El puzle abertzale

Les dues darreres setmanes han batut el rècord d’il·legalitzacions. A hores d’ara, ANB, EHAK i Askatasuna (antiga Gestores pro Amnistia) ja no són legals a l’Estat espanyol. França no ha quedat enrere, començava amb Batasuna la via de la il·legalització de facto.

Si a l’esquerra abertzale li reconeixen alguna virtut, tanmateix, és la seva capacitat de regenerar-se. Quan el Parlament Espanyol aprovava la Llei de Partits, dia 27 de juny de 2002, Arnaldo Otegi vaticinà que l’esquerra abertzale seria a totes les eleccions democràtiques "per damunt de les il·legalitzacions". I així ha estat, tot i que amb diferents graus d’èxit.

Herri Batasuna fou fundada a Altsasu l’any 1978, com la fusió d’ANB, HASI, Laia i ESB. Un any després presenta candidatures al Congrés, ja que va treure tres diputats amb 170.000 vots. Successivament, augmentarà els vots fins als 230.00 (1986). En paral·lel, es presenta al Parlament Basc (amb un suport d’entre el 14 i 18% del vots), mentre que a Nafarroa manté entre un 9 i 14%.

Al 1997, però, la Mesa Nacional d’Herri Batasuna és empresonada per difondre un vídeo amb l’Alternativa Democràtica d’ETA. Aleshores, creen la marca electoral Euskal Herritarrok i Arnaldo Otegi n’esdevé portaveu, juntament amb Pernardo Barrena i Joseba Permach.

Arriben nous temps, la treva d’ETA, el procés de pau de Lizarra i la construcció nacional per part de les forces nacionalistes. Els resultats són immillorables. Al 1998, EH guanya 14 escons al Parlament Basc i se situa com a tercera força parlamentària. A les municipals de 1999, a més a més, assoleix el màxim històric dels 223.000 vots. A ciutats com Iruñea són una segona força, per davant dels socialistes, i assoleixen desenes de batlies del conjunt del país.

El final de la treva d’ETA castiga l’esquerra abertzale, ja transformada en Batasuna. A les autonòmiques basques de 2001, l’independentisme basc es desploma fins a la meitat d’escons (7), en perdre més de 80.000 vots. Un any després s’aprova la llei de partits, i el 26 d’agost de 2002 són il·legalitzades les tres marques empleades fins aleshores.

Arriba el vot nul

Les eleccions municipals d’aquell mateix any són la primera prova de foc per a l’esquerra abertzale. Presenten més de 240 candidatures d’AuB, poble per poble, i totes foren il·legalitzades. Efectivament, estaven plenes de noms històrics de l’esquerra abertzale, una situació que donarà nom a llistes blanques i a llistes contaminades. I també comença la dinàmica el vot nul, que serà atribuït a l’esquerra abertzale de llavors ençà.

L’any 2004 arriben les eleccions europees. Neix Herritarren Zerrenda (la llista dels ciutadans), que tot i ser prohibida, assolirà 110.00 vots entre Euskadi i Nafarroa. I al 2005, una altra vegada autonòmiques basques. Aukera Guztiak, en un primer moment, es presenta com una coalició de ciutadans anònims que tan sols volen representativitat "per gent d’esquerres i abertzales". No hi ha cares conegudes ni tampoc vinculades orgànicament a Batasuna. Tanmateix, són il·legals.

El darrer dia per inscriure candidatures es va informar que un partit marginal, EHAK, concorrerà en nom de l’independentisme. Els triomfalistes parlen que AG era un esquer i que s’ha colat. Els 150.000 vots deixen l’esquerra abertzale al Parlament Basc, i més enfortida que abans de la il·legalització.

Amb el segon procés de pau, l’esquerra abertzale amaga de crear un nou partit, Abertzale Sozialisten Batasuna (Unió dels patriotes socialistes), que serà il·legalitzat abans de poder estrenar-se a les municipals de 2007. ANB surt com a hereu de Herri Batasuna, tot i que la justícia n’anul·là la meitat de les candidatures. Tanmateix, tornen a rebre 180.000 vots en el conjunt d’Euskal Herria.