Demanen homogeneïtzar els criteris d’empadronament dels ajuntaments de Mallorca

En aquest sentit, el portaveu de la formació a la institució, Jaume Alzamora, ha remarcat que tot i existir una normativa estatal que estableix l’obligatorietat d’empadronar totes les persones que viuen en un municipi, «aquest dret i deure no es fa efectiu a molts de pobles, que dificulten directament o indirectament l’empadronament a qui el sol·licita, imposant tràmits burocràtics innecessaris». En aquest sentit, ha afegit que «negar o, en els millors dels casos, posar entrebancs al dret i l’obligació a l’empadronament significa abocar a l’exclusió persones i famílies que pateixen situacions de vulnerabilitat».

La iniciativa, segons ha explicat la consellera Rosa Cursach també insta el Govern espanyol a modificar la resolució de la Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, sobre instruccions tècniques als ajuntaments sobre gestió del padró municipal, amb l’objectiu de simplificar la norma per als ajuntaments. Així, Cursach insisteix en el fet que «sense padró no hi ha metge, ni escoles, ni ajuts, ni arrelament i precisament és per això que l’hem de garantir sense diferències i amb objectivitat».

Cursach afegeix que l’empadronament, a més, és una obligació: «No empadronar suposa una flagrant vulneració del marc legal. No fer-ho, i sobretot no fer-ho amb l’excusa de la situació administrativa o de l’origen o l’ètnia de qui ho sol·licita és mantenir estructures socials racistes i injustes, és violència institucional».

La proposta de Més per Mallorca també demana al Consell elaborar un pla per a informar, sensibilitzar i formar el personal de l’Administració pública en matèria d’empadronament i elaborar materials de suport impresos per a informació sobre el padró adreçat als ciutadans que ho necessitin en diferents llengües.