Dos soldats espanyols moren a l'Afganistan
Nou atac contra les forces espanyoles a l’Afganistan. Dos soldats espanyols van morir ahir i quatre resultaren ferits, un de manera greu, en un atac suïcida perpetrat al districte de Shindand, a uns 100 quilòmetres d’Herat, quan tornaven d’un exercici d’instrucció amb tropes afganeses.
Un sentit adéu
Els prínceps d’Astúries van presidir ahir a la seu de la Brigada d’Infanteria Lleugera Aerotransportable de Pontevedra el funeral pels dos militars morts en l’atemptat suïcida de diumenge passat a l’Afganistan, una cerimònia marcada per un escrupolós silenci que només va ser interromput pel plor dels familiars. En finalitzar la cerimònia, el príncep, vestit amb l’uniforme de comandant de l’Exèrcit de Terra.
Espanya enviarà més soldats a l'Afganistan per formar a un batalló afganès
El ministre d'Afers exteriors, Miguel Ángel Moratinos, ha anunciat avui que Espanya enviarà un nou contingent de soldats a l'Afganistan per a encarregar-se de la formació i l'entrenament d'un batalló de l'Exèrcit local. Moratinos, en declaracions als periodistes en el Palau de la Moncloa abans del Consell de Ministres, ha assegurat que serà un grup de militars "petit", encara que no n'ha precisat la xifra, al considerar que ha de ser el Ministeri de Defensa el qual ho faci.
Un català entre els morts pel sisme
El jove català Miguel Marín, de 29 anys i veí d'Alella (Barcelona), es troba entre les víctimes mortals del terratrèmol que ha sacsejat Xile. Fonts de la família assenyalen que el jove va morir d'un cop al cap amb una roca a l'illa xilena de Juan Fernández, on va ser sorprès per un dels tsunamis provocats pel sisme. D'altra banda, una desena de rèpliques que superaren els 5 graus, la decisió de les autoritats d'estendre el toc de queda a altres regions afectades, l'anunci de l'ajuda internacional i una brusca caiguda de la borsa local marcaren la jornada d'ahir a Xile, després del sisme de 8,8 graus registrat dissabte i que, de moment, ha deixat una xifra de 711 morts i centenars de desapareguts. Les autoritats corren contra rellotge per aconseguir el restabliment dels serveis bàsics, com ara l'energia elèctrica i l'aigua potable, a més de la comunicació per mitjà de telèfon de xarxa fixa, mòbil i internet, que funcionen de manera inestable i amb intermitències. Per ara, la situació més crítica es viu respecte de la distribució de menjar i aigua, com també en l'atenció dels ferits, que són milers, la majoria amb fractures exposades i cops provocats per la caiguda de murs i construccions a causa del sisme.
Un dia de tropa
Els protagonistes d'aquesta història viuen a la vora de la via de cintura, a prop de Son Dureta i en plena serra de na Burgesa, a 14 quilòmetres de l'aeroport i a 4 del port, en una superfície tan gran com 50 camps de golf. El seu cap, el coronel Lanza, els vol apropar a la societat i fer-los entendre que són "gent normal: ja fa deu anys que funcionam com a forces armades professionals", diu. Els dies de mili obligatòria queden enrere. Els quarters han canviat. El jovent, però, hi continua. La major part dels soldats amb prou feines té entre devuit i vint anys escassos. El primer contracte els obliga a estar dos anys sota disciplina militar amb un sou d'un poc més de 800 €. Si volen, però, poden residir a la base i això abaixa les despeses mensuals. És una espècie de residència, repartida en mòduls i cambretes, i amb separació per sexes. Les normes de convivència i l'edat hi donen un cert aspecte estudiantil. Hi pots trobar de tot, des d'una caporal que vol dedicar-se a la música rap fins a una mare colombiana que cada dia aprofita el temps lliure per veure la seva filla, o un al·lot amb vocació.
L'Afganistan es prepara per a la sortida dels soldats d'EUA
L'Afganistan es prepara per rebre en la pròximes hores els detalls de l'inici de la retirada gradual de les tropes nord-americanes que, durant una dècada, han estat desplegades al país centreasiàtic. El president dels EUA, Barack Obama, tenia previst anit (de matinada en hora balear) donar a conèixer el calendari de retirada dels prop de 100.000 soldats nord-americans desplaçats a l'Afganistan. Encara que la Casa Blanca no oferí oficialment els detalls de l'operació de tornada, s'espera que uns 10.000 soldats nord-americans abandonin el país. El primer contingent hauria d'abandonar el país el mes que ve, data en la qual Obama havia promès que començaria la sortida de les tropes. Al llarg de l'any que ve, s'espera la sortida de la resta dels 30.000 soldats enviats l'any passat per reforçar les forces aliades i accelerar la formació de les tropes afganeses. L'operació de retirada continuarà, presumiblement, de manera gradual fins a l'any 2014, data fixada per l'OTAN en la darrera cimera de Lisboa perquè conclogui la partida de les forces aliades.
Afganistan acomiada els morts
Els militars espanyols a l'Afganistan acomiadaren ahir el sergent Manuel Argudin Perrino i la soldat Niyireth Pineda Marín, morts diumenge en atemptat. L'emotiu comiat es dugué a terme a la base d'Herat i fou presidit per la ministra de Defensa, Carme Chacón. Després d'oficiar-se un breu funeral, els seus companys, amb evidents mostres de dolor i llàgrimes als ulls, portaren a les espatles els taüts amb les restes mortals i els introduïren a l'Airbus 310 de les Forces Aèries, que les repatrià a l'Estat espanyol. L'avió arribà dilluns a la nit a la base aèria de Gando (Gran Canària), perquè és a les Canàries on s'ubica la unitat a la qual pertanyien les víctimes. El príncep d'Astúries presidirà avui a la base militar General Alemany Ramírez, a Las Palmas de Gran Canària, el funeral pels difunts. Al sepeli, que se celebrarà a les 10.00 hores (hora insular), acudiran la titular de Defensa, Carme Chacón, i el cap de l'Estat Major de la Defensa, el general de l'Aire José Julio Rodríguez. Les primeres investigacions de l'atemptat de l'Afganistan apunten que es va cometre amb la major càrrega d'explosiu utilitzada fins ara contra les tropes espanyoles, 30 quilograms -segons la mida del cràter i els danys causats al vehicle Lince.
El príncep acomiada amb màxims honors els morts a l'Afganistan
Els dos militars morts diumenge passat en un atemptat a l'Afganistan, el sergent Manuel Argudin i la soldat Niyireth Pineda, foren acomiadats ahir en un emotiu acte en el qual el príncep d'Astúries els imposà la màxima distinció militar per a finats en accions violentes. El príncep Felip, amb uniforme de tinent coronel de l'Exèrcit de Terra, diposità damut els fèretres coberts amb la bandera d'Espanya la Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell, durant una cerimònia que va tenir lloc en el quarter Canàries 50 i en la qual també hi va ser present la ministra de Defensa, Carme Chacón. Els moments més sentits es produïren quan els familiars dels difunts no pogueren contenir l'emoció mentre sonaven els acords de La mort no és el final i quan Felip de Borbó els lliurà la condecoració concedida a títol pòstum i la bandera espanyola que cobria el fèretre. Els plors d'alguns assistents contrastaven amb l'aparent serenitat del fill de nou anys de la soldat morta, que va tenir, a més, la temprança de rebre la creu i la bandera que es lliura als familiars.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc