El PP veta fer públic el patrimoni dels diputats
Els ciutadans de les Illes no podran saber quin és el patrimoni dels seus diputats ni si ha augmentat mentre ocupaven el càrrec. La majoria absoluta del PP vetà ahir al Parlament una iniciativa del PSM-IV-E, tot i que mesos enrere els populars pactaren amb el PSOE a Madrid per poder fer públic els béns dels diputats al Congrés i dels senadors, i tot i que el president del Parlament, Pere Rotger, s'havia mostrat a favor de traslladar la mesura a les Balears. La iniciativa del PSM suposava modificar el reglament de la Cambra i obligava a presentar una declaració de béns patrimonials i d'activitats econòmiques.
Diputats, corrupció i periodistes als jutjats
Els jutjats de Palma foren ahir presos pels periodistes, ansiosos de veure entrar-hi dos diputats i, també, presumptes corruptes de Mallorca. Aquest fet no hauria de ser notícia a una illa on cada dia és més usual que el gruix de la informació política es produeixi als tribunals, però ahir la cosa fou més grossa.
Només diputats?
El ple del Congrés va aprovar ahir per majoria absoluta, a porta tancada i amb vot secret, un informe reservat de la Comissió de l’Estatut del Diputat que permetrà a prop de 80 parlamentaris dur a terme altres activitats professionals al marge de la Cambra. Fonts parlamentàries explicaren que la sessió plenària va donar llum verda amb 256 vots a favor, 43 en contra i 47 abstencions al dictamen que va sortir de la Comissió de l’Estatut del Diputat, que autoritza les activitats fora de la Cambra de parlamentaris com, per exemple, Ángel Acebes, Manuel Pizarro i José María Michavila, entre altres.
Consens... però per la mínima
La vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, veterana política, fa uns dies volgué adoctrinar la portaveu popular en el Congrés donant-li una irònica benvinguda "al negoci de les majories i el parlamentarisme". Ahir, la cambra baixa era de nou escenari del joc polític dels pactes. Així, el ple del Congrés donava l'aprovació al sostre de despesa de 182.439 milions amb què s'elaboraran els Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) per a 2010 i els objectius d'estabilitat pressupostària per al trienni 2010-2012, malgrat les crítiques dels grups parlamentaris al Govern per la seva mala gestió. I és que les xifres presentades per l'Executiu només van rebre els vots a favor del PSOE, Coalició Canària (CC) i UPN; van tenir en contra els de PP, el PNB, ERC i UPyD, mentre que se'n van abstenir CiU, IU-ICV, BNG i Nafarroa Bai. Amb tot, l'acord sortí endavant.
El Bloc proposa suspendre els diputats contra els que s'obri judici
El grup parlamentari Bloc ha proposat modificar l'article 8 del reglament de la Cambra autonòmica possibilitant que es pugui suspendre un diputat en el cas que s'obri un judici oral contra ell i que, en aquest cas, la persona que li segueixi en la llista ocupi el seu escó.
Sampol continuarà com a senador autonòmic fins al final de legislatura
Fotografia d'arxiu del senador Pere Sampol. El senador autonòmic de les Balears, Pere Sampol (PSM), continuarà exercint aquest càrrec fins el final de la legislatura, després del vet d'IU a la dirigent d'Els Verds Marilena Tugores, qui, en un principi, havia d'exercir com senadora els dos propers anys, en virtut del pacte arribat el 2007 en el si del Bloc. Tugores ha admès que desconeix per quina raó IU, formació a la qual va pertànyer durant diversos anys, s'ha oposat al seu nomenament com senadora autonòmica, actitud que considera «poc democràtica». Tugores ha remarcat que no té cap problema amb IU, partit amb el qual ha estat treballant molts anys «molt a plaer defensant el seu projecte polític ecologista i d'esquerres» i, d'altra banda, ha assenyalat que quan Els Verds la va elegir a ella per substituir a Sampol es va prendre aquesta decisió amb «molta il·lusió i ganes».
Els diputats amb judici oral podran ser suspesos
El nou reglament del Parlament, que negocien els grups polítics, permetrà que un diputat sigui suspès temporalment del càrrec quan se li obri un judici oral per un suposat cas de corrupció, una possibilitat que ara no es considerava. Aquest és un dels acords assolits a hores d'ara pels diputats que negocien la reforma del reglament. Els parlamentaris encara podrien incorporar un altre supòsit de suspensió que s'aplicaria quan un diputat fos cautelarment enviat a la presó.
