Consens... però per la mínima

La vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, veterana política, fa uns dies volgué adoctrinar la portaveu popular en el Congrés donant-li una irònica benvinguda "al negoci de les majories i el parlamentarisme". Ahir, la cambra baixa era de nou escenari del joc polític dels pactes. Així, el ple del Congrés donava l'aprovació al sostre de despesa de 182.439 milions amb què s'elaboraran els Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) per a 2010 i els objectius d'estabilitat pressupostària per al trienni 2010-2012, malgrat les crítiques dels grups parlamentaris al Govern per la seva mala gestió. I és que les xifres presentades per l'Executiu només van rebre els vots a favor del PSOE, Coalició Canària (CC) i UPN; van tenir en contra els de PP, el PNB, ERC i UPyD, mentre que se'n van abstenir CiU, IU-ICV, BNG i Nafarroa Bai. Amb tot, l'acord sortí endavant.

D'aquesta manera, el sostre de despesa i els objectius d'estabilitat pressupostària passaran dimarts vinent pel Senat, on probablement seran rebutjats perquè el PSOE no hi té majoria suficient, la qual cosa implicaria un ple extraordinari del Congrés el juliol per aixecar-ne el vet. Tanmateix, durant la seva intervenció, la vicepresidenta segona del Govern, Elena Salgado, volgué convèncer assenyalant que l'elevat dèficit dels comptes públics es justifica per les polítiques adoptades per afrontar la crisi i a les partides per garantir la protecció social. D'altra banda, el ple del Congrés també va aprovar ahir la convalidació del decret llei que recull la pujada dels esmentats impostos i que inclou els crèdits extraordinaris i disposicions de finançament per 19.751,11 milions d'euros, la major quantia dels quals, 16.898,05 €, es destinarà a atendre les despeses de les prestacions per desocupació.

Des del PP, Cristóbal Montoro va acusar Salgado de portar "a la ruïna més gran la Hisenda espanyola en poc més de tres mesos en el càrrec" i d'estrenar el seu lloc en el Ministeri apujant impostos i estudiant quins seran els pròxims a incrementar-se. Mentrestant, el diputat d'ICV, Joan Herrera, va justificar la seva abstenció pel compliment del compromís adquirit amb l'Executiu, malgrat que el PSOE fes marxa enrere després de pactar una esmena amb canvis fiscals. Finalment sorprengué l'abstenció de CiU, que el seu portaveu, Josep Sánchez Llibre, justificà afirmant que el Govern fa uns plantejaments "poc creïbles" per reactivar l'economia. Poc parlamentarisme i respecte als pactes...

Només infants, dones i homosexuals seran acollits per la nova llei d'asil

El Congrés va donar ahir llum verda a una nova Llei d'asil que estableix un procés que reforça la protecció de dones, infants, discapacitats i homosexuals, i que deixa fora la resta de ciutadans de la Unió Europea. El text de la nova llei reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària, pactat per PSOE, PP i CiU, recupera la possibilitat de demanar asil en ambaixades i consolats, i garanteix la presència d'ACNUR en totes les etapes del procés de sol·licitud. En teoria, la nova norma millora les garanties i el procediment, escurça els terminis de concessió de l'asil, garanteix la confidencialitat del procés i incorpora les qüestions de gènere, d'identitat i d'orientació sexual com a motius per sol·licitar-ne.

Amb tot, ERC, IU-ICV i les organitzacions no governamentals que treballen en defensa dels refugiats varen qüestionar que la llei negui el dret dels ciutadans europeus comunitaris a demanar asil, "com si a la UE fos inconcebible que hi hagi persones perseguides per la raça o l'orientació sexual", va subratllar el diputat d'ERC Joan Tardà. I és que malgrat la seva col·laboració amb els diputats, la Comissió Espanyola d'Ajuda al refugiat i Amnistia Internacional no s'han donat per satisfets, com demostra una carta que han enviat a tots els grups parlamentaris per demanar-los que no desaprofitin l'"oportunitat de mostrar el seu compromís real i efectiu amb les obligacions internacionals en matèria de drets humans". En definitiva, continua havent-hi punts negres en la normativa, com ara la no percepció de l'augment de les causes d'exclusió, regulades per "fórmules jurídicament imprecises" i l'ampliació de terminis de detenció a la frontera.