Aguiló compareix pel dèficit sense aportar ni una dada
L'oposició aconseguí ahir que el Govern pogués justificar un ple extraordinari prescindible. Un ple que costarà un mínim de 3.000 euros i que el Parlament convocà a petició de l'Executiu, que volia rectificar un decret llei sobre els taxis pirata d'Eivissa, que aprovà ell mateix a l'estiu. L'esquerra aprofità per demanar una interpel·lació al vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, sobre l'incompliment de l'objectiu del dèficit. I el Govern, a la vista del que passà ahir, només hi accedí perquè el ple tingués justificació, ja que Aguiló no aportà ni una sola dada sobre el dèficit i es limità a culpar de la situació l'oposició.
Nou avís turístic
Els representants dels sectors empresarials turítics, a excepció dels hotelers, reunits ahir a la Cambra de Comerç, llançaren ahir una nova advertència al Govern Bauzá que la recuperació de l'economia no avança. Veuen enquistada la lluita contra l'estacionalitat i estan preocupats per l'increment de les càrregues impositives.
Un 59% d’empresaris illencs veu l’inici de 2013 amb pessimisme
Més de la meitat dels empresaris de les Balears són pessimistes amb vista al primer trimestre d'enguany. Així ho posa de manifest l'Índex de Confiança Empresarial (ICE) que va difondre ahir l'INE i que, per primera vegada, recull dades segregades per comunitats, un fet que la CAEB valorà de manera positiva.
El pressupost de Balears és un dels pitjors de l’Estat en despesa social
El president Bauzá i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en una imatge d’arxiu. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha començat aquest 2013 amb un dels pressuposts més baixos de l'Estat, sobretot pel que fa a la despesa en els serveis públics essencials, els de caràcter social. Tot i ser una de les poques comunitats que més aporten al sistema de finançament autonòmic, les Illes són la tercera autonomia que disposarà enguany de menys doblers en proporció a la seva població. Això farà que tingui el tercer pitjor pressupost de despesa en matèria sanitària i en afers socials i el segon pitjor en política educativa. El pressupost de Balears per a 2013 és de 3.690 milions d'euros per una població d'1,1 milions d'habitants i, per tant, la despesa serà de 3.297 euros per càpita. Segons una comparativa del Ministeri d'Hisenda, només Múrcia i el País Valencià gastaran menys (3.280 i 2.723 euros per cap, respectivament).
El Govern admet que pot incomplir el límit de dèficit per a 2012
El director general de Pressuposts, Antoni Costa, i el vicepresident econòmic, Aguiló, en imatge d’arxiu. Foto: J. Morey. El Govern reconegué ahir per primer pic que podria incomplir el límit de dèficit fixat per al 2012, de l'1,5% del PIB autonòmic. Així ho apuntà el director general de Pressuposts, Antoni Costa, després que s'hagués fet pública l'advertència del Ministeri d'Hisenda perquè, malgrat que en el tercer trimestre el dèficit era del 0,6%, l'Executiu s'estava desviant en el compliment del pla d'ajust, sobretot pel que fa als ingressos. "Estam pròxims al compliment, però hi pot haver una desviació", que "seria petita", confessà Costa en declaracions a dBalears.
UGT assegura que acaba un any "per oblidar"
Un dels líders visibles dels sindicats a Balears, Lorenzo Bravo, ha dit aquest divendres que en aquest 2012 que comença a esgotar-se, el PP, «com a braç executor de la Troica», ha propinat un «atac increïble» a l'Estat del Benestar i la democràcia. Segons el seu parer, això s'ha produït mentre la població ha posat per davant la por a la indignació, la qual cosa ha lamentat.
Bauzá i l’hivern més negre
Les Balears es preparen per viure l'hivern més negre que es recorda en molt de temps. No hi ha signes de recuperació mentre l'Executiu autonòmic apuja els imposts de pertot. Les pròximes festes de Nadal tampoc no seran alegres. La supressió de la paga extra a funcionaris i empleats públics refredarà el consum, la qual cosa repercutirà en el conjunt de la societat.
