La Sala Capitular barroca de la Seu recupera tot el seu caràcter primitiu

Segons explicà, la sala té una forma el·líptica, «un model importat d'Itàlia, on Herrera s'havia format». Aquesta sala es va decidir construir en el segle XVII malgrat que a la Catedral ja n'hi havia una, d'estil gòtic i atribuïda a Guillem Sagrera, ja que «es volia que hi haguessin més recintes annexos a la nau central, pel que es varen comprar unes cases pròximes per construir aquestes dependències», assegurà Llabrés, qui afegí que «des de la seva construcció la sala barroca es va convertir en l'única Sala Capitular, sent la gòtica només de passada».

La sala està construïda amb marès de Llucmajor, molt ben llaurat i esculpit. El més rellevant d'ella és la cúpula, en el centre de la qual hi ha l'escut del Capítol, en el qual es pot veure una Mare de Déu asseguda amb el seu fill en braços. També destaquen les columnes i una capelleta on hi ha la Veracreu, una de les més grans del món. «Alguns estudiosos apunten que en aquesta sala se sent l'horror vacui, ja que tots els seus elements estan plens d'adornaments», digué Llabrés.

El canonge manifestà que «amb aquesta restauració s'ha recuperat el caràcter primitiu». Així, s'han retirat uns àngels de fusta que hi havia adossats a la cúpula i que impedien que es contemplàs en la seva totalitat. També s'han retirat els domassos de vellut que folraven les parets, així com uns tapissos que Gaudí havia retirat de l'altar major. Finalment, s'ha hagut de netejar la pedra, que a més d'estar molt bruta contenia restes de calç. Quant a Francisco de Herrera, s'ha de dir que es pot veure nombrosa obra seva a Mallorca. Fou autor del portal major de Sant Francesc o de la capella de Sant Nicolau, avui anomenada de Santa Rita, de l'església dels Socorrs, que està en restauració. Les obres de restauració han estat dirigides per Eudald Guillaumet.