L'esquerra abertzale critica que Madrid no s'hagi mogut gens en sis mesos
Després de mig any sense atemptats, l'esquerra abertzale troba a faltar més vocació de negociació en el Govern de Rajoy. El portaveu de l'esquerra abertzale Txelui Moreno ha lamentat que, mentre "una part ha donat els passos" que havia de donar, el Govern central no ha mogut "ni un dit" des de la declaració fa sis mesos per part d'ETA de la cessació definitiva de la seva activitat armada. Segons ha indicat, per part de l'Executiu només hi ha "pals i més pals a les rodes". En una entrevista concedida a Ona Basca, el dirigent abertzale ha assegurat que, quan es compleixen sis mesos des de l'anunci de la banda, "una part ha donat els passos que havia de donar per arribar on calia arribar i l'altra part no ha mogut encara ni un dit". "Encara no hi ha cap moviment per part del Govern espanyol", ha assegurat en relació tant a la matèria penitenciària com a "altres polítiques".
Barrena afirma que ETA espera un diàleg tècnic per a procedir al seu desarmament
El representant de l'esquerra abertzale Pernando Barrena ha afirmat que "ETA i totes les armes que té" estan en espera que algú "truqui a la seva porta" per abordar un diàleg tècnic a fi d'afrontar un procés de desarmament.
Presenten a Barcelona un manifest per “la normalitat democràtica a Euskadi”
Un manifest que ha estat subscrit per intel·lectuals i polítics catalans de divers signe, entre ells l'exvicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, demana que es "restableixi la normalitat democràtica" a Euskadi, la qual cosa inclou "la llibertat de participació política sense exclusions".
El govern espanyol engega avui el procés contra Bildu
El Consell de Ministres d'aquest dimecres, a proposta del ministre de Justícia, Francisco Caamaño, té previst autoritzar l'Advocacia de l'Estat per actuar contra les candidatures de Bildu si com a resultat de tots els informes policials, es considera que aquestes estan contaminades per Batasuna.
ETA veu guanyada la batalla política de la il·legalització
L'organització terrorista ETA ha emès el primer comunicat després de les eleccions del passat 22-M i diu que "Euskal Herria ha guanyat la batalla política i ideològica de la il·legalització". També torna a fer una crida al "diàleg" i la "negociació" després de denunciar l'"estratègia repressiva i de bloqueig" imposada per Espanya i França, segons informa l'edició digital de Gara. En el comunicat, que avui publica íntegrament el diari basc, ETA reafirma l'alto el foc general, permanent i verificable decretat el mes de gener, tot i que no fa referència a un abandonament definitiu de les armes, segons la informació facilitada ahir. Quant a les eleccions municipals i forals en les quals Bildu ha assolit més de 300.000 vots, l'organització terrorista es mostra "plenament convençuda" que s'ha obert una oportunitat i està disposada a "aprofundir en el camí emprès". En aquest sentit, aposta per "treballar a favor de la solució i obrir, entre tots, espais per al diàleg i la negociació". El comunicat, el cinquè des de l'anunci de l'alto el foc, podria ser extens perquè la banda analitza esdeveniments dels darrers anys, i en especial el debat intern de l'esquerra abertzale i l'aposta per les vies polítiques, segons Gara.
Bildu recolza la demanda d'ETA de negociar i manté el compromís per l'autodeterminació
La coalició abertzale Bildu ha emès aquest dimecres un comunicat en el qual analitza l'últim pronunciament d'ETA recolzant la seva demanda de diàleg i negociació i manifesta el seu compromís per continuar treballant per la "consecució" de l'autodeterminació i la independència.
El lehendakari proposa “acostar” els presos d'ETA
El lehendakari, Patxi López, plantejà ahir la necessitat d'una "orientació consensuada" de la política penitenciària que prevegi, entre altres qüestions, "l'acostament progressiu" dels presos d'ETA, "sempre que" se n'afavoreixi la reinserció. A més, demanà als reclusos que trenquin amb ETA, "recuperin la seva pròpia veu i facin noves passes per accelerar el final definitiu del terrorisme a Euskadi", i a ETA que es dissolgui "sense contrapartida ni condició". López va incloure ambdues propostes en la darrera part del discurs del debat de política general del Parlament basc, titulada Un compromís amb la llibertat i la convivència democràtica. En aquest apartat, i en un context marcat per l'adhesió del col·lectiu de presos d'ETA a l'Acord de Gernika, López va voler referir-se a aquest assumpte. "Fins i tot els presos i les seves famílies, als quals ETA sempre ha imposat, mitjançant el terror, un silenci clamorós, han obert una nova esquerda aquests dies i s'han sumat al denominat Acord de Gernika", destacà.
L’esquerra abertzale també demana que cessi la violència d’ETA
L'esquerra abertzale se sumà ahir a la petició de "cessament definitiu" de la violència d'ETA expressada en la conferència internacional de Sant Sebastià. L'endemà de la trobada del palau d'Aiete, abundaren les anàlisis de tots els partits polítics, encara que la més esperada era la compareixença de l'esquerra abertzale, que va fer seves "totes i cadascuna" de les cinc recomanacions dels intermediaris internacionals.
Interior estudia els estatuts de Sortu
Els promotors de Sortu, que ahir van sol·licitar-ne la inscripció en el registre de partits del Ministeri de l'Interior, varen reclamar a Madrid el dret de la nova formació de l'esquerra abertzale a ser legal, però van eludir de demanar el final d'ETA o condemnar els atemptats comesos per l'organització. "Som un partit que compleix amb els requisits democràtics, amb dret a ser legal", va dir el catedràtic de periodisme de la Universitat del País Basc Iñaki Zabaleta, minuts després de presentar a Interior la documentació necessària per a la inscripció. Després de ser interpel·lat Zabaleta per la falta de "credibilitat" de les seves afirmacions, va reconèixer que la credibilitat de Sortu es "guanya" i va demanar una "oportunitat" per demostrar-ho.
