Gaddafi demana una «marxa verda popular estratègica» cap a Bengasi

L'edifici forma part del complex que ja va ser bombardejat el 1986 per l'expresident estatunidenc Ronald Reagan (1981-1989). Es troba a pocs metres d'una estàtua d'or que representa un puny aixafant un avió nord-americà, com a símbol de la resistència líbia. Unes hores abans, la televisió Al-Arabiya havia informat que una columna de fum emanava de la residència de Gaddafi, així com que s'havia produït un «intens foc aeri» i diverses explosions al centre de la capital.

Embargament d'armes
Els ambaixadors dels països de l'OTAN han aprovat aquest dilluns un pla d'operacions per donar suport a la decisió adoptada dijous passat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre l'embargament d'armes a Líbia, segons recull un comunicat divulgat per l'aliança. Els vint-i-vuit hauran de reunir-se un altre cop per ultimar els detalls d'aquest pla, que podria incloure la utilització dels avions i els vaixells aliats per evitar l'entrada d'armes destinades a les forces del mandatari libi, Moammar al-Gaddafi.

Unes hores abans, l'organització internacional ha ajornat la decisió d'intervenir al país àrab, tot i que les autoritats militars aliades han seguit endavant amb els plans de contingència per a diferents escenaris operatius durant dues reunions celebrades dissabte i diumenge a Brussel·les. Els ambaixadors de Turquia i Alemanya s'han manifestat en contra de la implicació de l'OTAN, de la mateixa manera que el de França, que ha argumentat que la seva participació no seria ben acollida a la regió, a la llum dels resultats a l'Afganistan. En canvi, els Estats Units, el Regne Unit i el Canadà són partidaris de l'esmentada intervenció.

Mentrestant, forces franceses, estatunidenques, britàniques, italianes i canadenques han començat a atacar les defenses antiaèries del règim libi i altres objectius militars com ara carros de combat i vehicles blindats. Altres països com Espanya, Bèlgica, Dinamarca, Noruega i Qatar han compromès mitjans aeris i navals.

Bombardeigs
Les forces de la coalició reprenien ahir al vespre els bombardeigs sobre objectius de Líbia amb un "intens foc d'aviació" sobre el centre de la capital, Trípoli. Alhora, la defensa antiaèria de les forces lleials a Moammar al-Gaddafi tornaven a alçar les armes a la capital, després que se sentissin diverses explosions, entre les quals en destacà una que es produí a la zona on es troba el palau de Bab al-Azizia, la residència de Gaddafi, on es podia veure una columna de foc. Enmig d'aquesta represa de les accions aliades sobre objectius a la capital líbia, el règim de Gaddafi ordenava per segona vegada un alto el foc a totes les seves unitats, assegurava un portaveu de l'Exèrcit libi. "Les Forces Armades líbies (...) han emès una ordre a totes les unitats militars perquè respectin un alto el foc immediat des de les 21.00 hores d'aquest vespre (una hora menys a l'Estat espanyol)", anunciava el portaveu en roda de premsa des de Trípoli.

Aquesta mesura fou adoptada, segons explicà, tenint en compte "les morts de civils" i "la destrucció d'edificis civils i militars". Amb tota aquesta posada en escena entre les forces aliades i les fidels a Gaddafi, s'iniciava la segona fase de l'operació Odissea de l'Alba. Precisament, hores abans la coalició internacional informava que s'havia aconseguit un dels principals objectius de la primera fase: imposar l'àrea d'exclusió aèria, en compliment de la resolució 1973 aprovada dijous pel Consell de Seguretat de l'ONU.

Primera fase
La primera fase s'havia realitzat amb èxit, ja que s'havia fet "un progrés significatiu durant les últimes 24 hores" i s'havia aconseguit aturar, segons informava el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit nord-americà, Mike Mullen, l'avanç de les tropes de Gaddafi sobre la ciutat rebel de Bengasi. Així, Mullen va assegurar que les forces aliades estan obtenint alguns progressos en les seves operacions contra les forces de Gaddafi, però va advertir que queda molt de repte per endavant. D'altra part, confirmà també que l'aviació militar procedent de Qatar estava arribant a les seves posicions a Líbia per unir-se a la intervenció d'Occident, fet que convertia Qatar en el primer país àrab que pren part en l'operació aliada.

Gaddafi ataca Misrata
A Misrata, a 200 quilòmetres de Trípoli, les forces de Gaddafi van aconseguir entrar en el centre de la que és la tercera ciutat de Líbia, on causaren, segons fonts locals, "incomptables" víctimes. Aquest indret és el darrer reducte dels rebels a l'oest i, malgrat que les forces occidentals van atacar durant la nit les posicions de Gaddafi a la zona, no en van poder impedir les ofensives. Un portaveu dels opositors de Misrata relatava que "estan utilitzant una estratègia de terra cremada, incendiant-ho i arrasant-ho tot al seu pas". Un veí de la ciutat assegurava que diverses persones havien mort "a mans dels franctiradors, que continuen a les teulades", per la qual cosa "a la gent li resulta molt difícil sortir de les seves cases". Així mateix, explicà que les forces de Gaddafi havien envoltat el port amb vaixells i hi impedien l'entrada dels ajuts.

L'OTAN responia a aquesta tensa situació ajornant la decisió sobre la participació a Líbia, després que els delegats dels Vint-i-vuit socis de l'Aliança no assolissin cap acord per intervenir a Líbia, segons van explicar fonts aliades.
D'altra banda, els quatre avions de combat F-18 que van sortir dissabte des de Torrejón de Ardoz (Madrid) fins a la base italiana de Decimomannu són ja operatius, estan integrats en el dispositiu aliat i tenen autorització per obrir foc durant les patrulles que contribuiran al manteniment de la zona d'exclusió aèria avalada per l'ONU.
Així ho assenyalà en una breu compareixença davant els mitjans el comandant en cap del Comandament d'Operacions de l'Estat Major de la Defensa (CMOPS), el tinent general Jaime Domínguez Buj, després de participar en una reunió de seguiment del desplegament espanyol en l'operació aliada sobre Líbia, que va ser presidida per la ministra de Defensa, Carme Chacón.

Líbia no és l'Iraq, segons el Govern
El Govern espanyol i els seus ministres van defensar ahir la "plena legitimitat i legalitat" de la decisió de col·laborar en l'operació internacional per protegir la població líbia, i van rebutjar qualsevol tipus de comparació amb la intervenció que en el seu moment es féu a l'Iraq. "Espanya no podia quedar de braços creuats" davant la resolució aprovada per l'ONU en relació amb Líbia, van subratllar fonts del Govern. Per l'Executiu, gaudir de l'aval de l'ONU ha estat a tothora una condició indispensable per actuar a Líbia. Pel titular de Foment, José Blanco, en aquesta ocasió "no hi ha foto de les Açores" ni "mentides", sinó una "resolució de l'ONU".

Per part seva, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, també es referí a la guerra de l'Iraq sense esmentar-la, ja que assegurà que el seu partit actuarà amb responsabilitat a favor de l'interès de l'Estat i no farà demagògia "com altres vegades s'ha fet". Per contra, per IU, la intervenció és "un monument al cinisme" perquè, darrere de les causes humanitàries que s'argumenten, hi ha "els mateixos interessos" que van motivar la guerra de l'Iraq. Llamazares considerà que "no es tracta de drets humans ni de democràcia", sinó tan sols d'imperialisme brut.

Gaddafi es mou entre amenaces i altos el foc
Líbia està preparada per mantenir una "llarga guerra" amb les forces aliades occidentals. L'avís del líder libi, Moammar al-Gaddafi, arribà ahir dematí en un discurs emès per la televisió estatal, en el qual va prometre una victòria contra el que qualificà de "nou nazisme", en referència als aliats. Anit, emperò, el missatge havia canviat amb una dubtosa ordre de replegament i alto el foc. En la segona intervenció pública des de l'operació iniciada dissabte contra el seu règim per forces internacionals i per l'ONU, Gaddafi assegurà que "som a la nostra terra, els libis estan units darrere d'una direcció unificada. Lluitarem en un front ampli". A més, reiterà que no el doblegaran els líders aliats, que va qualificar de "salvatges i criminals" i els va vaticinar que cauran com "Hitler i Mussolini".

Pel líder libi, l'atac de les forces aliades és una "nova guerra de les croades per esborrar l'Islam", i els occidentals, amb aquesta acció, en lloc d'enfonsar-lo, li estan donant l'"oportunitat de liderar una nova revolució popular". "Déu està amb nosaltres, el diable està amb vosaltres. Tots els libis estan llestos per al martiri. Guanyarem i vosaltres morireu", va subratllar, abans d'assegurar que "aquesta (guerra) ja no és un problema intern (de Líbia), sinó un conflicte entre el poble libi i els nous nazis".

Gaddafi va acusar els líders occidentals de no "recordar les lliçons que dóna la història", amb referència que les seves forces ja han estat derrotades en altres conflictes com a Somàlia, el Vietnam i a l'Iraq. Per Gaddafi, la victòria final del seu país és "inevitable" i totes les ciutats acabaran rebel·lant-se "contra aquests actes propis d'un nou colonialisme". "Lluitam per defensar la nostra terra i el nostre petroli", va indicar en un altre moment de la seva al·locució per destacar que la víctima sempre acaba vencent els "bàrbars i el terrorisme".

Armes per al poble
Hores després, el Ministeri de Defensa libi anuncià que prepara un operatiu per armar "més d'un milió d'homes i dones" que estarà llest durant les pròximes hores, segons l'agència de notícies oficial Jana. El ministeri de Defensa libi assenyalà que les armes seran distribuïdes pels diferents òrgans polítics i socials de cap a cap del país. Tots aquells que siguin armats es mobilitzaran en "unitats populars", "guàrdies populars" i "guàrdies revolucionàries", van afegir les fonts.

Suport dels talibans
En aquest context, els talibans condemnaren l'atac aliat contra objectius a Líbia perquè el consideren una ofensiva "aventurera", una ingerència de les potències occidentals en els assumptes interns del país. "És una intervenció amb motius polítics i no requerida", afirmaren els islamistes radicals afganesos en un comunicat recollit per la cadena de televisió Al Jazira. Les forces "antiislàmiques" i "colonialistes" no pretenen aconseguir una solució pel vessament de sang, sinó que planegen debilitar Líbia i obtenir-ne el petroli mitjançant "invasions directes". Els talibans demanaren als musulmans i als governants dels països islàmics que no s'hi mantinguin neutres.