El govern espanyol engega avui el procés contra Bildu

Segons han informat a Europa Press fonts de l'Executiu, l'acord perquè l'Advocacia de l'Estat pugui impugnar les llistes en nom del Govern, ha d'adoptar-se al Consell de Ministres d'aquest dimecres ja que, pels terminis que s'estableixen en la llei, si no es fes abans de la setmana santa no donaria temps que es demanés en termini la impugnació de les llistes davant del Tribunal Suprem, ja que el següent consell de ministres no tindrà lloc fins al 29 d'abril.

Les candidatures presentades per Bildu seran publicades aquest dimecres al 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) i el dia 26 d'abril es farà la publicació de les llistes definitives, una vegada s'hagin solucionat possibles irregularitats administratives. L'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia General tindran aleshores dos dies de termini, 27 i 28, per demanar-ne la impugnació davant de la Sala del 61 del Tribunal Suprem.

L'esmentat acord del Consell de Ministres es prendrà tot i que l'Executiu encara no compti amb tots els informes de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, ja que els relatius a l'anàlisi estricta de les llistes electorals encara no s'ha presentat.

Batasuna a la gènesi

Tot i això, l'Executiu ja disposa d'alguns informes en què es tracta de demostrar que Batasuna està darrere de la coalició Bildu i que és el tercer partit que la conforma. Segons publica avui el diari 'El Mundo', el Govern ja té un document titulat Herri Akordioa (acord del poble) en què s'estableix que les llistes es van formar en funció del resultat electoral de cada formació en anys anteriors.

Les fonts consultades per Europa Press han explicat que els informes parteixen d'aquest document per demostrar que darrere de les candidatures de la coalició hi ha l'esquerra abertzale. De fet, segons han explicat, en les múltiples reunions que han mantingut els integrants de la coalició per pactar les llistes hi ha participat gent de Batasuna, tot i que no hagin estat directament els primers nivells.

L'esquema seguit en l'elaboració d'aquestes és, bàsicament el mateix, es tracta d'incloure com a presumptes «independents» persones «netes» -és a dir, que no tinguin delictes relacionats amb el terrorisme i que tampoc hagin format part de candidatures de l'esquerra abertzale amb anterioritat-, però que siguin fàcilment identificables pels seus votants.

Candidats propers a l'entorn abertzale

Per aquest motiu, s'han inclòs candidats que provenen del moviment associatiu de l'entorn abertzale, del sindicat LAB o de l'AEK (la coordinadora d'euskaldunització d'adults). Però també hi ha familiars de fugits d'ETA o nombrosos germans de presos de la banda terrorista.

És el cas de la germana dels trigèmins navarresos detinguts diverses vegades en operacions relacionades contra ETA, María Ester Compains Silva, que va a la llista del poble navarrès de Villava. Es dóna la circumstància que el pare dels quatre va ser un dels promotors de Sortu.

També succeeix el mateix amb la número dos al Parlament navarrès, la professora d'euskera Bakartxo Ruiz Jaso, que és germanana de Zigor Ruiz Jaso, detingut el 2007 per integrar un comando que va ser desarticulat a Sheffield (Regne Unit).

En la candidatura de Berriozar apareix com a número tres Roberto Prat Urzainqui, germà d'Ernesto Prat, fugit per la seva presumpta pertinença a ETA. I a la llista a l'ajuntament de Pamplona s'hi ha inclòs Patricia Perales Hurtado, la que ha estat companya de Javier Pérez Aldunate, qui va ingressar a la presó el febrer del 2005 acusat, entre d'altres delictes, d'haver planejat un atemptat contra el rei a Palma de Mallorca el 2004.

La llista a les Juntes Generals de Guipúscoa està encapçalada per Martín Garitano, periodista que va treballar als diaris pròxims a l'esquerra abertzale. Va ser redactor en cap del diari 'Egin', tancat pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón i sotsdirector de 'Gara'.

A Àlaba, les llistes segueixen un patró semblant. Per exemple, en la candidatura a l'ajuntament de Vitòria, el número tres, Gorka Ortiz de Guinea, és el germà d'Asier Ortiz de Guinea, a la presó des del 2009 per la seva presumpta integració en ETA.

A la llista a l'ajuntament de Bilbao, Bildu també ha presentat uns candidats que són fàcilment identificables pels votants de l'esquerra abertzale. Es el cas de l'advocat Txema Azkuénaga, que ja va ser representant legal d'Herritarren Zerrenda -candidatura anul·lada pel TS i el TC- i pertany a una plataforma considerada per l'Audiència Nacional com a continuïtat de Batasuna. El segueix a la llista Aitziber Ibaibarriaga Etxebarrieta, neboda de Txabi Etxebarrieta, el primer membre d'ETA a cometre un assassinat i també el primer a morir en un enfrontament amb la Guàrdia Civil.