Cort refà l’urbanisme de la Calatrava per legalitzar l’edifici on Bauzá té un habitatge
El Consell de Gerència d'Urbanisme de Cort va aprovar ahir de manera inicial una reforma del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la Calatrava que legalitza la situació de l'edifici on el president José Ramón Bauzá té un habitatge. L'aprovació és especialment polèmica perquè significa modificar el document de planificació urbanística de tot el barri per fer una excepció en l'edifici on hi ha el pis de Bauzá. L'oposició ho ha criticat perquè considera que és fer urbanisme a la carta, tot i que ahir el tinent de batle d'Urbanisme, Jesús Valls, s'apressà a insistir que el problema urbanístic de la finca no afecta el pis de Bauzá, sinó els dos de sobre. Lamentà que el cas "sembla una qüestió d'Estat" i li llevà importància.
Cort vol aprofitar solars buits de la Calatrava per fer-hi ‘minipàrquings’
L’Ajuntament estudia crear nous aparcaments a la Calatrava a fi de solucionar la falta de places de pàrquing que pateixen els veïns.Concretament, es tractaria d’aprofitar dos petits solars ubicats a la barriada que actualment estan desocupats. Un d’ells és de titularitat municipal, mentre que l’altre depèn de l’Ibavi. Els solars són al carrer Porta de Mar i Bala Roja, respectivament, i podrien albergar entre 5 i 6 places de cotxes cadascun. Tot i que Cort troba bé aquest projecte a la Calatrava, la decisió final dependrà que els tècnics d'Urbanisme hi donin el vistiplau.
Radiografia del passat i present de la Calatrava
Deixadesa patrimonial, boom immobiliari i especulatiu, envelliment de la població, participació ciutadana, conflictes veïnals. Aquests són alguns dels elements que configuren la tesi doctoral de l'antropòleg català Jaume Franquesa sobre la barriada palmesana de la Calatrava i que avui es donen a conèixer sota el títol Sa Calatrava mon amour. Etnografia d'un barri atrapat en la geografia del capital. L'editorial Documenta treu a la llum el treball que Franquesa féu entre el 2002 i el 2006 a Ciutat i que demà es presentarà a Can Alcover (20 hores). Per endinsar-se de ple en la fisonomia física i social de l'emblemàtic indret, Franquesa s'allotjà els anys d'estudi en una casa de la barriada on "vaig conviure com un calatraví més i on vaig plantejar de ple el meu estudi". Així fou com aprofundí en la idiosincràsia d'aquest indret tan actiu durant els anys setanta amb els moviments veïnals i que als noranta es convertí en el punt de mira de les macroinversions urbanístiques. "En un principi, les polítiques de l'Administració es dirigiren cap a un vessant social fins que progressivament es convertí en una política urbanística que es girà contra aquells que hi viuen", aclareix.
La Calatrava, la barriada on no es pot fer mercat ni un cafè
La Calatrava és una revolucionària sui generis. Tant, que el lema de la barriada en els anys 70 era "Llibertat, amnistia i llagosta cada dia!". Però aquells carrers populars, on una majoria de famílies humils convivia amb dues o tres cases benestants (botifarres i bufes, els deien), ja no són els mateixos.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc