Zapatero avança el finançament autonòmic i les mesures anticrisi
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i els seus tres vicepresidents acordaren ahir escurçar els terminis per implantar les mesures previstes contra la crisi econòmica i aventuraren que impulsaran definitivament el nou model de finançament autonòmic. Així ho acordà ahir Zapatero amb María Teresa Fernández de la Vega, Elena Salgado i Manuel Chaves, en la reunió que mantingueren al palau de la Moncloa per repassar les pròximes línies d’actuació després de la remodelació ministerial.
Diàleg i bones intencions
Zapatero envoltat pels nous ministres. Foto:Efe. Bones intencions. Sota aquesta perspectiva, els sis nous ministres nomenats per José Luis Rodríguez Zapatero van prendre ahir possessió dels seus respectius càrrecs. Combatre els efectes de la crisi econòmica i oferir diàleg per arribar a acords amb partits, agents socials i les altres administracions es convertiren en l’aposta clara de la nova fornada de polítics incorporats al gabinet. La intencionalitat estava clara i, pel que sembla, les ganes també, ja que Elena Salgado, Manuel Chaves, José Blanco, Trinidad Jiménez, Ángel Gabilondo i Ángeles González-Sinde han quedat sense vacances de Setmana Santa per tal de començar a treballar "a ple rendiment" i posar-se al dia.
Zapatero, “l'amic” d'Obama
Espanya i Estats Units evidenciaren el bon ambient. Foto: Emilio Naranjo / Efe Després d’un parell de breus encontres mig improvisats, el president dels Estats Units, Barack Obama, i el de l’Estat espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, mantingueren ahir la reunió cara a cara que tant esperava el Govern espanyol. Després de 45 minuts de conversa, Obama no dubtà de declarar que considera Zapatero com "un amic". D’aquesta manera, el Govern trencava la ratxa de cinc anys de distanciament amb la Casa Blanca, tenint en compte que mai no va arribar a concretar una trobada amb l’anterior president nord-americà, George W. Bush, llevat de trucades comptades i durant la cimera del G-20 a Washington el passat 15 de novembre, on Bush el rebé, com la resta de líders, al vestíbul de la Casa Blanca.
“La cimera serà l'inici de la recuperació d'una crisi causada per la cobdícia”
El cap de l’Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, inicia avui una ambiciosa gira europea que el portarà de la reunió del G-20 de Londres a la cimera de l’OTAN d’Estrasburg (França) i a Praga, on diumenge es reunirà per primera vegada amb el president nord-americà, Barack Obama. Des de la capital txeca, escenari també d’una cimera informal entre la UE i els Estats Units, Zapatero volarà a Istanbul per tancar el seu periple amb la primera reunió d’alt nivell hispanoturca i amb el II Fòrum de l’Aliança de Civilitzacions.
Esbroncada al Congrés
Zapatero assegurá que la retirada de Kosovo no tindrà cap conseqüencia. Foto: Paul Hanna Reuters. La jornada del ple del Congrés fou ahir calenta, amb molts de tems a debat i molts retrets cap a Zapatero. Per començar, sortí el tema estrella: la retirada de Kosovo. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assegurà que la retirada de les tropes espanyoles no tindrà "cap conseqüència per a Espanya", que gaudeix de "magnífiques relacions" amb els seus aliats. Així mateix, recomanà a aquells que pensen que aquesta situació suposarà un deteriorament de les relacions amb l’Administració de Barack Obama que no "s’entusiasmin gaire amb la idea". Zapatero qualificà de "gran avenç" que el PP es mostri d’acord amb la retirada de les tropes, encara que hagi criticat "la manera".
Zapatero: “És un resultat molt digne”
Cara a cara en el Congrés dels Diputats. La sessió de control setmanal es convertí de nou en el lloc escollit per als retrets entre el Govern i l'oposició, en aquest cas centrats en les xifres electorals de diumenge. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assegurà ahir que el resultat obtingut pel seu partit en les eleccions europees és "molt digne" i advertí el PP que "per arribar a la Moncloa cal guanyar en la cursa de Sant Jeroni i no a Estrasburg". Sense fer cap referència a les causes que conduïren a aquest resultat, Zapatero, qui recongué que sempre li ha fet "vergonya interpretar el que els ciutadans han votat", pensa que els més de sis milions de sufragis són "una base sòlida de suport".
“Això sembla un circ”
"Això sembla un circ i no té cap gràcia, perquè estam parlant de quatre milions d'aturats". Així començava el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, la intervenció en la darrera sessió de control del Congrés dels Diputats. Després de la polèmica decisió de la formació socialista de fer-se enrere amb la pujada d'impostos a les rendes més altes, d'acord amb una iniciativa d'IU-ICV, (li feia costat a les 14 hores i es va retractar a les 18 hores, quan CiU va garantir als socialistes una valuosa abstenció en la votació del sostre de despesa per a 2010), Rajoy en qüestionà la coherència. Tanmateix, al president del Govern, Rodríguez Zapatero, no li sembla que hi hagi coses imprevisibles en la seva política econòmica i, de fet, volgué emfatitzar el seu compromís per avançar cap a l'estabilitat fiscal el 2012.
Consens... però per la mínima
La vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, veterana política, fa uns dies volgué adoctrinar la portaveu popular en el Congrés donant-li una irònica benvinguda "al negoci de les majories i el parlamentarisme". Ahir, la cambra baixa era de nou escenari del joc polític dels pactes. Així, el ple del Congrés donava l'aprovació al sostre de despesa de 182.439 milions amb què s'elaboraran els Pressuposts Generals de l'Estat (PGE) per a 2010 i els objectius d'estabilitat pressupostària per al trienni 2010-2012, malgrat les crítiques dels grups parlamentaris al Govern per la seva mala gestió. I és que les xifres presentades per l'Executiu només van rebre els vots a favor del PSOE, Coalició Canària (CC) i UPN; van tenir en contra els de PP, el PNB, ERC i UPyD, mentre que se'n van abstenir CiU, IU-ICV, BNG i Nafarroa Bai. Amb tot, l'acord sortí endavant.
Matas afirma que les Balears són una autonomia «màrtir» i «abandonada»
Jaume Matas afirmà ahir en el debat sobre l'estat de les autonomies que «som president d'una comunitat màrtir, la més solidària d'Espanya, la que rep manco inversió de l'Estat». Així mateix, de manera subtil acusà el president Zapatero de dur l'Estat espanyol cap al «suïcidi» i mostrà la seva preocupació en cas que l'Estatut català sigui aprovat. Per la seva banda, Zapatero va prometre desbloquejar el conflicte de carreteres i millorar el transport aeri, i reconegué que les Balears pateixen problemes de finançament. Una de les conseqüències del debat ha estat que el Govern central vol donar competències a les comunitats autònomes en matèria d'immigració i aeroports.
ZP anuncia pujada d'imposts de l'1,5% del PIB
La solució de l'Executiu contra la crisi se centra en la pujada d'impostos. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, anuncià ahir que aquest increment suposarà uns ingressos de 15.000 milions d'euros, l'1,5% del Producte Interior Brut (PIB), mesura que, va subratllar, no elevarà la pressió fiscal per sobre de la que hi havia el 2004. El president de l'Executiu central anuncià, a més, una inversió de 5.000 milions en les obres públiques o Fons d'Inversió Local, que es crearà mitjançant un decret llei el 16 d'octubre perquè les obres puguin iniciar-se el 2010.
“Zapatero tindrà problemes”
De "populisme de la pitjor espècie" qualificà el secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Ridao, la conducta que exhibí diumenge el president del Govern durant la seva intervenció en la festa minera de Rodiezmo (Lleó) i avisà que si opta per aquesta actitud i per un "nul esforç reformista", pot tenir "un problema" amb els pressuposts.
ZP es planteja apujar l'IVA, el tabac i l'alcohol...i pacta mantenir el sou dels funcionaris amb els sindicats
El president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, obrí ahir la porta a la pujada dels impostos indirectes, entre els quals es troben l'Impost al Valor Afegit (IVA) i els que graven els hidrocarburs, l'alcohol i el tabac. Aquest increment s'afegiria al ja anunciat sobre les rendes del capital i a la revisió de la deducció dels 400 euros en l'Impost a la Renda sobre les Persones Físiques (IRPF).
Zapatero ho ratifica: 200 soldats més seran enviats a l'Afganistan
El president del Govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero, va considerar que és "probable" que "sigui necessària" la tramesa de 200 soldats espanyols més a l'Afganistan per "reforçar-hi la seguretat". Tot i això, no féu cap al·lusió ni valoració de la matança ocorreguda a la zona de Kunduz despús-ahir, de mans de les mateixes forces de l'OTAN.
Madrid augmentarà els imposts sobre les rendes del capital
Com més capital, més imposts. El Govern té previst augmentar la pressió fiscal sobre les rendes del capital -rendiments de productes financers, plusvàlues derivades de la venda d'accions, etc.- per pal·liar el dèficit públic, que s'ha disparat per la crisi econòmica. L'edició digital del diari El País informava ahir que en cap cas no es planteja incrementar els imposts sobre les rendes del treball, és a dir, salaris i pensions.
Zapatero tranquil·litza: “És una pujada temporal”
Zapatero, a l'inici del curs polític. Foto: Efe. Davant la paranoia general alimentada pels mitjans sobre la tan temuda desacceleració econòmica i les seves conseqüències, el president del Govern tornava a fer ahir una crida a la tranquil·litat. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, José Luis Rodríguez Zapatero volgué fer una valoració general i panoràmica d'aquests darrers sis mesos. En aquest sentit, es referí als ajusts i a les presumptes "pujades" d'imposts que l'Executiu té previst emprendre i afirmà que seran "limitades i en algun cas temporals", perquè és partidari de "preservar" la moderació fiscal. El cap de l'Executiu espanyol va considerar que "el pitjor de la recessió econòmica i de la destrucció d'ocupació ha passat", si bé va advertir que encara "queden per endavant mesos difícils" per veure la recuperació econòmica i el retorn a la creació de llocs de feina. En qualsevol cas, Zapatero volgué explicar que entre els ajuts que es revisaran no hi figuraran els 2.500 euros per maternitat o adopció, atès que és una mesura de política social i no fiscal, per la qual cosa "no hi ha en absolut intenció de canviar-la".
El terrorisme marca la cita
El terrorisme d'ETA fou una de les qüestions centrals que tractaren ahir al palau de Marivent, a Palma, el rei Joan Carles i el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en la darrera trobada de l'estiu, l'única que han fet enguany a Mallorca. Potser perquè l'amenaça terrorista hi és present, sobretot després dels atemptats de Mallorca, les mesures de seguretat al voltant de la residència reial semblaven més fortes que altres anys. Amb agents als carrers i terrasses d'edificis propers, vehicles de la Policia i de la Guàrdia Civil a l'interior del recinte i, fins i tot, amb la presència d'una ambulància. El president del Govern arribà al palau acompanyat pel delegat del Govern, Ramon Socias, poc abans de les set i mitja del capvespre.
“Podríem incloure en l'ajuda més persones que ho necessitin”
"Si cal fer-hi cap modificació, la hi farem". En altres paraules: es podrà ampliar l'ajuda de 420 euros a més aturats? Aquesta fou la porta que volgué deixar ahir oberta el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, davant les queixes i suspicàcies que ha despertat la nova remuneració destinada a les persones en aquesta situació. En aquest sentit, Zapatero avançà que l'Executiu es reunirà amb els sindicats per fer balanç dels primers dies de tramitació de l'ajut de 420 euros i valoraran "si els termes són adequats", de manera que deixen una porta oberta a la modificació de la data d'inici per rebre aquest subsidi. Aquestes no foren les úniques declaracions del cap de l'Executiu sobre el tema, ja que durant la seva intervenció ahir en roda de premsa també va reconèixer que la mesura suposarà "un gran esforç econòmic".
Ajuts de 420 euros mensuals per a 300.000 aturats
Un total de 300.000 persones es beneficiaran de l'ajuda concedida als aturats que hagin exhaurit la prestació per desocupació i no disposin d'ingressos. Això assegurà ahir el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, que anuncià que la mesura entrarà en vigor a mitjan d'aquest mes amb efectes retroactius des de l'1 d'agost. El que es vol evitar és que els aturats que ja no reben subsidi "quedin desemparats des del punt de vista de la protecció social", va explicar Celestino Corbacho. A canvi d'això, les persones que cobrin aquesta renda s'hauran de comprometre amb el servei públic d'ocupació de la seva comunitat autònoma a participar en un itinerari de formació i ocupació.
Rajoy fa «responsable» a Zapatero dels «atacs» al PP pel cas Palma Arena
El president del PP, Mariano Rajoy, ha advertit avui al cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, que el fa «responsable» del que va qualificar d'"inadmissibles i inacceptables» atacs al seu partit per part de les institucions i l'ha instat a donar «explicacions convincents» després del pròxim Consell de Ministres que es farà dijous. En roda de premsa a Pontevedra, Rajoy ha dit esperar que en el Consell s'abordi aquesta situació que està produint «verdadera alarma social» i ha avisat que com a president del PP no consentirà que es repeteixin actes «inadmissibles en una democràcia moderna». El Govern, ha dit, està «obligat a donar explicacions».
Dol a l'Almudaina enmig de retrets a Rodríguez Zapatero
Amb el president del Govern balear, Francesc Antich, com a amfitrió, el palau de l'Almudaina esdevingué ahir dematí el centre polític de l'Estat espanyol: en aquest històric edifici s'instal·là la capella ardent de Carlos Sáenz de Tejada i de Diego Salvà, els agents de la Guàrdia Civil morts dijous a Palmanova en un atemptat d'ETA.