La improvisació del Govern de Bauzá indigna els empresaris
Els empresaris estan indignats amb el Govern de José Ramón Bauzá per molts i diversos motius. El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, acapara les crítiques dels empresaris de les Illes Balears, que l'acusen d'una constant improvisació i d'una falta de rigor extrema. Consideren, fins i tot, que pot frenar la reactivació econòmica. El detonant que ha fet esclatar la revolta empresarial -de moment, soterrada, però virulenta- són els tres nous impostos que impulsa el Govern amb l'elaboració dels pressuposts del 2013. Es tracta, com se sap, dels tributs sobre els envasos, els cotxes de lloguer i els grans establiments comercials. El col·lectiu, davant de la creació de nous tributs, no va tardar a mostrar-hi el seu desacord. Sempre ha defensat, i abans també ho feia el Partit Popular, que per incentivar l'economia el millor era abaixar-los.
Aguiló: “Nosaltres mai no hem pensat que Madrid ens robi”
Josep Ignasi Aguiló (1962) és llicenciat i doctorat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Fou vicerector de Planificació Econòmica de la UIB. Abans d'entrar al Govern, la seva experiència en la gestió es limità a la direcció de l'Escola d'Empresarials.Madrid ens roba?Nosaltres mai no hem pensat que Madrid ens roba... Sí que pensam que hem de trobar un sistema de finançament que sigui més adequat, millor per a les Illes Balears, que ens ofereixi els recursos que pensam que ens pertoquen...
Guillem López Casasnovas és Honoris Causa per la Universitat de Buenos Aires
El catedràtic ciutadellenc Guillem López Casasnovas fou investit el dilluns passat Doctor Honoris causa per la Universitat ISalud de Buenos Aires, una distinció que reconeix la seva dedicació docent en la gestió pública dels programes de salut. L'economista menorquí es va llicenciar en Dret i Economia per la Universitat de Barcelona i es va doctorar en Economia Pública en la Universitat de Nova York. Des de juny de 1992, és catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona i, actualment, exerceix també com a president de l'Associació Mundial d'Economia de la Salut (IHEA).
Els ‘homes de negre’ vigilaran les Balears
El Govern s’obliga a mostrar tots els seus comptes i a informar de qualsevol desviació. Foto: Arxiu. Allò que Bauzá deia que no passaria gràcies a les seves mesures d'estalvi, tanmateix, ha acabat passant: la Comunitat balear demana a l'Estat un "rescat" de 355 milions d'euros per fer front als deutes. La concessió del crèdit inclou una sèrie d'obligacions que el Govern pretenia evitar. La més transcendent de totes és que els funcionaris del Ministeri d'Hisenda fiscalitzaran els comptes autonòmics i podran exigir el compliment del deute. La supervisió dels ‘homes de negre', com es denominen els tecnòcrates que fan quadrar els nombres, s'orienta a exigir els objectius pactats de dèficit. Les comunitats autònomes es varen comprometre a no sobrepassar l'1,5 del PIB autonòmic.
Gual reclama una millora del sistema de finançament
El president de la Cambra de Comerç de Mallorca, Joan Gual de Torrella, instà anit els governants a posar-se les piles per poder parlar del futur amb optimisme i els reclamà una millora del sistema de finançament per a Balears. "Els 30 anys de sistema autonòmic no poden mostrar-nos una foto fixa, aliena a la realitat canviant: baixam en el rànquing de renda i continuam amb el desequilibri fiscal. Si en aquests moments el dèficit fiscal estigués actualitzat, els problemes del vicepresident estarien molt alleujats", digué en el decurs del seu discurs de l'acte de lliurament de premis de l'entitat.
Aguiló vincula el Centre de Recerca i el CES a l’esquerra
El vicepresident econòmic del Govern, Pep Ignasi Aguiló (PP), rebutjà ahir l'anàlisi del Centre de Recerca Econòmica (CRE, dependent de Sa Nostra i la UIB) i la tesi que la setmana passada havia fet el Consell Econòmic i Social (CES, organisme consultiu del mateix Govern) i afirmà que ambdues institucions "estaven en la línia de governs anteriors", com el Pacte d'esquerres, i "els resultats els tenim", sentencià amb referència a la crisi. Les paraules d'Aguiló arribaven després que el CRE hagués advertit el dia abans que l'economia balear està en "alerta vermella", hagués qüestionat l'eficàcia de la política econòmica de l'Executiu perquè "no dóna resultats" i hagués lamentat que no s'estava aprofitant la crisi per afavorir un canvi de model productiu.
Guindos diu que si no es creix serà “impossible” mantenir les prestacions socials
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha advertit a la sessió de control a l'Executiu central al Congrés dels Diputats, que si en els pròxims trimestres no s'aconsegueix modificar la situació econòmica dels últims cinc anys "serà impossible que es continuïn mantenint les prestacions socials". El ministre ha recordat, a més, que és la falta de creixement econòmic i d'ocupació el que "posa en risc" l'Estat del Benestar, i no les mesures del Govern. D'altra banda, Luis de Guindos ha avançat que el Govern central presentarà en els "pròxims dies" un paquet de mesures per impulsar el finançament de les pimes, una cosa "fonamental" per al seu equip, segons ha dit.
La creació de noves empreses creix un 12% a Balears
Durant els vuit primers mesos de l'any s'han constituït 1.787 noves empreses a Balears, la qual cosa suposa un creixement del 12% respecte al mateix període de 2011, per sobre del 3% estatals. Segons un estudi sobre demografia empresarial publicat per Informa D&B, el capital per crear aquestes empreses en la comunitat balear ha descendit un 59%, fins a quedar en 49 milions d'euros, mentre que les xifres d'inversió nacional cauen un 63%. Madrid continua essent la comunitat on més capital s'inverteix, 3.246 milions d'euros en l'acumulat, el 55% del totalen el conjunt de l'Estat, malgrat patir una caiguda del 76% respecte a l'any anterior.
L’èxit turístic de l’estiu no tapona la sagnia d’aturats
L’aspecte positiu és que l’atur davalla 564 treballadors a l’agost respecte de juliol (-0,75%), el primer pic en els darrers 14 anys. Foto: Arxiu. Ja ha passat la major part de l'estiu i les dades de l'atur continuen creixent. El mes d'agost, de fet, s'ha tancat amb 74.960 aturats, 3.595 treballadors més sense feina que el mateix període de l'any passat. Es tracta d'un increment del 5%. Així ho revelà ahir Joana Aina Perelló, directora general d'Economia i Estadístiques del Govern balear, en presentar l'informe de conjuntura laboral de les Illes del mes d'agost. Aquest increment del nombre de desocupats respecte de l'estiu passat, a més a més, es produeix just en una temporada turística que ha estat molt bona per als hotelers, la restauració i el comerç de les Illes. I vet aquí la paradoxa: malgrat que han arribat més turistes que l'any passat, no s'ha traduït en més llocs de feina; ans al contrari, s'han destruït 3.595 llocs de treball en comparació amb l'estiu passat.
Resposta del Govern balear
La pujada de l'IVA, inclòs el turístic, fa entrar la comunitat balear en un nou estadi en què els marges de les empreses són cada cop més petits i en què la capacitat de consum dels ciutadans cau de manera vertiginosa. Ja és ben hora que el Govern balear doni resposta a la situació aportant mesures imaginatives per tal d'intentar reactivar l'economia.
El nombre de concursos empresarials descendeix un 14% a Balears
Balears és l'única Comunitat Autònoma de l'Estat en la qual ha descendit el nombre de concursos empresarials, amb un 14% entre gener i juliol, en relació amb el mateix període del passat any, mentre que a nivell estatal, es van incrementar un 33%, segons l'Estudi sobre Evolució Mensual de Concursos publicat per Informa D&B. Així mateix, només el mes de juliol, l'Arxipèlag va ser la regió on més es va reduir la xifra de concursos empresarials, respecte al mateix període de 2011, amb un 38%.
La inflació interanual se situa a Balears el mes de juliol en el 2,2%
La inflació interanual en el mes de juliol es va situar a Balears en el 2,2 % i va augmentar dues desenes respecte a juny (2 %), segons ha publicat avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
El Govern reclama oficialment a Madrid que millori el sistema de finançament
El vicepresident Aguiló amb el director general Toni Costa en el Consell de Política Fiscal del juliol. Foto: Efe El Govern ha reclamat oficialment a Madrid que porti a terme una revisió del sistema de finançament autonòmic, vigent des de 2009, perquè considera que les Illes no se situen en la mitjana per càpita estatal, tal com s'havia previst. La causa que això no passi és que les clàusules que havien de compensar comunitats com Balears, que no arriben a la mitjana, no s'apliquen fins dos anys després de cada exercici. La petició formal la realitzà el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera del juliol i així consta en l'acta de la reunió. La resposta del ministre fou ambigua: reconegué que el sistema no li agrada, però advertí que és el que hi ha.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc