Presenten el projecte per crear una universitat privada a Mallorca
La xarxa Laureate International Universities ha presentat avui al Govern un projecte per crear una "universitat europea de Mallorca" privada amb 10 graus universitaris i 6 màsters, que suposaria una inversió de 25 milions d'euros i aspira a tenir 1.000 estudiants en els seus primers cinc anys d'activitat. El president del Govern, José Ramón Bauzá, i el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, han rebut avui en el Consolat de Mar a representants de l'entitat que els han presentat avui el projecte de crear aquesta universitat privada integrada a la xarxa d'educació superior, ha informat l'executiu en un comunicat. Aquest projecte universitari privat comprendria 10 graus universitaris i 6 màsters en les àrees de salut-medicina i odontologia, ciències socials, arquitectura i enginyeria, i té com a objectiu assolir 1.000 estudiants de grau i postgrau en els seus primers cinc anys d'activitat.
Casas adverteix que els “desfavorits” tindran menys possibilitats d'estudiar a la universitat
La Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles (CRUE) alerta de què els alumnes "més desfavorits econòmicament", als que ja se'ls exigeixen un rendiment tindran menys possibilitats d'accés a l'educació superior si només es valora l'excel·lència a l'hora d'atorgar una beca d'estudis. En declaracions a Europa Press, amb motiu de l'anunci aquesta setmana del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, de revisar el sistema de beques actual perquè estiguin més vinculades al rendiment que al nivell de renda, la vicepresidenta d'aquest organisme i rectora de la UIB, Montserrat Casas, alerta que l'estat encara dedica a aquesta finalitat la meitat del PIB respecte a la mitjana de l'OCDE.
La UIB, set punts per sobre de la mitjana en doctorats amb Excel·lència
Els programes de la UIB que han obtingut la Menció cap a l'Excel·lència són el de Física, el de Ciència i Tecnologia Química, entre d'altres. Foto: J. Morey. Un de cada tres programes de doctorat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) té la Menció cap a l'Excel·lència que atorga el Ministeri d'Educació, cosa que situa a la universitat set punts per sobre de la mitjana espanyola, que és del 26,35%. En total, 9 dels 27 programes de doctorat de la UIB han obtingut la Menció cap a l'Excel·lència en la primera resolució de la convocatòria del Ministeri d'Educació per la qual es concedeix aquest reconeixement, segons informa avui la universitat balear en un comunicat. D'aquesta manera, la UIB està per sobre de la mitjana de les 54 universitats públiques i privades que han tingut algun programa de doctorat avaluat positivament per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i de l'Acreditació (ANECA), d'un total de 71 universitats públiques i privades existents a Espanya.
El pressupost de la UIB per a 2012 cau un 14%
La UIB tindrà un pressupost retallat per a l'any 2012. Foto: M. À. Cañellas. La Universitat de les Illes Balears (UIB) disposarà en 2012 d'un pressupost de 88,2 milions d'euros, el que representa un retall del 14,7% respecte a aquest any i consolida al centre públic d'ensenyament superior de l'arxipèlag com un dels més mal finançats d'Espanya. El consell de govern de la UIB ha aprovat avui la seva previsió econòmica per al pròxim any, els ingressos del qual corresponen en un 61 per cent a les transferències nominatives del Govern balear. Aquestes partides ascendiran l'any pròxim a 54,2 milions en el cas de les transferències per a despeses corrents, un 5,4% menys que el 2011, i a 100.000 euros al capítol d'inversions, en el qual el retall de l'aportació de l'Executiu és del 85%.
Més de 800 estudiants, en contra de les retallades
Més de 800 estudiants universitaris i de Secundària participaren ahir en la manifestació convocada per l'Assemblea de la comunitat universitària de la UIB pel centre de Palma per protestar contra la retallada que es produeix en el sector educatiu. La pancarta que encapçalava la marxa portava com a lema "L'educació no es toca: sempre pública i de qualitat". El punt d'inici fou la plaça del Tub i, ja passades les dotze del migdia, els concentrats baixaren per la rambla dels Ducs de Palma i el Born i, així, arribaren finalment al Consolat de la Mar, on llegiren un manifest en defensa de la universitat pública. Algunes de les frases més corejades varen ser: "Amb l'educació no s'hi juga" i "No som cap mercaderia". La UIB, obligada a prescindir de part del personal
La cerimònia de graduació de la UIB clou el curs 2009-2010
Un total de 719 estudiants universitaris han finalitzat els estudis a la UIB. Ahir se celebrà la cerimònia de graduació del curs 2009-2010 a la Universitat de les Illes Balears. A l'acte assistiren també familiars i amics dels nous diplomats o llicenciats que s'obren ara al mercat laboral. La cerimònia seguí el mateix protocol acadèmic a l'explanada del rectorat. Fou presidida pel Claustre de la Universitat, davant els símbols portats pel bidell. També sonà la cantata 'Processó acadèmica', creada per Joan Valent. Daniel Gabriel Pons, alumne que s'ha llicenciat en Bioquímica, fou l'encarregat de pronunciar el parlament de graduació en representació de tots els companys.
Sus a la creació d'una Facultat de Turisme a la Universitat de les Illes Balears
La seu de l'Escola Universitària de Turisme es localitza al campus de la UIB. Foto d'Arxiu. El Consell de Govern ha acordat, a proposta de la Conselleria d'Educació i Cultura, la creació d'una Facultat de Turisme a la Universitat de les Illes Balears (UIB) que substitueixi l'Escola Universitària de Turisme, d'acord amb el procés d'adaptació dels ensenyaments superiors a les directrius contemplades en el marc de l'espai europeu. En una roda de premsa convocada per donar a conèixer els acords assolits pel Consell de Govern, la portaveu de l'Executiu autonòmic i consellera de Turisme i Treball, Joana Barceló, ha recordat que el consell social de l'UIB va acordar, en la sessió ordinària del passat 29 de juliol, proposar a la màxima institució balear la creació d'aquest departament acadèmic.
Arribar a la universitat no sempre és cosa fàcil
Manquen pocs dies perquè s'obrin les portes d'un nou curs acadèmic: el 2010-2011. Com succeeix cada any, quan arriba aquesta hora, és molta la il·lusió i els nervis que envolten milers d'al·lots i al·lotes de les Illes, els quals romanen a l'expectativa de les novetats que els esperen aquest mes de setembre. Tanmateix, especialment impactant és l'inici de curs d'aquells que, una vegada superat el trànsit del Batxillerat, s'encaminen cap als estudis universitaris. Arribar a la facultat no és una cosa senzilla, i més quan es prové d'uns ambients totalment diferents com els que acompanyen la vida de l'institut o del col·legi.
Més de 500 estudiants a la Universitat de Majors
El 10 d'octubre comencen les classes per als més de 500 majors de 55 anys que enguany s'han matriculat en algun dels cursos de la Universitat Oberta per a Majors de la UIB (UOM). Ahir se celebrà l'acte d'inauguració de l'any acadèmic 2010-11. Segons la directora de l'Oficina per a Programes Universitaris de la UOM, Carme Orte, "encara que no hem tancat les matrícules, n'hi ha més demanda". De fet, no és necessari tenir més de 55 anys per poder estudiar a la UOM: "Totes les persones que siguin prejubilades i menors de 55 anys també s'hi poden apuntar". Durant l'acte inaugural, que va ser a Son Lledó, el doctor Gabriel Janer Manila, catedràtic del Departament de pedagogia i didàctiques específiques de la UIB, pronuncià la lliçó inaugural, sobre El viatge interior.