6.000 euros d'indemnització per als diputats sense feina
La mesa del Parlament va aprovar ahir per unanimitat indemnitzar amb l'equivalent de dos mesos de sou els diputats amb dedicació exclusiva que quedin sense feina arran de la dissolució de la Cambra, que es farà a final d'aquest mes. La compensació econòmica, que serà de devers 6.000 euros, just afecta els qui no són membres de la Diputació Permanent, ni consellers ni compaginen la política amb una altra feina remunerada. En total, segons fonts de la Cambra, són entre deu i onze persones. Per cobrar aquesta indemnització, els diputats interessats l'hauran de demanar i no podran treballar durant el període que cobreix. Hauran de declarar que fins al mes de juny no cobraran cap altre sou. Cal tenir en compte que els diputats no tenen dret de rebre prestacions d'atur, tot i que cotitzen a la Seguretat Social. Amb tot, molts dels polítics afectats repetiran a les llistes electorals i és molt probable que tornin a ser diputats després dels comicis del 22 de maig. No és la primera vegada que s'indemnitzen els diputats quan es dissol el Parlament per tal de convocar unes eleccions. De fet, segons fonts de la Cambra mateix, el 2007 -al final de la legislatura passada- es va decidir indemnitzar tots els diputats, sense excepcions de cap mena; inclosos els que continuaven cobrant un altre sou.
Els diputats podran perdre l'escó en cas de judici oral
El Parlament balear ha aprovat per unanimitat reformar el Reglament de la Cambra, que entre diverses modificacions destaca per la seva importància la possibilitat que els diputats podran ser suspesos quan s'obri un judici oral contra ells, un canvi substancial en relació amb el que recull el text actual, ja que fins ara sol es podia suspendre a un parlamentari quan sobre ell pesava un auto ferm de processament (delictes que comportassin penes aparellades superiors a 12 anys de presó). Així, segons establia el Reglament, aprovat per primera vegada el 23 de juny de 1986 i modificat posteriorment el 1991, un diputat sol podia ser suspès quan el ple de la Cambra així ho acordàs per majoria absoluta després de dictar-se un acte sobre el seu processament, o bé, també quedaria "suspès en els seus drets, prerrogatives i deures" quan existís una sentència ferma condemnatòria contra ell.
Bono barra el pas a Bildu
El president del Congrés, José Bono, amb el suport dels diputats del PSOE i PP que formen part de la Mesa de la Cambra, decidí ahir prohibir que es dugués a terme en dependències parlamentàries una roda de premsa que la coalició Bildu tenia previst oferir convidada per Esquerra Republicana (ERC), Iniciativa per Catalunya (ICV) i el PSM balear. Segons explicà als periodistes, "no té sentit" que la seu de la sobirania nacional aculli "propaganda" d'una formació, les llistes de la qual han estat anul·lades pel Tribunal Suprem. Des del punt de vista de Bono, aquestes llistes integren "testaferros" d'ETA. "És un aspecte que afecta la dignitat de l'Estat i la defensa de la democràcia", sentencià. En concret, estava prevista la presència del secretari general d'Eusko Akartasuna (EA), Pello Urizar, i els seus coreligionaris Ikerne Badiola i Maiorga Ramírez; Oskar Matute i Amaia Aguirresarobe, d'Alternatiba (escissió d'Ezker Batua); més Aitziber Ibaibarriaga número dos per Bildu a Bilbao i neboda d'etarres; Martin Garitano Larrañaga, exredactor cap d'Egin, exsubdirector de Gara i principal candidat a les Juntes Generals de Guipúscoa; i Bakartxo Ruiz, la germana del pres etarra Zigor Ruiz Jaso, àlies Lukas.
Convergència tindria dos diputats amb els 5.444 vots de més de les municipals
Convergència per les Illes hauria obtingut dos diputats en el Parlament balear si hagués aconseguit a les autonòmiques el mateix nombre de vots que assolí a les municipals que es feren el mateix dia. El suport de Convergència a les municipals fou de 17.362 electors en tot el conjunt de Mallorca, mentre que en el Parlament el partit de Josep Melià acumulava un total d'11.922 electors i se'n deixava 5.440 pel camí.
Furgons dels Mossos transporten diputats cap al Parlament català des d'una comissaria
Diversos furgons dels mossos d'esquadra has traslladat una trentena de diputats al Parlament català des de la comissaria de la Guàrdia Urbana que hi ha al costat de l'Estació del Nord, a prop de la cambra catalana.
El Govern adverteix als manifestants que hi ha 'línies vermelles' que no s'han de creuar
El ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, ha advertit avui als "indignats" que s'han concentrat davant el Parlament català de les "línies vermelles" que no es poden traspassar en el debat per millorar la democràcia, com són qüestionar el sistema o deslegitimar els seus representants.
Els diputats del Parlament entren amb normalitat en absència d'indignats
Els diputats del Parlament han començat a entrar aquest matí amb normalitat al Parc de la Ciutadella per assistir al ple de debat dels Pressuposts, enmig d'un fort dispositiu de seguretat situat als accessos al recinte, on aquest matí no ha aparegut cap "indignat".
Rajoy vol comicis anticipats i finalitzar “el calvari”
El líder del PP, Mariano Rajoy, instà el cap del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a convocar eleccions per acabar amb un "calvari estèril" i una "lenta agonia", perquè el temps pitja i és necessari recuperar com més aviat millor una confiança que aquest Executiu no aconseguirà en quatre mesos. En el seu discurs, amb el qual va contestar a la intervenció inicial de Zapatero, Rajoy declarà que l'"única solució eficaç" als problemes de l'economia espanyola és un avanç electoral que, segons el seu parer, no interromprà el procés de reformes anticrisi. A més d'advertir que com més dies es deixin passar hi haurà "més atur, més deute, més dificultats i més desànim", insistí que les eleccions obriran un "temps nou que permeti recuperar la confiança i iniciar una política eficaç", mentre que aquesta "ombra de govern", segons les seves paraules, remunta "un temps perdut".
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
La reforma constitucional comença el tràmit amb el suport de PSOE, PP i UPN
La reforma de l'article 135 de la Constitució, que consagrarà a la Carta Magna una regla fiscal per a totes les administracions públiques, inicià ahir la seva tramitació urgent en el Congrés, encara que el PSOE i el PP, promotors de la iniciativa, només van aconseguir el suport d'UPN. La proposició de llei pactada entre els dos principals grups esquivat el primer tràmit i, tal com s'esperava, només va tenir un vot en contra dins de les files socialistes: el de l'exsecretari general de CCOO Antonio Gutiérrez. S'hi van oposar els nacionalistes bascos i la resta de grups minoritaris de la Cambra, mentre que els parlamentaris de CiU van optar per no prémer el botó de les votacions i se'ls ha computat com a "absents", malgrat que eren dins l'hemicicle.
La reforma de la Constitució surt endavant
La reforma de l'article 135 de la Constitució per incloure-hi el principi d'estabilitat pressupostària va sortir endavant amb 316 vots a favor, els del PP i la gran majoria dels del PSOE. Manuel de la Rocha, Juan Antonio Barrio i José Antonio Pérez Tapias, els tres diputats de l'ala Izquierda Socialista, no van acudir al Congrés. Després de reflexionar sobre l'assumpte "en profunditat", van decidir que no donarien suport als canvis, per por que implicassin "serioses dificultats" per a l'Estat del benestar. Hi va haver dos socialistes que sí que van ser a la sessió i que hi van votar en contra: l'exsindicalista Antonio Gutiérrez, que discrepa de la idoneïtat de la mesura des del principi, i el balear José Manuel Bar Cendón, que s' equivocà.
El PP planteja que es poden reduir 50 diputats al Congrés
El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha advocat avui per reduir "dràsticament" el nombre de polítics de l'administració i alleugerir la composició del Congrés, on hi podria haver 50 diputats menys.
I el segon dia, dos diputats als jutjats
El debat sobre l’estat de l’Autonomia tindrà demà, dimecres, dues baixes destacades a l’hemicicle: dos diputats no podran assistir al ple perquè estaran en aquells moments als jutjats declarant com a imputats per dos presumptes casos de corrupció. El grup de l’oposició no podrà comptar amb l’exconseller de Comerç i president del PP d’Eivissa, Josep Juan Cardona.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán