TW
0

Com més capital, més imposts. El Govern té previst augmentar la pressió fiscal sobre les rendes del capital -rendiments de productes financers, plusvàlues derivades de la venda d'accions, etc.- per pal·liar el dèficit públic, que s'ha disparat per la crisi econòmica. L'edició digital del diari El País informava ahir que en cap cas no es planteja incrementar els imposts sobre les rendes del treball, és a dir, salaris i pensions. El Ministeri d'Hisenda fa feina amb aquest criteri, seguint les directrius marcades pel president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, que no vol fer pagar el cost de la crisi als treballadors i a les classes mitjanes. De tota manera, la proposta de reforma fiscal encara no està concretada, avançava el rotatiu, i fins la setmana vinent no se'n detallarà el contingut. Ara bé, allò que està clar és que es convertirà en l'estendard del curs polític.

De fet, segons fonts governamentals, serà una de les peces clau de la llei de pressuposts que l'Executiu pretén utilitzar com a instrument per combatre la crisi econòmica. El projecte d'aquesta llei serà presentat en el Congrés a final de setembre. L'objectiu és tramitar-la de manera paral·lela a la llei de finançament autonòmic, que aprovarà el Consell de Ministres dia 11 i que recollirà els acords assolits durants les reunions del juliol. A més, a partir de setembre també es començaran els tràmits per redactar la llei d'economia sostenible, encaminada a reactivar de nou el diàleg social entre patronal i sindicats. En matèria fiscal, el Govern no ho tindrà gens senzill. El Partit Popular ja ha deixat sentir el seu desacord amb les mesures que impliquin una pujada de la pressió fiscal. El líder conservador, Mariano Rajoy, ja assegurà dissabte que el seu partit no vol col·laborar amb les "gracietes" ni amb el "malbaratament" de l'Executiu.

El Govern tampoc no podrà comptar amb el suport de CiU, que també s'hi ha mostrat divergent. Així, tan sols els partits d'esquerres (IU, ERC i ICV) farien costat de manera explícita a les mesures fiscals que proposa l'Executiu. En aquest sentit, la portaveu del grup parlamentari d'ICV, Dolors Camats, demanà ahir a Zapatero que faci una reforma "més progressista, amb impostos progressius i ecològics". Al parer de Camats, "no hi valen improvisacions" i afirmà que els imposts "són una peça clau per redistribuir la riquesa i no poden ser un pedaç per augmentar els recursos de l'Estat". De la mateixa manera, la portaveu ecosocialista exigí que es lluiti contra l'evasió fiscal i que no faci "marxa enrere" anuncis com la pujada dels impostos a les grans fortunes. Fonts ministerials apuntaren ahir que el Govern no descarta adoptar noves mesures si l'atur remunta a la tardor, com està previst. Si les xifres forçassin la situació, s'apostaria per potenciar l'ocupació a temps parcial, encara que garantint que no es faci un ús indegut d'aquesta figura.

Les mateixes fonts varen indicar que no s'ha de tenir "por" de parlar d'ocupació a temps parcial a l'Estat espanyol, perquè la seva utilització pot ser positiva amb vista al futur, com ja ho és en altres economies desenvolupades. Això, van aclarir, és més fàcil com més flexibilitat hi ha en matèria de jornada laboral. A més a més, el Govern disposa d'un punt a favor a l'hora d'adoptar mesures en aquesta direcció, perquè té el suport de la gran patronal, CEOE, i del món empresarial en general.

Blanco mira els que cobren més de 50.000€

El ministre de Foment, José Blanco, sortí ahir al pas de la polèmica suscitada entorn de l'anunci de pujada d'imposts i afirmà que "una persona que té ingresos superiors als 50.000 euros en un any bé pot fer una contribució extraordinària en aquests moments de dificultats". Per Blanco, la proposta d'apujar-los-els "té bastant de sentit". En una entrevista concedida a l'Axencia Galega de Noticias, que recollien ahir diversos mitjans, Blanco assegurà que "si es mira el que els ciutadans declaren a Hisenda, es pot comprovar que la immensa majoria tributen per menys de 30.000 euros d'ingressos a l'any. Això no sé si és classe mitjana o no, però quan parl d'augmentar els impostos a les classes altes em referesc a aquells que declaren, per exemple, per sobre dels 50.000 euros". En aquest sentit, el titular de Foment va demanar que "no es faci demagògia i que la proposta no es tregui de context". Quant a la crisi econòmica, va afirmar que combatre-la "és la prioritat" de l'Executiu i que s'han de prendre mesures "extraordinàries".