al consell escolar i al claustre de professors dels centres emparin, legalment, aquest tipus de reivindicacions amb un rerefons polític". Ara bé, la circular que envià la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats als centres públics i concertats amb relació a la seva autonomia directament apunta que la normativa "no empara, legalment, aquest tipus de reivindicacions (...)".
Per la via d’urgència
El Govern de José Ramón Bauzá vol acabar amb la polèmica per la via ràpida. Foto: Arxiu. El Govern vol acabar amb la polèmica lingüística per la via ràpida i tancar tan aviat com pugui una qüestió que li genera incomoditats internes i que li comença a provocar desgast. Per això, ha accelerat els tràmits per aprovar abans de l'estiu la modificació de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració -passarà de ser un requisit a un mèrit. I tota aquesta acceleració es fa, malgrat que no es preveu fer cap convocatòria de places públiques i, per tant, en un futur immiediat no hi haurà oportunitat d'aplicar el gruix de la reforma que ara es vol aprovar.
Membres de l'IBISEC retiren la senyera de l'IES Marratxí
Finalment, membres de l'IBISEC han retirat la llaçada quatribarrada de l'IES Marratxí, quan, en un primer moment, sobre les 13 hores, el director del centre, Jaume March, ho havia impedit. El cap de l'IES ha rebut avui matí la visita de dos membres de les brigades de l'empresa pública IBISEC de la Conselleria d'Educació que tenien ordre de retirar la senyera de la façana del centre, emblema de la campanya "Enllaçats pel català". Paral·lelament, un grup d'alumnes del centre s'havia concentrat per fer suport a la campanya per la llengua i per mantenir l'emblema a la façana. Els joves han protestat lluïnt pancartes amb missatges al·lusius a l'arraconament del català per part del Govern de José Ramón Bauzá. Un grup de pares i mares d'alumnes de l'IES Marratxí han signat un comunicat que es difon a la pàgina web de l'institut, en el qual donen suport a les 'activitats en defensa de la nostra cultura' que des d'aquest centre s'estan duent a terme des de fa alguns dies.
“La cançó de l’IES Marratxí no és un acte polític”
L'IES Marratxí no farà cap passa enrere per la decisió de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats d'investigar com va néixer la idea de compondre la cancó Enllaçats per la llengua, en defensa del català. El director del centre, Jaume March, fou ahir ben clar en les declaracions a dBalears. "No ha estat un acte polític. Qui entengui que fer una cançó que defensa la nostra llengua i la nostra cultura és un atac polític s'ho ha de fer mirar". March confirmà, això no obstant, que ahir es desplaçà a l'institut una inspectora, tot i que ho féu per un tema diferent. I afegí que la dona els havia dit que "de moment no havia rebut cap instrucció per investigar-nos".
Educació enviarà l’IBISEC a llevar els llaços dels centres
La Conselleria d'Educació que dirigeix Rafel Bosch està decidida a eliminar els llaços quadribarrats que pengen dels instituts de Secundària en defensa de la llengua catalana. I ha donat de termini fins demà divendres perquè els centres educatius retirin aquest símbol. Si no ho fan, la Conselleria enviarà les brigades de l'empresa pública IBISEC perquè els llevin ells. A hores d'ara hi ha 14 centres amb llaços a les façanes. Precisament ahir, l'Associació de directors de Secundària (Adesma) es reuní en assemblea per analitzar les instruccions de la Conselleria sobre l'ús dels edificis públics en relació a la campanya "Enllaçats pel català". Els directors decidiren cercar assessorament jurídic.
El PSM acusa Bauzá de ser “l’enemic número 1 del català”
La política lingüística encén debats al Parlament. Ahir també. PSM-IV-E acusà el president José Ramón Bauzá d'haver-se convertit en "l'enemic número 1 de la llengua catalana". Així el qualificà el diputat Antoni Alorda, qui considerà una "vergonya" les seves polítiques. Alorda, el seu portaveu, Biel Barceló, i la líder del PSIB, Francina Armengol, li demanaren que rectifiqui, escolti el "clam" dels milers de manifestants de diumenge i aturi la "croada" contra el català. Bauzá s'atrinxerà en l'argument que la rebaixa del català era al programa que votaren "lliurement" els ciutadans i reiterà que no rectificarà. "El Govern no ataca el català, sinó que dóna més llibertat als ciutadans perquè puguin triar", afirmà el president, qui acusà l'oposició de "falsejar la realitat amb interessos partidistes" i proclamà un "sí a la llibertat i no a la imposició".