Nou partit de l'esquerra abertzale
L'esquerra abertzale anuncià ahir a Pamplona el registrament en les pròximes dates dels estatuts d'un nou projecte polític "de conformitat amb els requisits" establerts en la Llei de partits. L'anunci fou fet durant un acte en el qual el dirigent de l'antiga Batasuna, Rufi Etxeberria, i la batlessa d'Hernani, Marian Beitialarrangoitia, llegiren una declaració en què s'afirma que aquesta nova formació "haurà de rebutjar l'ús de la violència o l'amenaça de la seva utilització per a l'assoliment d'objectius polítics".
El puzle abertzale
Les dues darreres setmanes han batut el rècord d’il·legalitzacions. A hores d’ara, ANB, EHAK i Askatasuna (antiga Gestores pro Amnistia) ja no són legals a l’Estat espanyol. França no ha quedat enrere, començava amb Batasuna la via de la il·legalització de facto.
La Policia francesa deté sis persones vinculades a l'esquerra abertzale
La Policia francesa ha detingut aquesta matinada a diferents localitats del País Basc francès a sis persones vinculades presumptivament amb l'esquerra abertzale, segons ha informat Askatasuna.
L'esquerra abertzale surt al carrer
L'esquerra abertzale sortirà al carrer per protestar contra les detencions efectuades per l'Audiència Nacional. El sindicat LAB acordà convocar per a avui dijous concentracions davant les seus de la central sindical a les tres capitals d'Euskadi i a Pamplona, a més d'altres mobilitzacions als centres de treball i als municipis per a demà. Aquesta és la reacció de la central davant els arrests, duits a terme dimarts, dels representants de l'esquerra abertzale, entre els quals es troben Arnaldo Otegi i Rafa Díez Usabiaga. A més a més, no descarta mobilitzacions "conjuntes de més entitat" que reflecteixin "la demanda real" d'"un procés" que permeti obrir definirtivament un cicle polític basat en el respecte i el reconeixement d'aquest poble. La secretària general de LAB, Ainhoa Etxaide, comparegué a Sant Sebastià, acompanyada de membres del comitè, per denunciar que les detencions practicades a la seu del sindicat a la capital guipuscoana suposen un "nou salt repressiu" de l'Estat espanyol que, amb la seva "estratègia de negació d'Euskal Herria", l'únic que pretén és "perpetuar la situació actual que viu Euskadi".
Deu detinguts, tres d'ells missers, per servir ETA
La Guàrdia Civil van detenir ahir a Biscaia i a Guipúscoa deu persones, tres d'elles advocats de presos d'ETA, per servir de correus amb l'organització terrorista i gestionar la fugida d'etarres, segons informaren fonts de la lluita antiterrorista. L'operació fou ordenada pel jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, que imputa als detinguts els delictes d'integració en organització terrorista i col·laboració amb ETA. Segons la mateixa informació, els detinguts formaven part d'una secció de l'aparell d'ETA que s'encarregava dels presos, el col·lectiu anomenat H-Alboka, l'acrònim de "Hormak Apurtuz Laster Borrokalariak Kalera" ("Amb els murs demolits, aviat els lluitadors al carrer"). La trama es desenvolupà arran de la documentació intervinguda a Francisco Javier López Peña, Thierry, responsable de l'aparell polític d'ETA, detingut el maig del 2008 a Bordeus. Després de l'examen d'aquests papers es va detenir un altre representant de presos, Joseba Agudo, dia 29 d'octubre, també acusat d'actuar de correu.Els investigadors van arribar a la conclusió que un dels noms en clau apareguts a la documentació confiscada a Thierry era utilitzat per Joseba Agudo. Es tracta d'una clau per ocultar-ne la identitat, coneguda pel responsable de l'aparell polític de la banda i utilitzada per identificar les comunicacions i missatges enviats entre Agudo i la direcció d'ETA.
Currin: «L'alto el foc és incondicional i unilateral»
L'advocat sud-africà Brian Currin, que actua com a assessor de dirigents de l'esquerra abertzale, ha destacat que l'alto el foc anunciat per ETA és una decisió «incondicional i unilateral» que, segons ell, «és una resposta i una conseqüència del lideratge polític de l'Esquerra Abertzale (IA) i de la voluntat expressada pel poble basc».
L'Esquerra abertzale treballa per ser legal
El representant de l'esquerra abertzale Txelui Moreno ha assegurat que treballen per ser «legals» en la creació d'un nou partit amb un nou nom i amb la finalitat de «presentar nous estatuts a Madrid», tot i que no tenen data. A més, ha assegurat que els seus companys d'ideologia estaran a les eleccions «i amb molt bons resultats». En una entrevista concedida a Onda Vasca, recollida per Europa Press, Moreno ha precisat que «els problemes» d'un eventual procés no provenen del seu món, i creu que ETA farà públic un nou comunicat «al camí» que li han sol·licitat els agents polítics, socials i sindicals.
L'esquerra abertzale toca a la porta de la legalitat
Hauríem de poder estar segurs que una qüestió tan transcendental com és la reincorporació de l'esquerra abertzale a la política institucional no es veurà supeditada a conveniències electorals del moment. Però no hi podem estar.
Finalitza l'escorcoll del pis de Goikoetxea després de gairebé vuit hores
El registre del pis de Bilbao en el qual va ser detingut el presumpte responsable del comando Biscaia d'ETA, Arkaitz Goikoetxea, i dues dones ha finalitzat a les 11:50 hores, gairebé vuit hores després de les detencions.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc