TW
0

Manquen pocs dies perquè s'obrin les portes d'un nou curs acadèmic: el 2010-2011. Com succeeix cada any, quan arriba aquesta hora, és molta la il·lusió i els nervis que envolten milers d'al·lots i al·lotes de les Illes, els quals romanen a l'expectativa de les novetats que els esperen aquest mes de setembre. Tanmateix, especialment impactant és l'inici de curs d'aquells que, una vegada superat el trànsit del Batxillerat, s'encaminen cap als estudis universitaris. Arribar a la facultat no és una cosa senzilla, i més quan es prové d'uns ambients totalment diferents com els que acompanyen la vida de l'institut o del col·legi. Les novetats percebudes evidentment es manifesten en el camp acadèmic, però van més enllà, fins a arribar a condicionar dimensions tan significatives de la persona com ara les relacions socials.

Per ventura, la primera de les grans seduccions inherent a la vida universitària estigui relacionada amb l'autonomia dels mateixos alumnes, en aquest sentit, es posa límits a la funció del professorat de l'institut, el qual es presenta com a més pròxim i amb una certa vocació protectora davant possibles problemes. Aquesta realitat es projecta en l'àmbit purament acadèmic, de fet, els estudiants han de treballar més per ells mateixos sense l'ajuda constant de qui els ha d'avaluar. Aquest canvi encara es farà notar més durant aquests pròxims anys amb el nou marc que deixa el nou Espai Europeu d'Educació Superior, que demanda més hores de dedicació a casa, al laboratori o a la biblioteca del mateix alumne. Malgrat això, l'autonomia no és l'única novetat. Amb tot, l'entrada a la facultat implica una major necessitat d'anàlisi dels coneixements que s'expliquen, així, ara ja no només serà un requisit aprendre determinats conceptes, sinó que l'alumne haurà de desplegar tot un seguit d'estratègies orientades a saber interpretar i enraonar per ell mateix.

L'aprenentatge de noves metodologies, la participació en determinats projectes i l'elaboració de propostes investigadores seran algunes de les competències que s'aniran sumant al currículum d'aquests estudiants durant els propers anys. En l'àmbit purament acadèmic, no podem deixar enrere una de les grans preocupacions de qualsevol alumne: els exàmens. Si a l'institut s'acostuma a fer exàmens de cada assignatura de manera periòdica, arribar a la universitat implica fer només una o dues proves per assignatura, la qual cosa suposa una major planificació d'estudi i un millor control d'aspectes com l'ansietat. Sigui com sigui, la rellevància de tots aquests canvis acadèmics aniran sempre en funció de les competències amb les quals es presenti cada alumne a la facultat, a més de la predisposició que mostri per superar aquestes noves exigències.

A part de tots aquests aspectes, convé no oblidar que el fet d'arribar a un espai nou en el qual gairebé no es coneix ningú sempre causa una certa sensació d'inseguretat, i més quan es tracta d'adolescents ja madurs. Elements com ara la sobrecàrrega de treball, la reducció de l'autoestima o l'increment en la freqüència d'estats d'angoixa i estrès esdevenen escenes habituals durant els primers mesos d'aquests joves universitaris. Segons alguns especialistes, una de les lloses que més pesen a aquests col·lectius està relacionada amb les relacions socials. No debades, es passa d'uns ambients en què tothom es coneix i els amics són ben identificables, a un espai més ampli, on les relacions són, en un primer instant, escasses.

El caràcter traumàtic d'aquest procés pot veure's augmentat si un estudia fora de casa. En qualsevol dels casos, resulta molt important que durant aquests primers mesos disposi d'un suport important que arribi des del mateix entorn familiar i també dels amics més propers, que faran que sempre que sigui possible l'alumne s'integri tant com pugui en l'activitat intrínseca de la universitat, com per exemple participant en diferents activitats organitzades en la mateixa seu universitària (grups de treball d'aspectes que li puguin interessar, competicions esportives de la facultat, etc).