ZP diu que la reforma de la Constitució és “molt important”
Passos Cohelo, primer ministre portugués, dóna la mà a Zapatero, president del Govern. Foto: Efe La Moncloa tornà a defensar ahir la reforma de Constitució per incloure un sostre de dèficit i assegurà que "es molt important" per a l'economia de l'Estat. José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern, assegurà que la modificació de la Carta Magna és una reforma que "donarà i està donant resultats positius per a la confiança, l'estabilitat i el futur d'Espanya" i que, a més, té un "ampli suport" perquè ha estat consensuada. Així ho assenyalà Zapatero durant roda de premsa conjunta amb el primer ministre de Portugal, Pedro Passos Coelho, en la qual el president va reconèixer que els terminis per dur a terme la reforma són "molt peremptoris", però insistí que l'Estat espanyol necessita aquesta "màxima velocitat". Zapatero confià que el procés culmini, perquè és "important per a Espanya", i instà a "tenir una visió que la Constitució, que ha estat tan útil per a la democràcia, ho continuï essent". "Ara una reforma ens és molt útil," postil·là.
“El pla Bolonya exigeix positivisme”
La Facultat d'Economia i Empresa és una de les principals novetats que incorpora el nou curs universitari. Margalida Payeras, degana electa des d'aquest mateix juliol, s'enfronta a un bon grapat de reptes "amb moltes ganes i tota la il·lusió del món".
Concentració d'estudiants a la UIB contra la presència policial
Els estudiants de la Facultat d'Educació de la UIB s'han concentrat a l'entrada de l'edifici Guillem Cifre, on un grup d'alumnes de teatre de Magisteri han llegit poemes per protestar per la presència d'agents de la Policia Local dins del campus per "aturar tots els vehicles que passen pel seu costat, a fi de demanar la documentació als universitaris provocant retards a l'entrada de classe". Els estudiants de la Facultat d'Educació ha censurat que la UIB és l'"única Universitat d'Espanya que permet l'entrada de policia al campus" i, per això, es pregunten si és aquest el model de societat "controlada que volem i si són aquests tipus de mètodes repressors i sancionadors els que ens ensenyen els professors".
La consolidació de l'estudiant internacional
European Region Action Scheme for the Mobility of University Students: ERASMUS. Sota aquest acrònim, va néixer a finals dels anys vuitanta (1987) un programa transnacional que va ser promogut per una institució estudiantil, la qual tenia en ment projectar un nou marc per a l'educació superior a Europa. D'aquesta manera, en aquests darrers lustres s'hi han anat adherint multitud d'universitats interessades a enviar els seus estudiants a aprendre a altres països i, a la vegada, també tenir la possibilitat d'obrir les seves portes perquè alumnes d'altres indrets del Vell Continent poguessin avançar en els seus estudis en les pròpies seus. La durada dels intercanvis acostuma a oscil·lar entre els tres mesos i l'any per a aquelles persones que s'hi mostren interessades. Ja durant els anys noranta i més encara en la dècada passada, va quedar palès l'interès mostrat per la comunitat universitària de les Illes Balears davant aquesta suggerent iniciativa. No debades, en només 10 anys les xifres d'estudiants Erasmus que ha rebut la Universitat de les Illes Balears s'han incrementat gairebé un 50%, segons les dades exposades pel darrer informe de Dades i xifres del sistema universitari espanyol: curs 2010-2011. En concret, s'observa que durant el curs 1999-2000 es van rebre 109 alumnes procedents de distints països europeus i, en el curs 2009-2010, aquesta representació ja s'enfilà fins a gairebé els 150 estudiants, fet que representà un 1,1% de la matrícula total de la UIB per al curs passat.
La universitat, motor de la nostra societat
Divendres, al Diari de Balears apareixia un article que ens informava de la contribució econòmica de la Universitat de les Illes Balears a la nostra societat. Com que em vaig quedar amb ganes de saber-ne més, m'he descarregat l'informe complet i me l'he llegit.
