La consellera d'Afers Socials Promoció i Immigració, Fina Santiago. | CAIB.

TW
0

Tot i els vuit anys que fa que es du a terme la campanya d'empadronaments, adreçada principalment a la població extracomunitària, la polèmica iniciativa de l'Ajuntament de Vic (Osona) per limitar-ne el nombre ha posat d'actualitat aquesta gestió tan important per als nouvinguts que desitgin escolaritzar els fills, tenir accés als serveis socials i a la sanitat pública. La campanya "Per accedir als teus drets, empadrona't" s'adreça, segons la consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, "a tots els ciutadans en general, però específicament als que no procedeixen de la Unió Europea i que tal vegada tinguin més desconeixement dels deures d'un habitant davant l'Administració i també dels seus drets". Per poder arribar a aquest col·lectiu, enguany s'han editat 40.000 tríptics i 2.000 cartells que es distribuiran de manera progressiva per locutoris, associacions i serveis socials.

Segons Santiago, "que la població nouvinguda s'empadroni, a part de ser bo per a ells, ens serveix per poder planificar en base a la població que tenim". La consellera, preguntada arran de la polèmica de l'Ajuntament de Vic, precisà que, "si es limita, es vulnera el dret i el deure d'aquesta gent reconegut per l'article 15 de la Llei de bases del règim local, que estableix que el ciutadà té l'obligació d'empadronar-se i que se li ha de facilitar". Santiago instà que en tot moment es faci el que marca la normativa en aquesta matèria.

Una manera de ser ciutadà

Respecte del nombre d'immigrants que a les Illes poden estar en situació irregular, la consellera ha explicat que "entre 10.000 i 12.000 persones poden estar empadronades però no regularitzades. A més, se n'hi han d'afegir unes 3.000 o 4.000 més que no estarien ni empadronades ni regularitzades".

Tots aquells que desitgin inscriure's al municipi on resideixen han de portar el NIE, el passaport o el permís de residència o treball, a més d'un d'aquests quatre documents: l'escriptura de la propietat, el contracte de lloguer, el contracte del subministrament del gas o de l'electriciat o del telèfon, o una declaració jurada del propietari del pis on resideixen conforme que ells també hi viuen. L'empadronament té una vigència de només dos anys per als qui no són de la Unió Europea i cal renovar-lo.