Els directors d’alguns centres mediten dimitir
Els directors d'alguns centres educatius s'estarien plantejant dimitir en bloc després de la circular en contra de la campanya "Enllaçats pel català" que envià Educació, segons alertà ahir FE-CCOO.
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
Tomeu Amengual: “Després de Bonet i jo, en vindran més”
Ja són dues les persones que fan vaga de fam a Mallorca en defensa del català. I ambdós són jubilats. Ahir fou el torn de Tomeu Amengual, qui abans d'iniciar el dejuni va recórrer els carrers de Palma en la multitudinària manifestació per la llengua. Després, partí a casa per fer el darrer sopar: "una peça de fruita", i per agafar les bosses amb tot el que necessitava. Entre els estris, hi duia "una ràdio i un llibre que hauria d'haver llegit abans". La seva següent passa fou entrar a Can Alcover devers les nou de la nit i retrobar-se amb el seu company de Jubilats per Mallorca Jaume Bonet, que fa 26 dies que no ingereix aliments.
El mèrit d’un poble que no es resigna
A les cinc i mitja de l'horabaixa, les andanes del tren de Consell i Santa Maria eren plenes de gent. El ferrocarril, però, passava de llarg, no hi cabia ni una agulla. Era el preludi del que s'esperava una manifestació històrica: 2,1 quilòmetres de recorregut plens de ciutadans dient sí al català. Tot això és el mèrit d'un poble que no es resigna. Trenta anys després d'aquelles primeres manifestacions en pro de l'Estatut, ahir tornaren a sortir al carrer per demostrar que la llengua catalana és molt més que un ‘requisit', tot i que ara el Govern Bauzá el vulgui rebaixar a ‘mèrit'. Milers de veus en contra del setge al català Manifest 'Sí a la nostra llengua'
Crida ciutadana
Part dels signants del manifest en defensa de la llengua es retrataren a Can Alcover. Foto: J.Torres. El món artístic i l'intel·lectual s'uniren ahir a Can Alcover per fer una crida a la ciutadania perquè participi en la manifestació "Sí a la nostra llengua" de demà a les 18 hores. 158 personalitats destacades de les Illes llegiren el manifest Crida ciutadana per la llengua. La vicepresidenta de l'Obra Cultural Balear (OCB), Marisa Cerdó, va donar a conèixer una llista provisional de les persones públiques que donen suport a les campanyes en defensa del català, si bé l'OCBassegurà que les adhesions no estan tancades i esperen rebre més suports en les pròximes hores.
Educació obliga a retirar els llaços pel català
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha enviat una circular a tots els centres educatius públics i concertats en què "requereix als directors i directores" la retirada de "banderes o cartells", perquè es tracta d'una reivindicació amb un "rerefons polític". El document, que està signat per la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, María de las Mercedes Celeste, comença recordant que "la senyera" col·locada en alguns centres educatius "no és cap de les banderes reconegudes com a símbol de les Illes Balears per l'Estatut d'Autonomia ni la bandera nacional". La coalició PSM-IV-ExM penja la senyera en favor del català
L'STEI-i demana una reunió amb Educació per tractar la retirada dels llaços pel català
L'institut de Muro és un dels centres que s'han sumat a aquesta campanya. El sindicat STEI-i ha demanat avui obrir una via de diàleg i una reunió urgent amb les autoritats balears d'Educació per analitzar la situació dels centres que estan obligats a retirar els llaços de la campanya "Enllaçats pel català". El sindicat ha explicat que vol donar resposta als col·legis que no volen aturar la seva campanya a favor del català. "Sabem que hi ha centres que no volen retirar el llaç. La pregunta que ens fan els centres és: què passa si no el llevam?", ha afegit el sindicat, que ha sol·licitat una reunió amb la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste. El STEI-i ha explicat que cerca evitar "que es produeixin situacions tragicòmiques", com la tramesa de la "Policia o la Guàrdia Civil als centres per retirar els llaços".