Les proves de Selectivitat a les Balears se celebraran els dies 7,8 i 9 de juny
Les proves d'accés a la Universitat del 2011 ja tenen data. Foto: E. Gómez. Els alumnes de segon de Batxillerat de les Balears realitzaran els pròxims dies 7,8 i 9 de juny les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), per al curs 2011-2012, segons han confirmat a Europa Press des de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Per la seva part, els estudiants d'Astúries seran els primers en realitzar, el pròxim dimecres 1 de juny, aquests exàmens, i els catalans, murcians i canaris, els últims, el dia 15. Rere els alumnes d'Astúries, es troben els de la Comunitat de Madrid i La Rioja, que es presentaran a aquests exàmens els dies 6, 7 i 8 de juny, seguits dels de Galícia, Navarra, País Basc i Castella la Manxa, que els faran el 8, 9 i 10 i els del País Valencià que començaran un dia més tard (9, 10 i 13). La setmana següent, a partir de dia 14, és el torn d'Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó i Extremadura, que realitzaran els exàmens els dies 14, 15 i 16.
Més alumnes i els nervis de sempre
La xifra d'estudiants matriculats per realitzar les Proves d'Accés a la Universitat no s'atura de créixer a les Illes. En la convocatòria de juny, l'any passat se n'hi varen inscriure 3.259 i en la d'enguany, 3.702, és a dir, 443 més. La Selectivitat, que començà ahir i que s'acaba dijous, també confirma la tendència que "la xifra de dones que volen anar a una facultat, un 59,69%, és superior a la d'homes, del 40,31%", tal com explicà la vicerectora d'Estudiants de la UIB, Maria Juan. Tot i fer setmanes que els alumnes es preparen, els nervis també eren presents en els primers exàmens. En la prova de comentari de text de llengua castellana, hagueren de triar entre un escrit periodístic de Público i un de literari de Pio Baroja. En la d'anglès, també dos textos periodístics, de The Guardian i The Observer, serviren per posar a prova els seus coneixements.
Les matrícules de la UIB s'incrementaran un 3,6 %, com a mínim
L'últim Consell de Govern ordinari d'aquesta legislatura ha aprovat el decret que actualitza els preus públics dels serveis acadèmics en els ensenyaments que condueixen a l'obtenció de títols oficials de la Universitat de les Illes Balears i ha fixat un increment del 3,6 per cent, el mínim establert pel Ministeri d'Educació.
La UIB genera 3,7 euros per cada euro invertit
La Universitat de les Illes Balears (UIB) retorna a la societat 3,7 euros per cada euro que l'Administració inverteix en aquesta institució acadèmica. Així ho constata l'informe sobre La contribució socioeconòmica de la UIB, elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). Aquesta aportació indirecta a la societat balear s'entén des del moment que els individus més qualificats i amb feines més ben remunerades paguen més impostos, i aquest fet suposa que la recaptació de l'IRPF i l'IVA a les Illes es vegi incrementada en 228,47 milions d'euros anuals. Això representa 2,5 vegades el pressupost de la UIB i el 12% del total de la recaptació de tributs, de manera que d'aquí en surten els 3,7 € que tornen a la societat. Com explicà durant la presentació de les dades la rectora de la UIB, Montserrat Casas, "alguns rectors, cansats de sentir que les universitats només són una despesa, volíem saber si érem rendibles per a la societat". Cal pensar que facultats de València, Navarra i Castella-la Manxa també han elaborat aquest tipus d'estudi que, com precisà Casas, "posa en relleu que la despesa torna inversió i la inversió és rendible".
El Govern garanteix que traspassarà els diners a la UIB per pagar el personal
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha dit avui que "sens dubte" el Govern transferirà els diners que corresponen a la Universitat de les Illes Balears (UIB) perquè pugui pagar les nòmines de professors i empleats. Després de la reunió del Consell de Govern, Bosch ha volgut ressaltar que des que el nou executiu va començar el seu treball està realitzant transferències pendents que corresponen a la primera meitat de l'any i que haurien d'haver estat abonades abans del mes de juny per l'anterior govern.
Montserrat Casas presenta l'única candidatura per al rectorat de la UIB
L'actual rectora de la UIB, Montserrat Casas, és l'única candidata que s'ha presentat per al càrrec en les eleccions a rector de la universitat balear que tindran lloc el pròxim dia 23 de març. Casas, que és catedràtica de Física Atòmica, Mol·lecular i Nuclear, ocupa el càrrec des de març de 2007 i opta a la seva reelecció per uns altres quatre anys.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc