La Seu embelleix el llegat Gaudí-Jujol
La intervenció ceràmica d'Antoni Gaudí i de Josep Jujol a la capella Reial de la Seu tornarà a lluir un segle després de la seva col·locació. La ponència tècnica de Patrimoni donà ahir el vistiplau al projecte de conservació i de restauració del mur ceràmic. El taller Xicaranda ha estat l'encarregat de realitzar el pla d'actuació, que també gaudeix de l'informe favorable de la UIB. La restauració se centrarà principalment en la neteja dels elements ornamentals i en la consolidació d'altres punts de l'absis de la capella. Entre aquests destaca, a més de la decoració ceràmica d'estil clarament gaudinià, la càtedra episcopal, els relleus de ferro daurat del mur i els policromats, que amb el pas dels anys han agafat brutor.
La trona de l'Evangeli segons Gaudí
La Seu de Mallorca proposa avui un salt en el temps i es trasllada al període comprès entre 1904 i 1971, quan la trona de l'Evangeli estava dotada amb un tornaveu realitzat per un dels genis de l'arquitectura moderna: Antoni Gaudí. "El tornaveu ha estat el company d'infantesa i joventut de molts mallorquins", assegurà el degà de la Seu, Joan Darder. La peça, una rèplica "amb algun retoc" de la maqueta del català, ha estat obra de l'eivissenc Elias Torres i coronarà la trona fins dia 1 d'octubre.
La llum de la Seu, a estudi
La lluminositat de la Seu és objecte d'estudi. D'ençà de la restauració de la rosassa major, la Catedral de Mallorca gaudeix d'una aura diferent que ara es debat entre un equip d'estudiosos en vistes a una futura restauració de la capella de la Trinitat. Així ho confirmà ahir el Capítol de la Seu durant la presentació de les obres que s'han realitzat a la catedral enguany. Hi destaca la restauració de la rosassa, iniciada el 6 de juny de 2008, després que en caiguessin dos vitralls. Les tasques de reforma s'han allargat durant un any, han tret 168 quilos de pols de la rosassa i l'equip d'arquitectes ha recuperat 132 vidres que durant anys havien estat tapats amb morter.
La rosassa major torna a presidir la seu
Si a algú li fa ganes aquests dies fer una visita a la Seu per cercar-hi pau i espiritualitat, mala és l'opció que ha triat. Al tràfec habitual que sempre hi provoquen els turistes hi hem de sumar, des de la setmana passada, la feina de cinc operaris que, minuciosament, van llevant la bastida que durant 16 mesos ha presidit l'altar de la catedral. Un renouer, però, que es veu recompensat per la nova imatge que ofereix la rosassa major i que ara ja ha tornat a quedar ben visible per a tothom, una volta que s'ha retirat part de la ferralla. I és que la restauració feta arran del despreniment de vidres ocorregut el febrer de 2008 (pocs dies després d'un polèmic ATIÀrfoc) ha fet sortir a la llum una nova rosassa que recupera la seva forma original d'abans de la Guerra Civil.
'La catedral de la llum'... Ara sí!
És innegable que un dels elements més significatius de l’Illa és la Seu i, d’aquesta, la seva gran rosassa, molt més lluminosa del que des de fa dècades pensam.
Les obres de la Seu es compliquen
Fa mesos que han començat les obres de la Seu i encara no hi ha ni rastre de les subvencions acordades. Fins ara la Diòcesi n’ha presentat factures per valor de devers 299.000 euros, dels quals els Govern ha d’abonar, i no ho ha fet, prop de 179.400. Doncs si això encara no bastàs, una vegada muntades les bastides per restaurar el gran rosetó de la façana principal, es destapa la sorpresa: els tècnics calculaven que s’haurien de canviar al voltant d’un centenar de vidres de la rosassa, i foren els que es pressupostaren.
Diagnòstic: excel·lent
Una de les preguntes que els visitants es fan en contemplar la Seu és: com pot ser que un edifici tan complex i d'aquestes dimensions s'hagi pogut mantenir en peu durant més de 700 anys? I com d'acurades eren les tècniques i els materials dels arquitectes i constructors del segle XVI perquè la catedral hagi superat des d'inclemències meteorològiques fins a una guerra? Per contestar aquestes preguntes i moltes més han fet falta quatre anys i un grup multidisciplinari d'estudiosos integrat per historiadors, enginyers, arquitectes i experts en materials que ara presenten les conclusions de la seva tasca.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc