L’esquerra abertzale també demana que cessi la violència d’ETA

L'esquerra abertzale se sumà ahir a la petició de "cessament definitiu" de la violència d'ETA expressada en la conferència internacional de Sant Sebastià. L'endemà de la trobada del palau d'Aiete, abundaren les anàlisis de tots els partits polítics, encara que la més esperada era la compareixença de l'esquerra abertzale, que va fer seves "totes i cadascuna" de les cinc recomanacions dels intermediaris internacionals. L'històric dirigent de l'antiga Batasuna Rufi Etxeberria indicà que l'esquerra abertzale assumeix i secunda la petició a ETA perquè faci públic un comunicat en el qual anunciï la "fi definitiva" de la seva activitat violenta, mentre que expressà la seva confiança que l'organització terrorista respondrà "positivament" al requeriment dels mitjancers.

Es tracta de la primera vegada que l'esquerra abertzale insta ETA a abandonar per sempre les seves accions terroristes, encara que Etxeberria no formulàs l'exigència expressament, sinó només a través de la seva adhesió a tots els punts de les conclusions de la conferència. Mentrestant, el PSE/EE, participant en l'encontre, explicà ahir que únicament pot "fer seu" el primer punt de la resolució, el que demana a ETA el "cessament definitiu", mentre que lamentà que a l'esquerra abertzale li hagi costat 34 anys assumir aquesta premissa.

Fins a tres ministres del Govern -el seu portaveu, José Blanco; el d'Interior, Antonio Camacho, i el de Presidència, Ramón Jauregui- es referiren ahir a la conferència, i tots coincidiren que "el fet rellevant" és que ETA abandoni definitivament la violència. José Blanco afirmà que el Govern no emetria una opinió oficial sobre la reunió de Sant Sebastià i es limità a assegurar que allò "realment rellevant" és que ETA "abandoni les armes de manera definitiva i sense més ni més". També Ramón Jáuregui posà l'èmfasi en aquesta primera conclusió de la conferència, sense deixar de reivindicar "la victòria de la societat espanyola de la democràcia" sobre el terrorisme, i després d'assenyalar que l'Executiu no se sent interpel·lat pel document fet públic a Aiete.

Així mateix, el candidat dels socialistes a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurà que no va donar el "vistiplau" a la presència en la conferència d'una delegació oficial del PSE/EE, mentre que refusà comentar les seves conclusions. El seu oponent, el president del PP i també aspirant a presidir l'Estat, Mariano Rajoy, evità igualment analitzar les recomanacions dels intermediaris i es limità a afirmar a Abadiño (Biscaia) que "allò important" és que existeixi "un comunicat d'ETA dient que abandona de manera definitiva i incondicional la seva activitat criminal".

Més contundent es va mostrar el vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ja que va assegurar que el PSE/EE es "va equivocar greument" en acudir a l'encontre, un "gran acte electoral de Batasuna" que va tractar de donar una "sortida noble" a ETA. D'altra banda, el Govern basc assegurà que "no se sent concernit" per les crides de la declaració de Donostia i es reafirmà que no es planteja "fer cap moviment" fins que ETA anunciï l'abandonament definitiu de la seva activitat terrorista.